Els ‘màsters’ de la Formació Professional aposten per l’economia del coneixement

PalmaEls cursos d’especialista de la Formació Professional comencen a establir-se a les Balears. Se’ls anomena informalment els ‘màsters’ de l’FP, perquè són formacions que amplien l’ensenyament dels cicles de grau superior i enfoquen els estudiants a un àmbit específic. El curs 2020-21, la Conselleria d’Educació va implementar el de Forneria i brioixeria artesanals a l’IES Josep Sureda i Blanes –que repeteix enguany per la bona acollida– i, a partir d’aquest setembre, n’oferiran tres més, enfocats a l’economia del coneixement. Es tracta del curs d’especialista en Implementació de xarxes 5G, que s’impartirà a l’IES Manacor; el de Ciberseguretat, al CIFP Francesc Borja de Moll i a l’IES Sa Colomina; i el d’Intel·ligència artificial i Big Data, al CIFP Pau Casesnoves.

“Pos la mà al foc que tothom qui faci aquests cursos tindrà feina, perquè hi ha molta demanda per part del sector”, defensa el director general de Formació Professional i Ensenyaments Artístics Superiors, Antoni Baos. Aclareix que és una aposta del Ministeri d’Educació que comparteix la Conselleria. “L’estratègia és fomentar aquestes professions per impulsar la diversificació del sector productiu”, sosté. 

Kiko Borràs és informàtic i, com a assessor de la Conselleria en la família d’Informàtica i Comunicacions, ha ajudat a posar en marxa les noves formacions. Assegura que són cursos “molt especialitzats i d’un nivell pràcticament universitari”. Estan pensats per a persones que ja hagin cursat una FP de la mateixa família, perquè, segons l’informàtic, “has de tenir una bona base i saber programar i administrar sistemes bé”. Per exemple, en el cas de ciberseguretat, s’aprofundeix en qüestions com ara “posar barreres a un sistema perquè no hi entri ningú, i si hi han entrat, saber què s’ha de fer perquè en surtin i recuperar-ne la informació”, explica. I això no és el futur, és el present. Borràs ho té clar: “Fan falta molts més experts, i això no es farà en un any ni en dos; tenim molta feina per endavant”.

La pandèmia encara ha impulsat més aquest sector, perquè ha accelerat la digitalització forçosament. En aquest punt, Borràs subratlla que cada vegada més sovint s’estan veient ciberatacs a espais públics, i recorda el que va patir el SEPE al març i que va afectar totalment la seva electrònica.

Formació de docents

Per poder implementar els cursos, la Conselleria ha format professorat que està fent feina a l’FP. Ha ofert mòduls d’entre 20 i 45 hores per videoconferència en directe i amb ponents experts de la Península. Miquel Àngel Cabot és un dels docents que els ha cursat. És cap del departament d’Informàtica a l’IES Borja Moll i serà un dels docents que impartirà el curs de Ciberseguretat al mateix centre, que començarà a final de setembre. Encara no està tancada la inscripció, però assegura que molts alumnes i exalumnes han demanat informació i la previsió és que s’ompli.

Cabot forma part de l’Associació de Professors d’Informàtica de les Balears i assegura que fa temps que demanaven més formació perquè “tant a escala estatal com a Mallorca estam subdesenvolupats en l’àmbit”, afirma. Celebra que finalment s’hagi impulsat i considera que hauria de ser continuada, “perquè ens podem quedar desfasats en tres anys”. Destaca la gran demanda de les empreses de professionals d’aquest àmbit. De fet, diu que de les vint persones d’FP de Sistemes que han fet pràctiques enguany a una mateixa empresa, la gran majoria ja hi queda treballant. Un dels temes que tocaran serà la seguretat als mòbils, “on ara tenim tota la vida i no estam gens protegits”. “Al cicle també tocam aquest tema i els alumnes al·lucinen de com és de fàcil robar una contrasenya”, rebla.

La pandèmia dispara les matrícules

La demanda d’FP s’ha anat incrementant gradualment els darrers anys, però la pandèmia ha acabat de disparar-la. Durant el curs 2020-2021, s’han registrat 19.532 alumnes entre totes les modalitats, i això suposa un augment de 3.249 matrícules amb relació al curs anterior. Educació espera que per al 2021-22 encara s’incrementi més, perquè s’ha augmentat l’oferta formativa. A banda dels cursos de què s’ha parlat, s’implementaran 15 cicles més i 12 mòduls a distància, que permetran crear devers 1.000 places noves i contractar 107 docents més. N’hi haurà dos de nous: el grau mitjà d’Obres d’interior, decoració i rehabilitació, i el grau superior de Disseny i moblament, tots dos a l’IES Politècnic, a Palma. L’increment és possible gràcies al Programa de Cooperació Territorial Extraordinari impulsat des del Ministeri, que ha suposat una inversió de 10,6 milions d’euros a les Balears.

Segons Baos, la mitjana d’inserció laboral que s’està aconseguint a l’FP és alta: del 70% de mitjana. On més s’aconsegueix feina és a les famílies d’Instal·lació i manteniments o Sanitat, que ronden el 80%. A l’altre cantó hi ha, per exemple, l’àmbit fisicoesportiu, la inserció del qual està per sota del 50%.