Mascles a lloure (al vestidor)

PalmaPlantat en pèl enmig del vestidor del gimnàs, un tio de quaranta-i-tants anys es dedica a contestar missatges al mòbil. Va depilat de pit, de panxa i de baixos, on s’ha deixat un borrissol al voltant de les parts blanes, que exhibeix com si cercàs wifi amb el membre viril (ona curta i arrufada). No és ni alt ni baix, ni prim ni gras, però s’ha situat al punt de l’estança on fa més nosa. Els que entren per la porta del passadís es troben amb el seu cul; els que ho fan per l’altra porta, la que ve de les instal·lacions esportives, topen amb els seus genitals; en qualsevol cas és impossible no veure’l, i per accedir a les taquilles on la gent deixa la roba, és necessari passar-li ben a prop. Ell no es mou d’allà on és, impertèrrit, aliè a tot el que hi ha al seu voltant, reconcentrat en la pantalla del mòbil, amb la perdiu penjant com si s’hagués oblidat qualque cosa i estigués intentant recordar quina. Segurament està convençut que la depilació l’acredita com un mascle modern, i a favor seu se li ha de reconèixer que el fet de practicar el mansplaining (traduït, la invasió de l’espai dels altres) dins el vestidor d’homes li dona un toc transgressor involuntari, però el fet és que no deixa de comportar-se com el típic cap de fava (valgui la redundància) incapaç de mostrar-se mínimament respectuós amb els altres. Per descomptat, connectats al mòbil també duu uns auriculars que acaben d’aïllar-lo de la realitat que l’envolta.

En Pepo, en Pipo i en Pepe ho donen tot al gimnàs. A part de les màquines de la sala de musculació, també dominen el crosstraining i són els reis del cicle indoor i els amos del powerpump. Encara, no menys de tres vegades per setmana fan bicicleta plegats: la serra de Tramuntana no té secrets per a ells, i col·leccionen bicis caríssimes, equipades amb gadgets de darrera generació, com ara el JBL Clip 2 Bluetooth Speaker, l’Apple Watch 3, l’SmartHalo, l’Amazon Fire TV o el Wahoo ELMNT Mini. Duen mallots i roba esportiva de les millors marques, que sovint trien per a ells les seves esposes. Els tres matrimonis queden sovint els diumenges per fer barbacoes a casa d’una o l’altra parella, cosa que els permet mostrar-se els uns als altres els electrodomèstics intel·ligents que van adquirint. Al vestidor del gimnàs, quan estan en la intimitat, els agrada fer bromes vagament gais: que bo que estàs, li diu en Pipo a en Pepe. Idò mira que en Pepo, quin culet se li ha posat, respon l’altre. Alerta no et caigui el gel!, crida en Pipo a en Pepo, i tots tres esclafeixen a riure com si fos la primera vegada que algú fa aquest acudit. Un diumenge la dona d’en Pipo trobarà el seu home besant-se apassionadament amb en Pepe, i ell dirà que no sap què li ha passat i que no és el que sembla.

En Jaume, en Tòfol, en Pere i n’Esteban fa anys que es varen jubilar i van dos pics per setmana a la piscina del gimnàs per fer aquagym, però sobretot perquè en sortir van a berenar plegats i es foten tres o quatre cerveses. Solen fer bromotes de mal gust amb les monitores i amb les companyes d’aquagym, que les dones no es molesten ni a contestar perquè. total, quina necessitat n’hi ha. Tenien un altre amic, en Tòfol, però va morir l’hivern passat d’un atac de cor, i a ells els agrada fer-ne broma dient que el que li passava era que li agradaven massa “les femelles”, terme genèric amb què anomenen no tant les dones com un seguit de fantasies que duen gravades dins els caparrots. Conversen dins el vestidor pegant crits, i continuen cridant també davall l’aigua i tot, quan es dutxen, i destorben el món sencer amb la seva cridòria. Una característica de la seva conversa és que la fan en mallorquí, fins que intervé n’Esteban i aleshores en Jaume, en Tòfol i en Pere es passen al castellà: per respecte, diuen, a pesar que n’Esteban entén el català a la perfecció. No debades, fa cinquanta anys que viu a Mallorca, dels quals en fa més de quaranta que és amic dels altres tres.

Escenes de contrast

El grupet dels jubilats contrasta amb el dels jovenets tatuats que venen al gimnàs a vacil·lar i a fumar els quatre porros que administra en Joan Toni, que és el més jove però al mateix temps és el líder de la penya. S’han passat l’estiu fent el colló pel gimnàs, convençuts que a força de rondar per allà i de lluir els tatuatges (n’Ernest i en Txolo en duen els braços plens, en Joni –tot i que s’estima més que li diguin Zeta– en du també a l’esquena i al baix ventre) acabarien lligant. Els fets els han donat la raó, o quasi, perquè s’han convertit clarament en els crush de na Nena i les seves amigues, que també s’han apuntat al gimnàs a la recerca d’una passarel·la per mostrar el gènere. Llàstima que ha aparegut en escena la colla d’en Hans, un xaval fill d’alemanys que s’envolta de tres o quatre tios més que competeixen amb en Joan Toni i companyia per l’atenció i les besades del grup de les nines. Tothom juga almenys a dues bandes i això els dona adrenalina i un bon motiu per aixecar-se els dematins. En Txolo espera amb ganes que un dia d’aquests quedin amb el grup d’en Hans per pegar-se al descampat de davant del gimnàs, a veure qui s’endú l’aprovació i els favors de les nines.

Noves masculinitats, diuen. Si sentiu curiositat per conèixer-les, basta que guaiteu al vestidor del gimnàs que tingueu més a prop. I si encara en voleu més, sempre us podeu acostar a la graderia de qualsevol camp de futbol municipal, on podreu acabar de confirmar que l’olor de tigre continua campant a lloure per aquests mons de Déu.