De carteristes a jihadistes que volien atemptar

BarcelonaTenien la voluntat d'atemptar, però no la capacitat d'actuar. Cinc membres d'un grup dedicat a furts i robatoris al centre de Barcelona s'havien radicalitzat. Els Mossos d'Esquadra, que els han detingut aquest dimarts, asseguren que tots cinc tenien la convicció i el propòsit d'atemptar, malgrat que no havien concretat cap objectiu, segons fonts pròximes al cas. Es definien pel seu seguidisme dels principis d'acció del moviment jihadista i el consum de publicacions amb els postulats del Daeix –l'acrònim àrab de l'Estat Islàmic–, afegeix la policia. En l'operació antijihadista d'aquest matí els Mossos també han detingut 12 persones més que formaven part del mateix grup de delinqüents, que sumava uns 400 delictes contra el patrimoni, com ara furts i robatoris.

El cas, que es va anomenar Alexandria pels països de procedència dels detinguts, va començar el maig del 2017, abans dels atemptats del 17-A, quan la comissaria general d'informació dels Mossos –que es dedica a la lluita antiterrorista– va començar a investigar la denúncia d'una persona. Amb la investigació, els agents van detectar una organització que tenia com a 'modus vivendi' els furts i els robatoris al carrer, sobretot a Barcelona. Dins el grup hi havia dos perfils: els que es dedicaven a la delinqüència i els que, a més d'això, s'estaven radicalitzant i volien cometre un atemptat. En total els Mossos han detingut 17 membres del grup.

Als cinc radicalitzats –a qui s'ha arrestat per terrorisme i que passaran a disposició de l'Audiència Nacional– també se'ls atribueix organització criminal i delictes contra el patrimoni, igual que als 12 altres detinguts. La majoria dels 12 també han quedat arrestats per terrorisme, encara que només està previst que passin a disposició de l'Audiència Nacional –competent per investigar terrorisme– en cas que es trobin indicis que ho acreditin. A més, entre els 12 detinguts, a un se li atribueix un delicte contra la salut pública i a un altre un de falsedat documental.

Els cinc radicalitzats, que tenen entre 33 i 44 anys, residien a Barcelona i tres d'ells són originaris d'Algèria, un de Líbia i un de l'Iraq. Els altres 12 detinguts són de diverses nacionalitats: algeriana, espanyola, egípcia, iraquiana, marroquina i libanesa. Les detencions dels 17 membres del grup s'han produït totes a Barcelona menys una, que ha sigut a Igualada. Els Mossos també han escorcollat sis domicilis a la capital catalana, cinc per terrorisme i un per drogues.

Un any i vuit mesos

Fonts pròximes al cas indiquen que s'ha decidit intervenir amb l'operació antijihadista, després d'un any i vuit mesos d'investigació, per neutralitzar el grup. Tot i això, el conseller d'Interior, Miquel Buch, ha assegurat que la feina dels Mossos ha evitat que "en cap moment" l'organització tingués la capacitat de cometre un atemptat. En aquest sentit, la policia havia controlat que els membres radicalitzats no havien adquirit el material necessari per actuar, com poden ser explosius. En els escorcolls d'aquest matí, el cap de la comissaria d'informació dels Mossos, el comissari Manel Castellví, ha explicat que s'ha requisat material informàtic –discos durs, ordinadors, tauletes i llapis de memòria– que ara s'analitzarà.

El cas ha estat tutelat pel jutjat d'instrucció número 6 de l'Audiència Nacional i ha rebut el suport del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI). Un dels aspectes que estan sota secret de sumari és si els diners que el grup va obtenir amb els 369 furts i robatoris comesos a Barcelona també podien servir per finançar l'atemptat que volien cometre.