La matèria en dansa
La mirada d’Eugènia Balcells juxtaposa coneixement, provoca una fecundació creuada i fa que ens enamorem de l’Univers
Fa més de 150 anys, Dimitri Mendeléiev endreçava la matèria per evidenciar una llei periòdica basada en el nombre de protons de cada element químic. Així va sorgir la taula periòdica, com una guia per entendre enllaços químics o descobrir nous elements atòmics. Però fa tretze anys Eugènia Balcells inaugurava a l’Arts Santa Mònica de Barcelona l’exposició Freqüències per homenatjar el centenar d’àtoms diferents que conformen la taula periòdica.
Per la gran estima que li professo, deixeu agafar-me la confiança d’anomenar Eugènia Balcells només pel seu nom de pila. Em sentiré més còmode, ara que entraré en un terreny de confiances i confessions. Des de Freqüències, no puc dissociar Mendeléiev de l’Eugènia, ni l’Eugènia de Mendeléiev. L’Eugènia és una de les persones que m’han fet sentir que la ciència hauria de fer-se des d’un espai de conversa generós entre persones diferents, cadascuna amb el seu saber.
Mendeléiev va encasellar els àtoms en files i columnes de la taula periòdica. Vull aleshores reconèixer a l’Eugènia el mèrit d’esbatanar-ne les caselles per deixar que la identitat de cada element pogués expressar-se amb llum i diferents colors. Mentre que Mendeléiev va capficar-se per entendre a través de l’ordre, l’Eugènia va escenificar una dansa de la matèria per enamorar-nos de l’Univers. L’Eugènia enriquia la taula periòdica de la química afegint els espectres atòmics de la física quàntica. Els espectres són els excedents emesos alliberats en forma de llum que emeten els electrons esverats quan es posen a ballar pels diversos nivells d’energia dins un àtom. La dansa floreix en línies de color. Freqüències és, per tant, un cant lumínic a la diversitat dels àtoms, a la matèria que omple el món i els nostres cossos.
Mentre escric des de casa, tinc davant meu una taula periòdica de més de metre i mig d’ample que va dissenyar l’Eugènia per l’Any Internacional de la Química del 2011 amb la inestimable ajuda de Santiago Álvarez de la Facultat de Química de la UB i l’imprescindible acompanyament de la Lali Bosch. Els ulls se m’hi van distrets alguna que altra vegada quan aixeco la vista. M’aturo en un element atòmic i em perdo en les seves línies i els patrons que amaguen. De la taula periòdica de l’Eugènia n’hi ha versions a gran escala en diversos indrets, però vull destacar la que em trobo cada dia a la biblioteca de les Facultats de Física i Química de la meva universitat. Tant quan els meus ulls la troben quan arribo a la facultat amb bicicleta com quan aixeco la vista distret a casa un diumenge qualsevol, recordo el dia que vaig veure’n la primera versió en la part educativa de l’exposició Freqüències. Era un cap de setmana, quan s’estava muntant l’exposició. Entrava a la sala atabalat després de canviar els bolquers del meu fill a la meva taula de despatx de l’Arts Santa Mònica. La taula periòdica que l’Eugènia i la Lali estaven penjant era un maridatge de la química i la física que no havia vist mai i que segurament només una artista podia veure. Guardo el record amb un agraïment infinit. La mirada de l’Eugènia juxtaposa coneixement. Ens provoca una fecundació creuada. Reivindica diversitat però des de la particularitat.
Sí, ara veig més clar que el que proposa Freqüències és una celebració. I reconec que, atabalat com anava posant en marxa l’Espai Laboratori a Arts Santa Mònica, no vaig saber veure-ho amb la importància que es mereix. M’ha calgut tenir els fills prou grans, consolidar la trajectòria com a científic, viure una pandèmia que ens ha allunyat i patir els efectes de la crisi climàtica per tenir la convicció que no només cal fer dansar els àtoms en un laboratori, sinó que cal fer que ballin amb nosaltres cada dia.
Trobem propostes artístiques que miren a la ciència o a la tecnologia però que caduquen amb la mateixa velocitat que la tecnologia queda obsoleta. Costa depassar la mera il·lustració de la imatgeria científica o evitar que l’hermetisme científic es transformi en hermetisme estanc dins l’art contemporani. Ens calen espais comuns per compartir el misteri, l’emoció, el dubte. Per reflexionar, fer crítica i poder actuar dins el laberint incert del món actual. No puc deixar d’enllaçar l’obra de l’Eugènia amb un text de Rebecca Solnit que just acabo de llegir. En acotació a Virginia Woolf i al feminisme, Solnit reivindica celebrar la capacitat de conviure enmig d’incerteses, misteris i dubtes sense irritar-se. Crec que necessitem una altra irritació, que ens activi, per conviure en aquest planeta. En aquest sentit, l’Eugènia ens proposa diverses opcions per aconseguir-ho i ens omple de raons per festejar el món.
