El Marroc allunya els migrants a més de 800 km de la frontera

BarcelonaLes autoritats marroquines han traslladat uns 900 migrants dels que divendres van intentar saltar la tanca de Melilla fins a les ciutats del centre del país per evitar que tornin a provar-ho, almenys durant els dies que venen, segons informa l'agència Efe. Els subsaharians van ser transportats en autobusos de les autoritats locals i custodiats pels serveis de seguretat fins a ciutats de l'interior del país com Khouribga o Kelaat Sragna, situades a 596 i 828 quilòmetres respectivament de Nador, ciutat marroquina veïna de Melilla.

El trasllat dels migrants il·legals a ciutats del centre del Marroc és una pràctica habitual de les autoritats marroquines quan se'ls deté en allaus migratòries a les ciutats autònomes espanyoles de Ceuta i Melilla. La xifra oficial de morts ja arriba a 23 tot i que l'Associació Marroquina dels Drets Humans de Nador (AMDH) assegura que fins a 27 persones han perdut la vida i l'ONG espanyola Caminant Fronteres en comptabilitza 37. Entre les víctimes també hi hauria dos agents de la policia marroquina. Dos agents marroquins i 33 subsaharians més segueixen ingressats en centres hospitalaris de Nador i Oujda, al nord-est del país. Les víctimes van morir per culpa de les allaus o al caure de la tanca.

La mateixa associació ha denunciat el tracte rebut pels migrants que no van aconseguir creuar la frontera i ha advertit que el Marroc podria estar intentant "ordenar l'enterrament ràpid dels migrants subsaharians i sudanesos" per impedir "una investigació global, ràpida i seriosa per determinar les responsabilitats". En els vídeos publicats per aquesta entitat es pot veure com les autoritats marroquines tenien els migrants amuntegats a terra sense saber gaire quins d'ells estaven vius i quins morts. L'ONG Caminando Fronteras també ha emès un comunicat en què, entre altres coses, condemna "la falta d'atenció ràpida als migrants ferits, que ha augmentat el nombre de víctimes". També reclamen una investigació judicial independent i animen les associacions pro drets humans a mobilitzar-se.

Sánchez ratifica el suport al Marroc

Tot i la duresa d'aquests fets, el president espanyol, Pedro Sánchez, ha ratificat aquest dissabte el que ja va dir ahir divendres i ha aplaudit la tasca dels agents policials. "Em solidaritzo i reivindico el treball extraordinari de les forces de seguretat de l'Estat", ha dit, i ha insistit que es tracta d'"un assalt violent i organitzat per màfies que trafiquen amb éssers humans en una ciutat que és territori espanyol i que, per tant, va ser un atac a la integritat nacional del nostre país". El mandatari també ha ressaltat que "la gendarmeria marroquina va treballar coordinadament amb les forces de seguretat de l'Estat per repel·lir aquest assalt". Finalment, Sánchez ha deixat clar que "si hi ha un responsable del que sembla que ha passat en aquesta frontera són les màfies".

De moment, la vicepresidenta del govern espanyol i líder d'Unides Podem a l'executiu, Yolanda Díaz, no ha criticat directament Sánchez per no rectificar. "Níngú ha de morir així", ha dit des de Twitter, i ha advocat per "aclarir el que ha succeït". En canvi, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, del mateix color polític que Díaz, ha sigut molt més contundent. Ha reclamat a Sánchez una rectificació i ha afirmat que les seves paraules l'han "avergonyit". A l'alcaldessa l'ha sorprès la "fredor" i la "manca d'empatia" del president espanyol, tot i que creu que no cal trencar amb el PSOE a la Moncloa. Sí que ha exigit una "investigació" de les morts i "assumpció de responsabilitats".

Polèmica hemeroteca

El posicionament de Sánchez de defensar el Marroc tot i les 23 morts confirmades ha generat polèmica a la xarxes socials, sobretot després que es comencessin a destacar tuits del propi president espanyol d'ara fa uns anys en què defensava una posició totalment allunyada de l'actual. El febrer del 2014, quan encara no era secretari general del PSOE, Sánchez va criticar Rajoy per "no mencionar la mort de 15 éssers humans a la frontera de Ceuta". "Parla 'del que va passar a Ceuta, Melilla...'", va publicar llavors l'actual president.

Quatre anys després, el febrer del 2018, falten quatre mesos perquè Sánchez arribi a la Moncloa. En una publicació a Twitter, de nou critica la tasca del govern del PP amb la immigració i defensa "una política justa a les fronteres, flexibilitzar les vides d'immigració legal, reforçar la política d'integració i protegir les persones que fugen de la guerra".

Primer intent massiu

L'episodi de Melilla, el més massiu i violent en dècades, es va produir quan uns 2.000 migrants subsaharians, armats amb pals, armes blanques i pedres, es van dirigir en bloc cap a la tanca fronterera per flanquejar-la. Els gendarmes marroquins, que sabien que es produiria l'intent de creuar la frontera, havien preparat un ampli dispositiu i van actuar amb porres, gas lacrimogen i pilotes de goma. Només 133 van aconseguir el seu objectiu migratori. És el primer intent massiu de saltar la tanca que separa la localitat espanyola del Marroc després de la represa de les relacions diplomàtiques entre Madrid i Rabat i després que la Moncloa canviés el seu posicionament històric sobre el Sàhara Occidental per donar suport a la proposta que passi a ser una regió autònoma del Marroc. Abans que l'estat espanyol cedís a les pressions del Marroc, hi va haver un altre intent massiu de creuar la frontera de Ceuta. En aquella ocasió van entrar unes 10.000 persones i el Marroc no va fer res per evitar-ho.