Mares i pares de l’Exèrcit protesten per “guàrdies il·legals” al quarter militar de Jaume II

PalmaMares i pares amb reducció de jornada de la tropa del Regiment d’Infanteria Palma 47 asseguren que l’exèrcit ha “pres per costum” obligar-los a fer “guàrdies il·legals” per cobrir els llocs dels militars que assistiran, entre el 5 i el 22 de maig, a les maniobres que tindran lloc al Centre Nacional d’Ensinistrament (CENAD) de Chinchilla, a Albacete. Asseguren que la llei prohibeix que se’ls imposin aquestes guàrdies -que van de les 7 a les 24 hores-, mentre que l’Exèrcit defensa que compleix la normativa fil per randa.

L’ARA Balears ha pogut parlar amb algunes persones afectades per aquesta situació que, diuen, ja fa dos anys que dura. Expliquen que arriben a la trentena: 24 persones amb reducció de jornada perquè tenen fills menors de 12 anys i sis persones més amb permís de lactància. Alguns d’aquests pares i mares denuncien que l’exèrcit ignora la llei vigent, que estableix que els militars amb reducció de jornada per custòdia de menors de 12 anys quedaran exonerats de guàrdies i activitats similars, especialment en el cas de tenir fills menors de quatre anys: “S’afavoreix la cura dels fills menors de dotze anys eximint directament de guàrdies, serveis, maniobres i activitats anàlogues quan és menor de quatre anys i supeditat a les necessitats del servei fins que compleixi els dotze”, diu literalment l’ordre ministerial.

Els perjudicats expliquen el cas del pare d’una nina amb necessitats especials que va haver de fer guàrdia en aquestes condicions: “La filla va patir un atac i ell va haver de sortir disparat cap a l’hospital a les 3 de la matinada”, conta. Recorden igualment el cas d’un company, pare d’una nina de set mesos, la mare de la qual fa feina i no se’n pot fer càrrec; i el d’un altre militar, pare d’un nin que no arriba al mig any d’edat: “I també els han imposat una guàrdia”, es queixen.

Les fonts consultades asseguren que algunes d’aquestes persones hauran de fer feina i dur els nadons al quarter perquè ningú més se’n pot fer càrrec. I sembla que no són pocs els qui es trobaran en aquesta situació: “Jo tampoc tenc on deixar els meus fills i, per tant, els hauré de dur amb mi a les guàrdies, on hi ha armament, on no dormen i on hem d’estar permanentment en alerta”, lamenta una altra persona. “El que passa és que estan trepitjant totalment la conciliació familiar”, assegura una altra. “Es prenen la llei a la lleugera i la interpreten com volen”, coincideixen totes les fonts, que assenyalen el coronel i el tinent coronel del quarter Jaume II com a responsables d’allò que qualifiquen d’“abús”. Aquesta, però, és una afirmació que l’Exèrcit nega amb rotunditat. Un portaveu del cos assegura que en cap cas es tracta “d’una decisió arbitrària, sinó subjecta a dret”. “Els nostres homes i dones són el centre de gravetat de l’Exèrcit i la nostra prioritat, la seva motivació i moral”, afegeix.

Una denúncia “com a darrer recurs”

Alguns ja han demanat explicacions al general de les Illes Balears i afirmen que, si la situació no es resol, interposaran una denúncia “com a darrer recurs”. Totes les fonts consultades asseguren que aquest no és un cas aïllat: “Ens varen fer exactament el mateix durant les maniobres del 2017 i el 2018, els descansos posteriors, els actes de la Setmana de les Forces Armades i el Dia de la Patrona, si bé la llei diu que ‘l’exoneració [...] afectarà els actes institucionals i les patrones que coincideixin amb dies inhàbils, inclosos festius”.

Allò cert és que la llei ministerial que regula els permisos de lactància i les reduccions de jornada per paternitat dona peu a més d’una interpretació quan estableix, per una banda, que “els militars estaran en disponibilitat permanent per al servei, que les exigències d’aquesta disponibilitat s’adaptaran a les característiques pròpies de la destinació i a les circumstàncies de la situació, i que les necessitats del servei prevaldran" -Ordre DEF 253/2015-, de manera que sembla contradir-se l’"exoneració directa" de les guàrdies dels militars amb reducció de jornada per fills menors de 12 anys, tal com estableix la modificació de l'Ordre DEF 112/2019.

L’Exèrcit assegura que en aquest cas concret es tracta d’una mesura de caràcter excepcional per la “necessitat de cobrir el servei al quarter durant la realització de l’exercici a la Península”. Per als afectats, però, el problema és que “l’Exèrcit ens tracta com a fems perquè no rendim al cent per cent pel fet de ser pares”, assegura un perjudicat que manté que la llei deixa clar que aquests canvis s’han de fer de manera “justificada, motivada i individualitzada”. Els militars preguntats es queixen, però, que “ningú no els ha demanat individualment si podien assumir aquests torns”. Afirmen que simplement varen rebre una ordre firmada pel coronel del regiment que els informava del canvi. Amb un salari que, segons diuen, amb prou feines sobrepassa de mitjana els mil euros mensuals “no es poden pagar un cangur”.

“Entenem que part del problema és la falta de personal”, comenta una de les fonts, que admet que no és fàcil trobar militars que puguin venir a cobrir aquests llocs a Mallorca, però considera que “no és just” que les conseqüències les assumeixin els pares i les mares amb infants petits a càrrec. L’Exèrcit, per la seva banda, explica que les maniobres de Chinchilla, un exercici anual d’entrenament, tenen per finalitat mantenir el grau d’operativitat. Aquest fet exigeix una gran quantitat del personal de manera simultània al funcionament del quarter.

Cap de les fonts consultades no han volgut fer públic el seu nom per temor de represàlies: “Podria implicar un arrest de 31 dies, com a mínim, a Alcalá Meco, i una suspensió del sou. Imagina’t què implicaria això per a un pare o mare...”, comenta una persona afectada.