Martí March: “M’estim més treballar per l’èxit educatiu que no contra el fracàs”

PalmaLi esmentam la data, 29 de setembre de 2013, i tot d’una diu: “Jo hi era”. Martí March, conseller d’Educació des del 2015, aleshores exercia de catedràtic de Pedagogia a la UIB i era membre del Consell Escolar de les Illes Balears. Com a expert, aquell 29-S signà un article per a l’ARA Balears en el qual definia l’educació a les Illes com “una realitat en blanc i negre”. Demanava “un sistema educatiu amb recursos, amb reformes i amb consens”. Reconeixia i apuntava els problemes, però també recomanava no magnificar-los.

Al vostre article d’aquell 29-S en cap moment responsabilitzàveu el govern de José Ramón Bauzá de la situació generada. Apuntàveu, entre altres coses, a “un model socioeconòmic que no ha optat per la qualificació”. Com ho valorau ara, conseller?

És evident que hi havia un conflicte greu provocat pel PP, sobretot amb el TIL, però no només. Hi va haver persecució del professorat, retallades de recursos i de drets. Si a tot això se li afegia el menyspreu per part del Govern, allò era una bomba. A la vegada, alguns dels membres del Consell Escolar vàrem intentar que la importància del TIL es relativitzàs i intentàrem trobar una sortida de consens. Sabíem que el TIL seria un fracàs perquè s’han de tenir recursos i professorat preparat. En tot cas, intentava que el problema no es magnificàs perquè, com a persona que creu en l’escola pública, si el conflicte s’hagués allargat molt més, l’alumnat de la pública n’hauria sortit molt perjudicat.

No éreu partidari de la mobilització?

És clar que som partidari de les mobilitzacions. Vaig anar a la gran manifestació i a d’altres, també davant el Consolat. Ara bé, un conflicte així s’ha de saber gestionar per totes les parts, i -insistesc- no ha d’acabar perjudicant l’alumnat. Va ser del tot extraordinari que, a les Balears, més de 100.000 persones es mobilitzassin i, sobretot, ho fessin per l’educació. La majoria de les reivindicacions havien estat pel territori, fins aleshores. La marea verda va demostrar la importància que dona la nostra societat a l’educació. A la nostra comunitat, fa 20 anys que tenim les competències, això vol dir la capacitat de construir un projecte educatiu. Però cap Govern no ha tingut continuïtat, i no hi ha hagut consens per un pacte que dona estabilitat al projecte educatiu al marge dels canvis polítics. És el que hem de tenir.

Des del 2015 sou el responsable d’afavorir el consens. Què ha passat amb Illes per un Pacte?

De tot el que va passar la legislatura passada en va sortir Illes per un Pacte. Es va treballar en un document que era un inici de consens social per a l’educació. El març del 2016, al Govern se’ns va entregar el document. L’acceptàrem amb un full de ruta pactat. L’enviàrem al Consell Escolar amb una retallada de representació pels col·lectius que es desmarcaren i, el novembre del 2017 entrà al Parlament per a l’acord entre els partits. Fa un any i encara no s’ha resolt, una llàstima. Tothom hauria d’entendre que un pacte és valorar el que ens uneix i el que ens separa, cal cedir per arribar a un consens per l’educació. Mentrestant, treballam en la futura llei d’educació de les Illes Balears, que quedarà aprovada pel Govern, però no hi haurà temps per a l’aprovació del Parlament abans que acabi la legislatura.

Què recull la llei d’educació de les reivindicacions de fa cinc anys?

La nostra llei bàsicament es fonamenta en el document Illes per un Pacte i defineix quin sistema educatiu volem, en els diferents aspectes.

Com a conseller d’Educació, en aquests tres anys i mig, què heu pogut millorar de les problemàtiques que llavors es denunciaven?

S’ha de tenir en compte que, el 2015, quan arribàrem a Educació, hi havia una situació de conflicte. Avui, no puc negar que hi ha problemes, però ara amb els centres ja podem parlar de qüestions pedagògiques. Hem intentat sempre treballar des del diàleg i anant als centres. L’única manera de millorar és a través del diàleg i del consens. La nostra prioritat sempre va ser revertir la situació: revertir les retallades econòmiques, de drets laborals, de nombre de professionals de professorat (són 1.152 més i seran 1.500 més a finals de legislatura), hem millorat les ràtios... El pressupost d’Educació s’ha augmentat en més de 150 milions, anam cap als 1.000 milions. És suficient? No. Hi ha un Pla d’infraestructures educatives i un Pla contra l’abandonament escolar. Començam a treballar en qualitat.

A l’ARA Balears del 29-S, els experts proposàveu sis mesures per millorar l’educació. La primera era dissenyar una estratègia contra el fracàs escolar. Què hi ha, d’això?

He de dir que m’estim més treballar en favor de l’èxit educatiu que no contra el fracàs. En tot cas, posar més professorat, baixar les ràtios, promoure més formació en els centres, fer que 58 centres tinguin projectes d’innovació pedagògica o l’aposta per l’escola inclusiva, entre d’altres, són estratègies per combatre el fracàs o, dit com jo preferesc, per anar cap a l’èxit. Posam condicions perquè els indicadors millorin, i ja estan millorant. De tota manera, en educació, tot és molt lent.

Què és el que us queda pendent de resoldre i el que més greu us sap no haver pogut fer?

M’agradaria molt que el Pla d’infraestructures s’hagués pogut fer i aplicar amb més rapidesa. Som molt conscients de la necessitat que hi ha de nous centres, d’ampliacions i de reformes. No hi havia res fet, ni res previst. I s’han d’aconseguir terrenys, permisos, projectes, adjudicacions... és molt lent. Jo he declarat públicament que tenen raó les persones de Campos que demanen una escola nova. No hi havia solar. Per l’octubre sembla que en tindrem un. Sigui com sigui, els resultats de la feina es veuran en els propers anys. Necessitam una altra legislatura per consolidar les estratègies engegades.

Això també ho devia pensar la vostra predecessora, i l’anterior.

Sí, segurament. Vull dir que amb una altra legislatura podríem consolidar un model educatiu modern, de qualitat i equitatiu.