En marxa l'exhumació de la fossa de Sencelles per trobar tres víctimes del franquisme

Palma"A veure si tenim sort. Ha passat molt de temps però jo mai perd l'esperança", deia Apol·lònia Miralles aquest dimecres dematí mentre mirava la retroexcavadora aixecant el primer bocí de paviment del cementeri de Sencelles. Ella és neta de Josep Miralles Garau, una de les víctimes del franquisme que se cerquen en la segona fase d'exhumació d'aquesta fossa, que ha començat aquest dimecres. Al seu costat hi ha, també amb els ulls clavats a la màquina, el seu tiet, Pere Miralles Roca, fill de Josep Miralles Garau, qui, a 90 anys, continua cercant el seu pare, a qui es varen endur just el dia que ell feia set anys. A més de Miralles Garau –assassinat pels feixistes quan tenia 31 anys–, s'hi cerquen dues víctimes més: Josep Serra Juan (56 anys) i Pilar Sánchez Llabrés (33 anys).

Aquesta és la primera acció del segon Pla de fosses del Govern, i preveu un màxim de 50 dies de feina i cinc zones del cementeri a intervenir. Les feines han començat cap a les 10 h quan la màquina retroexcavadora de l'ajuntament del municipi ha començat a aixecar el paviment d'una part de la terrassa inferior del cementeri, al voltant d'una de les zones intervingudes l'any 2018. L'actuació s'ha fet sota la supervisió dels arqueòlegs Cesc Busquets, Jordi Ramos i Laia Gallego, de l'empresa ATICS, guanyadora del concurs per executar el segon Pla. També hi ha estat present l'antropòloga física Paloma Salvador.

Per determinar les zones en què cal intervenir, el febrer es va fer una prospecció amb georadar que va marcar aquelles zones del cementeri on hi havia hagut una alteració en el subsol de la terra, i ara s'ha de veure si alguna d'aquestes alteracions correspon a la inhumació dels tres cossos de les víctimes. "El georadar és una de les novetats d'aquest segon Pla de fosses, però Busquets adverteix que "no és la panacea", encara que sí que permet descartar zones on no hi ha hagut alteracions.

Tècnicament, aquesta és una de les fosses més complicades perquè a través dels testimonis orals no s'ha pogut saber on estan els cossos. A primera fase no es varen trobar les restes, però es va constatar que la neteja que s'havia fet no havia estat tan profunda com es pensava i, per tant, encara hi ha possibilitats. Amb tot, el secretari autonòmic de Memòria Democràtica, Jesús Jurado, ha expressat que volen ser prudents, "perquè és una intervenció complicada" però ha assegurat que no volen "escatimar esforços a intentar-ho".

El pla d'intervenció proposat per ATICS i aprovat per la Comissió Tècnica de Persones Desaparegudes i Fosses de les Illes Balears, preveu començar amb l'excavació d'aquestes àrees marcades pel georadar però, si no donassin resultats, s'excavaria tota la terrassa inferior del cementeri a partir dels resultats obtinguts en l'exhumació del 2018.

Les tres víctimes

Segons la informació recollida en el Mapa de Fosses Comunes de Mallorca per Antònia Mercadal, en el cementeri de Sencelles s'hi cerquen tres víctimes enterrades en dues fosses. En una fossa hi hauria els cossos de Josep Miralles Garau, de 31 anys, pagès i músic, i Josep Serra Joan, 56 anys, de professió pagès. Tots dos procedien de Montuïri, varen ser assassinats l'1 de setembre de 1936 i trobats a la carretera de Santa Maria a Montuïri, entre els municipis de Sencelles i Biniali. La tercera víctima és Pilar Sánchez Llabrés, de 33 anys, venedora al mercat. Procedia de Palma i els testimonis orals afirmen que diversos homes la varen segrestar i violar i la varen assassinar. La varen trobar al Predi de Son Palou de Sencelles.

El segon Pla de fosses que s'inicia aquest dimecres preveu un total de nou intervencions en vuit municipis –Sencelles, Porreres, Eivissa, Manacor, Bunyola, Artà, Valldemossa i Santa Maria del Camí–, així com l'estudi d'una possible fossa a Formentera. En el cas de Sencelles, si els resultats fossin positius i s'aconsegueixen trobar i identificar les restes humanes de les persones represaliades, s'habilitaria un espai al tanatori actual per estudiar-les. Cada dia, l'equip tècnic que participa en l'excavació oferirà, al voltant de les 17 h en el mateix cementeri, informació a veïns i persones interessades en l'evolució de les tasques.