Barcelona"Marie Kondo ha tirat la tovallola". "La gran guru de l'ordre hi ha renunciat". "L'ordenadora es rendeix". Són alguns dels titulars impactants que s'han escrit aquests dies en diversos mitjans de comunicació arran d'una entrevista que va publicar el Washington Post amb la popular autora i consultora japonesa. A l'entrevista, signada per Jura Koncius, Kondo va afirmar que fins ara ha fet tot el possible per mantenir la seva casa endreçada, però que "ha abandonat una mica aquesta filosofia". Aquesta presumpta renúncia vindria condicionada pel naixement del seu tercer fill, cosa que ha provocat que casa seva "estigui desendreçada", ja que està dedicant el temps als petits i no tant a mantenir-ho tot a lloc.
Aquestes declaracions han provocat un terrabastall, especialment a les xarxes socials, on tot el que fa Marie Kondo és analitzat amb lupa. Encara que la seva popularitat a Catalunya no sigui comparable amb la que té en països com els Estats Units o el Japó, Kondo va ser l'autora que més llibres de no-ficció en castellà –i tercera en català– va vendre el Sant Jordi del 2016, amb La màgia de l'ordre, l'origen d'una sèrie emesa per Netflix que protagonitzava ella mateixa i que va ser un èxit internacional, i a la qual van seguir altres productes.
Icona de l'ordre i el minimalisme, en l'última dècada s'ha convertit en una mena de guia en organitzacions casolanes i una mestra per a professionals del sector. D'aquí que el fet que sigui precisament Kondo qui reconeix que ja no té la casa tan ordenada hagi tingut l'efecte d'una flauta d'Hamelín mediàtica.
"He rebut la notícia per totes les bandes possibles", explica Clara Massons, organitzadora professional i directora d'Una Casa Clara. Aclaparada pels titulars catastròfics, Massons va voler llegir l'entrevista sencera per contrastar la informació que li arribava, ja que ella considera Kondo un dels seus grans referents: "Tenia la intuïció que els titulars eren exagerats, i quan vaig analitzar l'entrevista amb deteniment vaig adonar-me que s'havia de contextualitzar la declaració que ha arribat a tothom". Segons declara aquesta especialista, les paraules de la guru japonesa s'han d'entendre a partir de la diferència entre ordenar i recollir. "Una casa ordenada és la que té la roba dins l'armari, ben classificada, amb les olles al seu lloc; i una de recollida és la que té coses pel mig". El que Massons interpreta de l'entrevista no és que la Marie Kondo tingui la casa desendreçada, sinó que amb el naixement d'una tercera criatura, amb tot el que això suposa, si queda una tassa per recollir no cal fer-ne un drama: "No crec que de cop i volta la Kondo tingui l'armari amb la roba feta una bola i les paelles barrejades amb els cereals de l'esmorzar. El que ve a dir és que si un dia t'has deixat una joguina per allà al mig, no s'enfonsa el món".
Unes normes de convivència
Tal com reconeix l'especialista, com més persones conviuen en una casa, més difícil és mantenir-la ben endreçada. D'aquí les declaracions de Kondo, que precisament sempre ha demanat als seus seguidors no obsessionar-se amb objectius que no podem assolir. Massons creu que per mantenir l'ordre en una casa on viuen un o més nens petits s'ha d'arribar a un pacte i acceptar certes normes de convivència que han de tenir clares tots els membres de la família: "El que no pot ser és que els fills siguin una excusa. Pot passar que en algun moment concret la casa no estigui gaire recollida, i no passa res, però no pot ser que ho estigui a llarg termini. Quan això passa és una excusa i deixa de ser una qüestió relacionada amb tenir fills", explica.
El secret per tenir una casa ben ordenada no és endreçar contínuament o compulsivament, ni tan sols dedicar un nombre determinat d'hores al dia a fer-ho, sinó seguir una regla tan senzilla com deixar les coses al seu lloc d'entrada. El que reconeixen els experts és que com més persones visquin a casa, més coses tinguem i de menys temps disposem, més difícil serà gestionar-ho tot plegat. Quan som en aquest punt, hem de reajustar els horaris. Potser tenim l'agenda massa plena i no som capaços d'arribar a tot. Llavors és un problema directament d'agenda que hem de resoldre per nosaltres mateixos.
"Reduir, reduir i reduir i tirar cap a l'essencial", remarca la fundadora d'Una Casa Clara. "Els nens no són més feliços pel fet de tenir més joguines. És una qüestió de posar-se d'acord i anar tots a una, posant uns límits i tenint paciència", diu Clara Massons. Tenir ordre a casa tenint criatures no només és possible, sinó que és convenient per a la seva concentració, capacitat de joc, pel mateix descans i per l'estabilitat familiar, ja que tenir ordre evita molts conflictes i tensions a casa.
Un mètode en dubte?
El pas del temps i les recent declaracions al Washington Post obren, de nou, el debat sobre la viabilitat del mètode de Marie Kondo. "Hi ha tants mètodes com organitzadores, i el de la Marie Kondo encara és vàlid per qui el vulgui seguir. La premsa, o potser ella mateixa explicant-se malament, han plantejat aquestes declaracions com un gir o fins i tot una rendició del seu mètode, però dir que tirar la tovallola és exagerat. Les organitzadores ho hem entès així a la primera i si el Lego queda muntat a la nit, no passa res si el desmuntem l'endemà", afirma Clara Massons. El que sí que és cert és que diverses veus s'han alçat a internet reivindicant les imperfeccions i les dificultats de la criança. Si la suposadament fanàtica de l'ordre –i milionària– no pot amb tot, imagineu les persones corrents.
El terratrèmol Kondo
La seva aparició a l'esfera pública, fa aproximadament una dècada, va causar un impacte enorme. Marie Kondo no només va aportar el mètode Konmari, que et diu que has d'organitzar per categories, sinó que va fer que es parlés de l'ordre i va fer valdre la figura de l'ordenadora. "A persones com a mi, que sempre havíem endreçat gratis, ens va fer veure que podíem tenir una professió amb això. De fet, ella s'ha fet milionària amb la seva feina", explica l'ordenadora professional Clara Massons. El seu llibre de debut, en què detallava la seva fórmula, 'La màgia de l'ordre' (2014), és un bestseller internacional que ha venut milions d'exemplars a tot el món. Defensora d'una mena de barreja que fusiona la filosofia oriental, el fengshui i el coaching, el seu mètode va revolucionar cases de punta a punta del planeta. "Jo la considero un gran referent, però entenc que hi ha ordenadores d'aquí que fugen del seu mètode i de l'etiqueta de ser la Marie Kondo catalana, ja que, entre altres coses, és una figura que crea certa antipatia".
