Margalida Rosselló: "Va valer la pena aguantar insults i mentides per protegir la Península de Llevant"

PalmaEra el novembre de l'any 2001 quan el Govern balear declarava Parc Natural la península de Llevant, enmig d'una considerable tensió. L'Executiu de Francesc Antich era el primer Govern autonòmic amb una conselleria liderada pels Verds en tot l'Estat espanyol –la de Medi Ambient– i la seva titular, Margalida Rosselló, tenia clar que calia impulsar la protecció d'espais naturals. Però lluny d'aplaudir la mesura, una part de la societat, especialment alguns grans propietaris i també una part del sector hoteler, va aprofitar aquesta fita per intentar alarmar la població, fins al punt d'assegurar, per exemple, que les finques que hi havia dins el parc serien expropiades o perdrien gairebé tots els drets. Només dos anys després, en haver guanyat les eleccions de 2003, Jaume Matas va reduir a la mínima expressió aquest parc, limitant-lo a les finques que eren de titularitat pública.

Han estat necessaris 20 anys perquè la zona recuperàs l'espai natural que va tenir, responent als criteris tècnics de conservació. "Home, haver d'esperar 20 anys tot i que hi ha hagut ja dues legislatures seguides de Pacte de Progrés, ho he trobat massa temps. Així i tot, per descomptat ho he viscut amb alegria. Però hem de recordar que nosaltres el vam protegir per raons de biodiversitat, no era cap caprici, i, per tant, era el més raonable que tornàs a ser un parc natural", explica Rosselló, avui molt allunyada de la política.

Rosselló va ser l'objectiu principal de les crítiques dels qui varen aprofitar la protecció d'espais naturals per desgastar el govern d'Antich, i avui no pot deixar de lamentar que "ningú de la Conselleria de Medi Ambient actual hagi fet almenys una breu referència als qui vam obrir el camí, perquè vàrem fer una feinada contra tots els elements, per tal que la península de Llevant pogués ser un parc natural tal com mereix", opina.

"Com a Govern, el tema de la protecció del medi ambient va ser una fita molt important, i pens que vàrem assolir els objectius que ens marcàrem. Hi va haver una crítica ferotge, perquè la dreta va descobrir que era un punt on podien espantar la gent. El PP i altres organitzacions van dir animalades, fins i tot que jo tindria una clau de la barrera i obriria i tancaria qui jo volgués, o que els agents de Medi Ambient podrien entrar dins les finques incloses en el parc i prendre's un cafè dins ca teva o llevar-te el que trobassin. Va ser gros", recorda.

El parc de Llevant va ser un dels elements més polèmics del Govern de Francesc Antich, juntament amb l'ecotaxa. Ambdues mesures varen provocar una mobilització important de la dreta i d'alguns poders econòmics, que consideraven que la protecció del territori era una amenaça als seus interessos. Avui, 20 anys després, l'ecotaxa no és ben bé aquella figura que havia de compensar l'impacte ambiental del turisme, però el parc de Llevant torna a ocupar l'extensió que els seus valors naturals requereixen. "Va valer la pena lluitar, i aguantar insults i mentides per obrir el camí i protegir la península de Llevant. Això ens omple d'orgull als que durant un temps vam dedicar totes les nostres energies a la protecció del medi ambient", afirma Margalida Rosselló. "