Macrobatuda contra la distribució de droga als narcopisos del Raval

BarcelonaNo va ser cap baralla, el soroll que va despertar ahir els veïns de Ciutat Vella. L’helicòpter dels Mossos sobrevolava des de les 7 del matí el districte de Barcelona, on la inseguretat ha marcat un rècord històric. Més de 800 agents -700 mossos i més de 100 guàrdies urbans- van participar en el macrooperatiu que a primera hora va envair el Raval. És el desplegament policial més gran que s’ha fet fins ara contra els narcopisos, un fenomen que des de fa dos anys ha tensat enormement la convivència al barri. Durant tot aquest temps, els traficants no han parat d’ocupar els pisos buits i convertir-los en llocs de venda de droga. En la macrobatuda d’ahir, els agents van detenir 55 persones i van escorcollar 40 narcopisos i domicilis que formaven part d’una xarxa de distribució de droga, sobretot heroïna. Es tracta d’un grup de traficants d’origen dominicà que encapçalaven una organització dedicada als narcopisos de Barcelona. Segons la policia, el dispositiu ha de servir per posar fi a aquest conflicte, que ha esgotat la paciència dels veïns del barri.

“Aquesta operació ha sigut un atac directe contra la xarxa de distribució de droga a Barcelona mitjançant els narcopisos”, va assegurar ahir el conseller d’Interior, Miquel Buch, acompanyat de l’alcaldessa de la ciutat, Ada Colau. “Els veïns fa temps que suporten el fenomen dels narcopisos i intentarem capgirar la situació”, va afegir Buch. Dels 40 locals on van entrar els agents, 26 eren narcopisos -bàsicament al Raval i el Barri Gòtic- i 14 eren domicilis que utilitzava la xarxa. En alguns dels domicilis hi vivien els membres de l’organització, i d’altres servien de magatzem. Com a mínim 18 immobles escorcollats estaven ocupats, perquè a la tarda Buch va explicar que 13 pisos els havien recuperat els propietaris legítims -alguns d’ells van tapiar l’entrada o hi van posar una porta metàl·lica- i cinc els havien precintat mentre miraven de localitzar-ne els propietaris. Pel que fa a la resta, ahir no es va detallar en quin estat havien quedat.

De fet, els 40 escorcolls es van centrar en Ciutat Vella, però també es van fer en altres llocs de Barcelona, com ara el Poble-sec i Nou Barris, i en alguns municipis de l’àrea metropolitana com l’Hospitalet, Badalona i Esplugues de Llobregat. La macrobatuda estava dirigida pel jutjat d’instrucció número 27 de Barcelona -que ara haurà de decidir si envia a la presó els 55 detinguts- i la causa està oberta per delictes contra la salut pública i organització criminal. Malgrat que els principals integrants de la xarxa són d’origen dominicà, també hi ha membres d’altres nacionalitats.

“Feina de camp” de dos anys

La investigació que va permetre el cop policial d’ahir va començar a l’abril i ha comportat escoltes telefòniques. Tot i això, el conseller d’Interior va subratllar que era “fruit de la feina de camp dels últims dos anys” dels Mossos i la Guàrdia Urbana. En aquest sentit, Colau va assegurar que “la feina d’investigació requeria el seu temps” i que havia comportat que hi hagués menys presència policial. Fonts consultades per l’ARA expliquen que els últims mesos es treballava en dues línies: d’una banda, s’intentava frenar l’activitat delictiva a Ciutat Vella amb els dispositius que es feien per desmantellar alguns narcopisos i, de l’altra, es portava a terme la investigació que ha culminat amb el macrooperatiu.

Sense tenir en compte el dispositiu d’ahir, des del començament de l’any els Mossos i la Guàrdia Urbana havien actuat contra 46 narcopisos a Barcelona i havien fet una seixantena de detencions. El 61% dels pisos havien quedat tapiats o tancats amb precinte judicial. Sumant-hi l’activitat del 2017, la policia havia desmantellat fins ara més de 100 narcopisos i havia detingut 139 persones. Amb el balanç d’ahir ara les xifres augmentaran. En la macrobatuda, encapçalada per la Divisió d’Investigació Criminal dels Mossos, es van fer els 40 escorcolls simultàniament, cosa que va requerir el desplegament de centenars d’agents. També a primera hora hi va participar el Grup Especial d’Intervenció (GEI) de la policia catalana, que va assegurar l’entrada en alguns dels immobles. Els Mossos també van identificar ahir alguns clients que eren dins els narcopisos quan els van escorcollar.

Malgrat que no es descarten més detencions, el conseller d’Interior i l’alcaldessa de Barcelona ja van fer ahir un balanç del dispositiu. Colau va destacar que l’operació “no és flor d’un dia, sinó la feina rigorosa i sistemàtica dels cossos policials”. “Esperem que amb aquest macrooperatiu puguem fer un pas més en la lluita contra la impunitat”, va afirmar Colau, que va confiar que a partir d’ara es percebés “un punt d’inflexió”. Tot i això, l’alcaldessa va admetre que els veïns de Ciutat Vella havien hagut de suportar “una situació inaguantable”. “Treballarem perquè els narcopisos es tanquin i no es permeti que els pisos estiguin buits”, va dir l’alcaldessa, que es va comprometre a “posar tots els recursos necessaris per acabar amb el narcotràfic a Ciutat Vella”. De fet, el Govern i l’Ajuntament van mostrar la mateixa bona sintonia que ja van exhibir a la Junta Local de Seguretat de Barcelona de fa només una setmana.

“Acompanyar” els toxicòmans

En aquesta línia, Colau va recordar que a partir d’aquesta setmana els Mossos de Barcelona se centraran més en Ciutat Vella. També s’ha allargat el pla de xoc que la Guàrdia Urbana té en marxa al districte -que només s’havia previst per a l’estiu, amb hores extres dels agents- perquè hi hagi més policies al carrer. Preguntada per l’atenció que ofereix el consistori als usuaris dels narcopisos, l’alcaldessa va defensar que el pla de drogues de la ciutat “aborda la qüestió de manera rigorosa”, i que l’Ajuntament ha augmentat els recursos destinats a “acompanyar” els toxicòmans “per treure’ls del carrer”.

Encara que els veïns del Raval van celebrar ahir la macrobatuda, també van mostrar un cert escepticisme pel resultat que pugui tenir a llarg termini. El motiu és que la degradació dels últims mesos a Ciutat Vella ha portat el districte a liderar l’enquesta de victimització de Barcelona. Segons els resultats de l’any passat, el 36,6% dels veïns de Ciutat Vella van respondre que havien sigut víctimes de com a mínim un delicte. El 2016 van ser el 25,6%, i l’any que més s’hi acosta és el 2012, en què es va situar en el 33%. Segons la mateixa enquesta de l’any passat, la mitjana de la ciutat era del 25,6%.

Aquest any tampoc ha sigut millor, perquè entre el gener i l’agost els fets delictius a Barcelona han augmentat un 19%. És el mateix percentatge d’increment que també s’ha registrat en els robatoris amb violència i intimidació. A Catalunya, els últims 12 mesos els delictes també han augmentat un 11,77%, però més de la meitat dels furts es produeixen a Barcelona.