Els glosadors Maribel Servera i Mateu Xurí han dedicat una glosa al mestre Artigues

Llegeix aquí la glosa de Maribel Servera:

Gràcies, per sempre,

mestre Antoni Artigues

Per què no en prenc consciència?

Per què em costa aquesta mort?

Et cerc a dins el record

i és tan present la vivència...

Quin regal de l'existència

compartir amb tu temps i espai!

Ara entenc el meu esglai,

tanmateix no ens abandones,

ets una de les persones

que no poden morir mai.

Llegeix aquí la glosa de Mateu Xurí:

Havies de venir a Binifaldó

per fer que els glosadors fóssim persones

capaces de trobar dins un record

la universalitat d'un bon poema.

I no vares poder. Ja t'ingressaren.

I els vares dir no em moc fins que em digueu

què putes és que em corr per dins l'entranya.

Fins i tot a la fi has estat clar.

Directe, contundent i sincer alhora.

Quan vaig venir a veure't vares dir:

ja s'ha acabat la vida, ja està fet.

I jo esglaiat mirava el teu somriure

que sempre l'he trobat una metàfora

de viure, però ara era de mort.

Em vas passar uns papers. Vas dir: llegeix!

I jo innocent pensava en un poema...

El testament vital d'Antoni Artigues.

I jo et llegia els ulls perquè em bastava

per sebre tot el que em volies dir.

Amb els ulls ben oberts de bat a bat

et mostrares complet, de cap a peus.

I em vas dir amb tota solemnitat,

i com qui no diu res però ho diu tot:

"Mateu, he passat molt de gust de viure"