Milers de persones clamen pel dret a l'habitatge a Palma: "Lloguer turístic, fora de Mallorca"

Deu mil persones, segons els organitzadors — 3.500 segons la Policia Nacional—, han sortit aquest dissabte al carrer a Palma per manifestar-se contra l'augment rampant del preu de l'habitatge. Aquesta és una de les preocupacions més importants de la ciutadania, segons el CIS, i les Balears són un dels territoris on el mercat està més tensionat.

La marxa ha estat convocada pel Sindicat d'Inquilins a 42 ciutats de tot l'Estat. En un ambient tranquil i reivindicatiu, els manifestants han cridat que volen poder "viure a Mallorca". Amb el lema "Acabem amb el negoci de l'habitatge", s'han sentit crits especialment contra els pisos de temporada: "Lloguer turístic, fora de Mallorca". També s'han fet crides a la mobilització —"Desperta, veí, desnonen a ca teva"— i consignes com "Pagar el lloguer és una estafa" i "Fora rendistes dels nostres carrers".

Segons l'Observatori del Lloguer, el 2024 les Illes varen ser la segona província de l'Estat amb els lloguers més cars, amb una mitjana de 1.598 euros per immoble. El preu mitjà d'una habitació de lloguer a Palma ja supera els 500 euros.

La protesta ha estat organitzada per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), el GOB, Stop Desnonaments, el Sindicat d'Habitatge de Palma, Menys Turisme, Més Vida i el Banc del Temps de Sencelles. El perfil dels manifestants ha estat molt variat, amb persones de totes les edats: des de famílies amb infants fins a jubilats. El reflex d'una problemàtica que és transversal.

"La gent s'està mobilitzant", ha celebrat Laura Bonacho, una dissenyadora de 29 anys. "Tenc gairebé 30 anys i és inviable comprar una casa, mentre que llogar em suposa arribar justíssima a final de mes", ha dit. Viu en parella: "Sort, perquè tota sola és impossible". Quina solució demana a les institucions? "Que es posin a treballar per trobar una solució que s'ajusti al ciutadà mitjà", explica. "Que es posi el focus a la gent del carrer, que ha de pagar impostos, que va amb l'aigua al coll a finals de mes".

En el mateix sentit s'expressaven Emma, de 38 anys i tècnic de projectes turístics, i Roberto, de 44 i jardiner, que fa cinc mesos que viuen a Palma. Volien tornar a l'illa abans, però no ho pogueren fer fins que varen trobar un lloguer assumible. "S'ha de fer alguna cosa per regular els preus i eliminar els lloguers turístics il·legals", defensa ella: "No pot ser que els turistes tinguin més drets que nosaltres". Al seu torn, Roberto destaca que el problema de l'habitatge va més enllà dels preus. "Afecta la societat en conjunt, perquè no trobam professionals ni serveis públics de qualitat", apunta. "Jo em puc pagar el lloguer, encara que em costa la vida, però cal ajudar molta gent, i en un futur no molt llunyà estarem pitjor. S'ha d'actuar ara", sentencia.

Miquel Àngel, docent de 47 anys, sosté una pancarta a l'estil de les pel·lícules de l'Oest: "Es cerca, article 47 de la Constitució". Es refereix al que consagra el dret dels espanyols a accedir a un habitatge digne. En el seu cas, té la "sort" de pagar un lloguer assumible a Binissalem: "Tenc un llogater que pensa més enllà i valora altres coses". Destaca l'empobriment de la seva generació i les posteriors a conseqüència de la crisi econòmica de 2008. "No sé a quina classe em trob, tenc un bon sou, però comprar un habitatge és impossible... Mitjana? Mitjana baixa?", dubta.

A pocs metres d'ell, dos joves aparelladors de 27 anys, Juan i José Carlos, expressen la mateixa frustració. "Només se m'acudeix la intervenció dels preus per als primers habitatges, i incrementar el parc de pisos de protecció oficial", considera José Carlos. El seu company insisteix que cal limitar el lloguer turístic: "Vens al centre de Palma i no hi ha gent que hi visqui, tot és com un parc temàtic o una fira". No és estrany que, a mesura que avança la marxa, diversos turistes s'hi aturin a fer-ne fotos.

La crítica contra la massificació turística i l'especulació en el mercat immobiliari van de bracet. Ja va passar a la concentració amb el lema 'Menys turisme, més vida', que va tenir lloc el juliol de 2024 i va congregar unes 50.000 persones, segons els organitzadors. En aquella protesta ja es va fer palpable —en les consignes i les pancartes— que una de les externalitats més negatives de l'arribada de turistes a les Illes per als veïns és l'increment dels preus, especialment el dels lloguers.

La concentració va forçar el Govern del PP a prometre mesures de contenció turística, però encara no s'han concretat en canvis estructurals.

En el darrer any, el Govern ha intentat donar resposta a aquest malestar social. Contràriament al discurs de l'esquerra, Marga Prohens s'ha negat a aplicar el topall de preus que permet la Llei estatal d'habitatge. En canvi, ha impulsat dues lleis per facilitar la construcció de nous pisos, una part dels quals a preu limitat. El vicepresident del Govern, Antoni Costa, va defensar aquest divendres aquestes mesures, insistint que són "l'única" solució per a l'emergència habitacional. També va admetre, però, que no se'n veuran els fruits en el curt termini.