Mares més grans, en solitari i parelles lesbianes: la nova normalitat de la reproducció assistida

BarcelonaFa 40 anys va néixer el primer nadó per fecundació in vitro a l'Estat. Va ser a Barcelona, el 12 de juliol de 1984, de la mà dels professionals de l’Hospital Dexeus. Des d’aleshores les tècniques de laboratori i clíniques han evolucionat molt, una de les "grans revolucions de la medicina", que ha afavorit el naixement per reproducció assistida d'uns 12 milions de persones a tot el món. També ha propiciat un canvi de paradigma, una nova normalitat de maternitats a edats més tardanes, en solitari i en parelles de lesbianes. “Em sento privilegiada per ser el punt d'inici”, ha explicat aquest dijous Victoria Anna Perea, la primera persona que va néixer per fecundació in vitro a Espanya i que està a punt de celebrar el seu 40è aniversari. L'any 2021, per exemple, l'11% dels naixements a l'Estat van ser gràcies a aquesta tècnica, fins a 40.000 nadons.

Fa quatre dècades la mitjana d'edat de les pacients era de 35 anys, i ara les dones acudeixen a la clínica als 39. De fet, en els últims deu anys les mares per sobre dels 40 anys han crescut un 27% a l'Estat, i a l'Hospital Dexeus la meitat de les dones que atenen superen la quarantena. Des del centre expliquen que abans el principal motiu per sotmetre’s a reproducció assistida era la salut, sobretot per l’anomenat factor tubàric, una problemàtica que afecta les trompes de Fal·lopi, mentre que actualment el principal problema és l’edat avançada de la dona que vol ser mare. A més, les dones que es plantegen un embaràs en solitari i les parelles de dones que volen un fill per reproducció assistida s'han doblat.

"A la meva generació, amb totes les dificultats per aconseguir una feina estable o una parella, arribem més tard en molts casos a buscar l'embaràs. Tots coneixem persones que estan en aquest punt, amb el desgast que implica", ha afirmat Perea, que ha afegit que "cal molta informació que, sense ser invasiva, ajudi les dones a planificar millor si és que volen ser mares". A més, el president de la Fundació Dexeus Mujer i responsable de la primera fecundació in vitro de l'Estat, Pedro N. Barri, creu que hi hauria d’haver més col·laboració entre la sanitat pública i la privada per democratitzar aquestes tècniques.

"Els humans som els que ens reproduïm més malament"

L'expert ha parlat de la baixa natalitat de l'Estat. Segons ell, a Espanya es donen "poques ajudes a la família" per revertir la falta de naixements i l'envelliment poblacional: la mitjana de fills per dona és d'1,1, i el primer fill es té al voltant dels 32 anys. "Els éssers humans som els animals que ens reproduïm més malament", ha assegurat Barri. Des de Dexeus recorden que per tot això la Societat Espanyola de Fertilitat ha presentat al Senat un document consensuat amb set associacions mèdiques més i altres agents de l'àmbit de la reproducció amb l'objectiu d'obrir un debat social i promoure mesures polítiques que contribueixin a frenar el descens de la natalitat a Espanya.

Barri també ha lamentat que, mentre que a Espanya el 80% dels tractaments es fan a la sanitat privada, en altres països d’Europa la sanitat pública n’assumeix la majoria. Segons l'expert, a la sanitat pública hi ha problemes d'accés que fan que s’endarrereixin les intervencions, cosa que disminueix l'èxit de la fecundació artificial. A Catalunya, la tendència a la baixa es manté des del 2009, i l'any passat van néixer 54.182 nadons, un 3,9% menys que el 2022, segons les dades provisionals de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). És la xifra més baixa dels últims 28 anys: el 1995 es va registrar el mínim històric des que n'hi ha dades.

Una mirada al futur

Anna Veiga, que va ser directora del laboratori de fecundació in vitro de l'antic Institut Dexeus i membre de l'equip mèdic que va fer la primera reproducció assistida, ha explicat com s'ha passat d'eines molt limitades a la sofisticació de la tecnologia que ha propiciat aquesta "revolució mèdica". De fet, la biòloga afirma que hi ha poques especialitats en què s'hagi avançat tant en els darrers 40 anys. L’extracció dels òvuls, per exemple, es feia per laparoscòpia, una tècnica que obligava a ingressar la mare més d’un dia i que li deixava una cicatriu a l’abdomen. Ara, en canvi, es fa una punció ecogràfica vaginal, molt més simple i breu.

Abans la transferència dels òvuls es feia, sense congelar-los, al cap de dos dies de l’extracció i fecundació, ja que no es podien mantenir en cultiu durant més temps, mentre que ara es transfereixen al cap de cinc dies per veure’n l’evolució i la divisió cel·lular i esperar el moment propici de la mare per implantar-los. Fa 40 anys, a més, la mitjana d’embrions transferits era de tres, mentre que ara és d’un, però la taxa d'èxit ha augmentat fins al 65% en molts tractaments.

Amb la mirada posada al futur, el cap del servei de medicina de la reproducció de Dexeus Fertility, Nikolaos Polyzos, preveu que les tècniques de fecundació in vitro que encara han d'arribar permetin, per una banda, congelar el rellotge biològic per preservar la fertilitat de les dones i els homes i, per l'altra, "hackejar-lo" amb noves tecnologies com la intel·ligència artificial i elements farmacogenòmics.