Les grans crisis d'una ministra qüestionada des del primer dia

BarcelonaAna Mato no entrava en les travesses que es feien dins del sector sanitari per anticipar qui se situaria al capdavant del ministeri de Sanitat en el nou govern de Mariano Rajoy. Davant d'un PSOE i d'un José Luis Rodríguez Zapatero en retirada, la victòria del PP es donava per segura i els dubtes se centraven a saber quin seria l'equip que designaria el nou president. Ni Leire Pajín ni Trinidad Jiménez, les dues anteriors ministres del govern socialista nomenades després de Bernat Soria, havien aguantat més de dos anys al càrrec, i cap de les dues tenia una formació pròpiament sanitària.

A finals del 2011, era Ana Pastor, metge i cirurgiana de formació, qui actuava com a portaveu del sector sanitari dins del PP. De fet, ella havia sigut l'última ministra del ram durant el govern de José María Aznar, i era la principal encarregada de criticar les decisions que prenia Pajín i, per extensió, tot el govern socialista. Tenia les idees clares, i en alguna trobada amb periodistes exposava amb vehemència què calia fer en matèria sanitària per redreçar el rumb del ministeri. Malgrat tot, Pastor va ser designada per ocupar la cartera de Foment, i Mato, tot i estar esquitxada pels dubtes del cas Gürtel, va ser rescatada i situada al capdavant del ministeri de Sanitat.

El contagi amb l'Ebola de la infermera madrilenya va ser un sotrac més en la seva accidentada carrera. Una polèmica més per sumar a la llista, i que desfeia la imatge que Mato havia trobat en el ministeri un refugi segur per allunyar-se del cas Gürtel. Després que aquest dimecres hagi anunciat la seva dimissió, serà finalment aquesta trama el motiu de la fi de la seva carrera política.

1. La gestió de l'Ebola. "Aquí estem per a altres coses", va etzibar la ministra Mato als periodistes al principi de la crisi quan li van preguntar si pensava dimitir per la infecció de la infermera. A l'estiu ja havia rebut crítiques per la seva gestió en la repatriació dels dos missioners contagiats a l'Àfrica que van morir en centres hospitalaris de Madrid, però els errors comesos durant el cas de Teresa Romero van fer-se encara més evidents quan Rajoy la va rellevar de la gestió de la crisi en favor de la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría.

2. Els límits a l'atenció sanitària a immigrants Ha sigut una de les decisions més polèmiques de Mato: limitar l'accés a la sanitat pública als immigrants sense papers, retirant-los la targeta sanitària. La mesura també va afectar altres col·lectius i va ser presa en el marc del reial decret llei 16/2012, a la pràctica la primera retallada en drets sanitaris viscuda a Espanya. Entre altres mesures, també va augmentar el copagament per la prescripció de fàrmacs, que va incloure per primera vegada pensionistes. El decret llei "de mesures urgents per garantir la sostenibilitat" del sistema sanitari va posar en peu de guerra les entitats socials i els professionals sanitaris, tot i que la insubmissió de comunitats com Catalunya va obligar a revisar una part del contingut del decret del govern espanyol.

3. La petició de dimissió de Chacón per la grip A, el 2009. Quan era a l'oposició el 2009, Mato va demanar la dimissió de la ministra de Defensa socialista, Carme Chacón, pels contagis de grip A a l'Acadèmia d'Enginyers de l'Exèrcit a Madrid. "La política és l'obligació d'intentar impedir que la malaltia es propagui i ells no ho han fet. A mi em sembla gravíssim i si la ministra no dóna explicacions hauria de dimitir", va dir llavors, en plena crisi sanitària.

4. La polèmica amb els nens andalusos, el febrer del 2008. Sent eurodiputada i en plena campanya de les eleccions al Congrés, Mato va afirmar que "els nens andalusos són pràcticament analfabets". Va afirmar que el llavors president andalús, Manuel Chaves, "no ha fet res per l'educació dels nens. Sembla que li agrada i vol que continuïn així". Feia referència al fet que l'informe PISA sobre educació situés Andalusia a la cua de comunitats de l'Estat. La polèmica la va fer rectificar hores després, quan va assegurar que havia estat una "expressió poc afortunada" i que en cap cas havia volgut titllar els alumnes andalusos d'analfabets. No obstant això, l'octubre de 2011 va tornar a encendre els ànims en afirmar que a les escoles andaluses s'havien vist "nens al terra". Unes paraules amb les quals va rebutjar que s'estigués retallant a les comunitats del PP, a diferència del que –al seu parer– passava a Andalusia, de govern socialista.