Medi Ambient

Marilles reclama "més coherència" al sector turístic

La Fundació critica l'"infrafinançament crònic" del medi natural en comparació amb turisme

El fons marí balear
22/01/2025
2 min
Regala aquest article

En plena setmana de Fitur, la Fundació Marilles ha aprofitat aquest esdeveniment per reclamar "més coherència" al sector turístic. "No pot ser que anem a vendre cales i platges espectaculars i que en tornar a casa aquests temes tinguin una atenció ínfima en el sector turístic. Demanam més coherència", ha criticat el director de Marilles, Aniol Esteban.

Esteban considera que la diferència entre els beneficis que rep el turisme i els del medi marí "és abismal", i assegura que hi ha "un infrafinançament crònic del medi natural en general, i del medi marí en particular". "El turisme ha tingut xifres rècord i molts de beneficis. Demanam que aquest sector s'impliqui del tot en el medi marí. Saben que part del seu negoci depèn d'una costa en bon estat de conservació, però no en són prou conscients", ha reiterat.

El director de Marilles proposa tres mesures per reforçar el compromís del sector turístic amb la conservació de la mar. En primer lloc, ha demanat als hotelers que "integrin en les seves empreses els objectius de millora del medi marí". Aquesta reclamació suposa "mirar més enllà del seu tros de platja i encarar-se cap a objectius com el 10x30 (que almenys un 10% de la superfície marina sigui de protecció estricta el 2030). Actualment, només un 1,7% de les aigües interiors de la mar Balear té màxima preservació, molt lluny del 10% que exigeix la Unió Europea per al 2030. L'aplicació d'aquesta iniciativa permetria "generar activitat econòmica de lleure i també ens prepararia per al canvi climàtic", apunta Esteban.

Una altra proposta és "garantir que la flota pesquera pugui sobreviure i ho faci d'una manera sostenible" a canvi de revulsius econòmics, amb la compra de producte local o amb el finançament de projectes. Finalment, cal un sistema de recol·lecció de dades d'hàbitats concrets i d'espècies vulnerables (les badies somes, els cavallets de mar, els taurons i les rajades, entre d'altres). D'aquesta manera, es podria construir un sistema de capital natural amb informació sobre l'estat dels actius naturals. "Tot això generaria béns i serveis per al turisme. És essencial fer-ho, però costa doblers", remarca el director de Marilles.

Per fer front a les despeses que suposaria l'aplicació d'aquestes propostes, Esteban proposa dos sistemes de finançament. Per una banda, la col·laboració publicoprivada i, d'altra banda, "que el sector turístic faci servir la seva veu i la seva influència política quan van a Madrid o quan l'Executiu es reuneix i que parlin d'integrar la necessitat de finançament i de compromís polític amb la mar Balear".

Tot i això, el director de Marilles celebra que, en els darrers anys, "el discurs del turisme ha canviat en termes de sostenibilitat". Esteban destaca que la idea de créixer en valor i no en quantitat "ja s'ha assumit per part del sector".

stats