Maria Antònia Munar surt de la presó amb un permís de tres dies
El seu advocat va argumentar en la darrera petició de permís que no hi havia risc de fugida ni de reiteració delictiva
PalmaL'expresidenta del Parlament Maria Antònia Munar ha sortit aquest divendres de la presó de Palma per gaudir del primer permís que li ha concedit l'Audiència Provincial de Palma en resposta a la darrera petició del seu advocat, Gaspar Oliver. El permís serà de tres dies, durant els quals no podrà sortir de l'illa.
Maria Antònia Munar ingressà a la presó el juliol de 2013, ara fa cinc anys, i ja ha complit una tercera part de la condemna, que suma catorze anys de presó.
El seu advocat va argumentar a la darrera petició d’un permís que no hi havia risc de fugida ni de reiteració delictiva i destacà el comportament exemplar de la reclusa. A més, afegia que ja s’havia satisfet bona part de la responsabilitat civil de la condemna.
La Secció Primera de l’Audiència redactà la interlocutòria en què valorà la petició que aquest divendres s'ha fet efectiva i que prèviament havia denegat el Jutjat de vigilància penitenciària de les Illes Balears. Munar havia reclamat fins a quatre vegades que li fos concedit un permís ordinari i li havia estat denegat fins ara per la gravetat dels delictes pels quals és a la presó i per l’acumulació de causes pendents.
El mes de desembre passat es va dur a terme el darrer judici, que la farà estar privada de llibertat fins al 2027, tot i que el 2024 ja haurà complit tres quartes parts de la condemna.
Condemnes
Ja fa cinc anys que Munar entrà a la presó per complir una condemna que, a dia d’avui, ja suma gairebé catorze anys de privació de llibertat.
Qui fou dirigent d’Unió Mallorquina (UM) entrà al centre penitenciari per una primera condemna de cinc anys i sis mesos de presó pel que es denominà cas Maquillatge. Fou condemnada pels delictes de malbaratament de fons públics, prevaricació i falsedat. El Tribunal Superior confirmà la sentència de l’Audiència que jutjà un desviament de fons públics del Consell de Mallorca a través de subvencions irregulars a la companyia audiovisual Vídeo U. Per aquest cas també varen entrar a la presó els periodistes Margarita Sotomayor i Alfredo Conde.
El periple judicial de Munar prosseguí amb una segona condemna de sis anys per una peça del cas Can Domenge. Es demostraren els delictes de frau i de revelació de secrets. El cas investigava la venda per part del Consell de Mallorca del solar de Can Domenge a l’empresa Sacresa, de la família Sanahuja, per un preu de 30 milions d’euros, encara que el seu cost de mercat en aquell moment s’estimava en 60. Altres condemnats per aquest cas foren els empresaris i l’advocat extern de l’empresa i l’exconseller d’Hisenda i expresident d’UM Miquel Àngel Flaquer.
El 2017 el Suprem confirmava una tercera condemna de dos anys i mig més de presó per una nova peça separada de Can Domenge. L’empresari propietari de Sacresa, qui fou el seu delfí polític, Miquel Nadal, i l’exconseller insular de Territori Bartomeu Vicens confessaren a les portes del judici un suborn per valor de quatre milions d’euros, que costà una darrera condemna a Maria Antònia Munar. Al judici previ, amb un jurat popular, Munar va demanar perdó públicament pel delicte.
Unió Mallorquina
Maria Antònia Munar fou una figura clau dins la política balear durant gairebé tres dècades. Era presidenta d’Unió Mallorquina, partit clau en nombroses eleccions autonòmiques per formar govern a la comunitat balear.
El partit quedà dissolt el 2010, després que es coneguessin els successius escàndols i que fossin detingudes persones rellevants de la formació política. El mateix any, després de les declaracions incriminatòries de Miquel Nadal en el marc del cas Maquillatge, Munar va fer la passa definitiva i va abandonar la presidència del Parlament, l’acta de diputada i la vida política. El juliol de tres anys després entrava a la presó, d’on, fins aquest divendres, no havia sortit, si no era per declarar en judicis en què estava implicada.