“El meu marit? Si no sap ni on guardo les boles de l’arbre!”: la càrrega de Nadal recau sobre les dones

BarcelonaLa Montse ja fa setmanes que volta per les botigues del barri buscant idees per als regals. També ha anat al mercat per encarregar amb temps la carn per al brou i ha anotat receptes per als entrants. A casa, ha desempolsat l’arbre i ha decorat la sala d’estar amb tots els ornaments de rigor. Per a ella, aquests dies estan farcits de llistes i més llistes de coses a fer abans que arribi Nadal. Sap que podria demanar ajuda, però no se n’acaba de refiar. “El meu marit? Si no sap ni on guardo les boles de l’arbre!”, diu rient. Per si no fos prou, també està una mica preocupada per com anirà el dinar, ja que en l’última trobada familiar va haver-hi una mica de tensions. Tot plegat, una suma de gestions que se li afegeixen al seu atrafegat dia a dia, entre la casa, la feina i els nens.

Complir amb les tradicions de Nadal exigeix un esforç extra i una càrrega mental, sovint molt invisibilitzada, que en la majoria dels casos recau en la dona. Si a aquest fet hi sumem que, segons una enquesta feta per l'empresa Procter & Gamble, tres de cada quatre dones de l'Estat pateixen durant tot l'any càrrega mental –cosa que significa que són elles les que segueixen encarregant-se de la logística, planificació, coordinació i presa de decisions de la llar–, Nadal es converteix en un període especialment intens en què tot això es multiplica. Un sobreesforç que, en alguns casos, s’acaba traduint en esgotament, ansietat i fins i tot en alguns casos pot portar a depressió.

“Els rols que juguem a la vida són l'encarnació de les institucions socials. Actuem i sentim d'acord amb el que aquests rols esperen de nosaltres, i per Nadal, una tradició encara força sòlida, aquest pes s'accentua”, explica Francesc Núñez, sociòleg i professor dels estudis d’arts i humanitats de la UOC. Una afirmació que comparteix també Maria Olivella, coordinadora de la unitat d’igualtat de la UOC, que sosté com moltes dones tenen por de vacances com Nadal o l’estiu: “Per a unes són vacances, però per a d’altres és molta feina logística, de gestió de relacions personals, i veuen com altres membres de la família, normalment els que tenen un rol masculí, tenen realment vacances”, matisa.

Estrès afegit

Qui viu l’angoixa de moltes dones amb l’arribada del mes de desembre és Seshet Nicolàs, psicòloga i coach personal: “Em passa cada any que, amb les clientes que estic acompanyant, quan s'acosten les festes hem de deixar de banda el que estiguem treballant en aquell moment per «treballar el Nadal»”, assegura. Això vol dir ajudar-les a gestionar tot l’estrès que suposa per a les dones i mares tota l’organització de les festes nadalenques, que se suma a la càrrega mental que ja viuen en el dia a dia. La demanda de fer una teràpia més enfocada en aquests dies d’Advent ha fet que Nicolàs hagi impartit tallers on aprendre a gestionar aquest impàs estacional. “Sobretot els preocupa que tothom estigui content i que tot surti bé, que els regals siguin els adequats, que el menjar quedi bo i que no hi hagi conflictes familiars”, enumera. Tot aquest excés de perfeccionisme i de complaença cap als altres causa un estrès que sovint és difícil de controlar. A aquesta sobrecàrrega s'hi afegeixen també les emocions que cada dona pot tenir envers les festes. “Algunes realment no gaudeixen del Nadal, perquè potser de petites no el van viure de manera positiva. N'hi ha unes per a qui aquestes dates estan en desacord amb els seus valors, i experimenten incomoditat davant el consumisme que implica. A d'altres, simplement, no els agrada perquè no volen afrontar tot l'estrès que comporta organitzar-ho”, explica Nicolàs.

Tampoc s’ha d’oblidar que són moltes les persones que han de viure el Nadal enmig d’un procés de dol per membres de la família que ja no hi són. “Llavors se suma tota aquesta part de tristesa i nostàlgia a la càrrega mental”, continua Nicolàs, que exposa la seva pròpia situació: “A mi sempre m’havia agradat molt aquesta part de l’any, però quan he estat mare i he hagut de crear tota l'estructura, m’ha costat molt connectar amb aquesta il·lusió i alegria associada. I al final m’he sentit culpable i frustrada per no estar-ho vivint com sempre havia estat”, confessa. Per a Nicolàs, aquestes dates són un moment en què es posen a prova molts dels temes que treballa a consulta durant la resta de l’any, com el fet de no saber posar límits, no saber dir que no o ser massa autoexigents. “Aquest pretendre arribar a tot, no escoltar el que jo necessito, no saber delegar a altres persones i voler que tot sigui perfecte, només fa que empitjorar la salut mental durant aquests dies”, adverteix.

Acceptar les emocions

Davant de la sobrecàrrega mental que suposen les festes de Nadal, l’experta recomana aturar-se i escoltar què és important per a un mateix durant aquest període. “Has d’aprendre a preguntar-te què és el que tu vols i necessites, com ho vols fer i a quin ritme, fer les coses perquè estan alineades amb el que tu ets i respectar-ho”, enumera. Saber delegar també és un pas imprescindible per poder viure les festes amb més tranquil·litat. “Encara que sàpigues que les altres persones a qui ho delegues potser no ho faran com ho faries tu, has d’aprendre a acceptar-ho i deixar que no tot surti com tu voldries”, recomana.

D’altra banda, Nicolàs aconsella aprendre a acceptar les emocions que se sentin, siguin quines siguin. “Aquest punt de pretendre que tot està bé i, sobretot si tens fills, fer veure i simular que tot va bé i és meravellós, quan per dins no et sents així, només fa que sumar estrès i ansietat”, assegura. Per això, sempre insisteix en la importància de saber acceptar les pròpies emocions, cuidar-se i admetre que no passa res si les coses no surten del tot bé durant aquestes dates.

Trencar els rols

Més enllà de les emocions, els experts també alerten de la importància de trencar amb els rols de gènere associats a aquestes festes. “No és fàcil deixar de ser com la societat ens marca que hem de ser. Els rols són l'objectivació de la vida social i, tot i que cada vegada menys, encara necessitem el reconeixement social que aquests proporcionen”, alerta Francesc Núñez. Per això, es considera necessari crear polítiques que afavoreixin l'equilibri entre la vida professional i la familiar, com per exemple horaris flexibles, serveis de cura propers i accessibles, mesures que reconeguin i distribueixin les tasques de cura en l'àmbit domèstic, així com donar visibilitat a la càrrega mental.

“Hem visibilitzat part del treball reproductiu, però ens falta visibilitzar i reconèixer tota aquesta càrrega mental per entendre que és feina i que genera molt soroll al cap de les dones”, reclama Maria Olivella, que considera que cal mirar-ho “des d'una perspectiva més interseccional i entendre que hi ha grups de dones que, per raons de classe, no tenen la capacitat de delegar aquesta càrrega mental”, reflexiona.

Redistribuir les responsabilitats familiars durant Nadal pot resultar complicat, però Núñez proposa algunes accions concretes. El primer pas és adoptar una mirada crítica, identificant i qüestionant les dinàmiques familiars tradicionals que perpetuen la desigualtat en la distribució de les tasques. A més, és fonamental promoure l'empatia, fer visible l'esforç que implica organitzar les festes nadalenques i compartir aquestes responsabilitats. També cal implicar tots els membres de la família i repartir les tasques per reduir l'estrès de qui acostuma a carregar amb la major part del treball. Com apunta Maria Olivella, “és important visibilitzar aquestes tasques, considerar-les com a tals i repartir-les, encara que de vegades sigui difícil desprendre-se'n, perquè estan íntimament associades amb el rol de gènere femení”.