Per què Mazón, acorralat per la jutge, no dimiteix?

ValènciaQuatre mesos i mig després de la DANA del 29 d'octubre, l'epicentre de la política valenciana s'ha traslladat del Palau de la Generalitat a la Ciutat de la Justícia de València, on la magistrada Nuria Ruiz Tobarra instrueix la causa sobre la gestió de la catàstrofe. Traslladada des dels tribunals de Catarroja, també afectats per les greus inundacions, les revelacions que aporta la jutgessa s'han convertit en el principal obstacle a la continuïtat del cap del Consell, Carlos Mazón, que continua negant-se a dimitir i que ha trobat en Vox el seu principal aliat.

Per sobreviure judicialment, i qui sap si políticament, el president valencià ha necessitat anar endarrerint cada vegada més l'hora a la qual va arribar al Centre de Coordinació Operatiu Integrat (Cecopi) –l'última versió és a les 20.28 h– per poder desentendre's així del retard en l'enviament de l'avís a la població, del qual es responsabilitza la ja imputada exconsellera de Justícia i Interior Salomé Pradas i l'exsecretari autonòmic d'Emergències Emilio Argüeso. Queden molt lluny aquells dies en què Mazón semblava que en tenia prou amb culpar de la inacció de la Generalitat la suposada manca d'informació de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i l'Agència Espanyola de Meteorologia. Qui ha fet inviable aquest relat ha estat precisament Ruiz Tobarra, que en les seves resolucions ha subratllat que l'avís a la població “va ser tardà i erroni”, que la DANA “no va ser un fenomen meteorològic imprevist”, que el Cecopi s'hauria hagut de reunir "al matí" i no a les 17 h i que a qui corresponia alertar la població era "a les autoritats autonòmiques".

Les conclusions de la magistrada han suposat un atac tan contundent a la línia de flotació de Mazón que el polític valencià ha necessitat l'auxili de Vox, que a través del seu portaveu a les Corts, José María Llanos, ha criticat la jutgessa i li ha reclamat que eviti fer consideracions i "només reculli proves". Incòmode amb l'assenyalament al cap del Consell i amb la percepció que el dirigent alacantí aguanta perquè el partit ultra no el deixa caure, Llanos va dir que Vox no dona suport a una persona o a un govern, sinó "al poble valencià" i a les mesures concretes que l'executiu autonòmic vagi portant al Parlament autonòmic i que ells considerin "bones". Amb tot, i per deixar clar el plantejament de Vox, el portaveu ultra va secundar les paraules de Santiago Abascal i va assegurar que ara no és moment de "dimissions".

La jutgessa de la DANA imputa l'exconsellera d'Interior i exclou per ara Mazón

Gairebé sense cobertura mediàtica

Una de les curiositats de la crisi política valenciana actual és que en alguns moments sembla que qui més defensa Mazón sigui Vox. Ho va semblar aquest dijous, quan al líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, li van preguntar per la situació del cap del Consell. El polític gallec es va limitar a contestar que ell continua mantenint la "mateixa opinió" que fins ara –sense aclarir gaire quina és– perquè no hi ha hagut "cap novetat" des de la publicació de la resolució judicial que imputa Pradas i Argüeso. "Deixem que les coses passin i continuem atents als fets", va afegir Feijóo.

La contenció verbal del president del PP no és estranya si s'analitza que Mazón cada cop té menys suports, també entre la dreta mediàtica. Un clar exemple és que aquesta setmana el diari Abc va mostrar la porta de sortida al cap del Consell amb un editorial molt explícit. També han estat puntualment crítics amb el polític valencià durant aquests quatre mesos diaris com El Mundo i La Razón. Molt més comprensiu s'ha mostrat El Español, rotatiu a qui l'equip de Mazón ha concedit les primeres entrevistes i a través del qual han canalitzat algunes filtracions d'informació.

Per què resisteix Mazón?

Però, aleshores, per què resisteix Mazón? A banda de la seva negativa, una de les raons que expliquen que el polític alacantí es mantingui al seu lloc és la dificultat per aconseguir-li un recanvi. La principal candidata, María José Catalá, és a l'Ajuntament de València, i moure-la no seria un bon negoci perquè no disposa d'un substitut de garanties. L'altra persona desitjada, la vicepresidenta primera i portaveu del Consell, Susana Camarero, no ho pot ser perquè no és diputada a les Corts. Fora d'elles, el PP no veu ningú a l'altura.

I encara dificulta més el relleu de Mazón la necessitat de pactar el canvi amb Vox. I és que arribats a aquest punt, cal plantejar-se si a la formació ultra li convé substituir el cap del Consell o prefereix que es desgasti i treure'n profit a les urnes. La majoria d'analistes electorals apunten que en situacions de descrèdit de les institucions les formacions que més creixen són les que estan fora dels governs i tenen un discurs antisistema, dos requisits que compleix a la perfecció el partit d'extrema dreta. Un altre element que pot afavorir la continuïtat del president valencià és que Vox viu dies molt convulsos a València, després que dos dels seus quatre regidors hagin passat al grup de no adscrits. Massa soroll per acudir a les urnes ja.

Qui potser té també dubtes si li convé que Mazón dimiteixi és el PSOE. Han cridat molt l'atenció els constants girs de guió dels socialistes valencians, que dimecres van desistir d'encapçalar una moció de censura i ara reclamen un avançament electoral que saben ben difícil. Potser, com Vox, el PSOE també pretén que el president es vagi rostint políticament a poc a poc. Per moure fitxa, ara de veritat, tal vegada esperen que la declaració de Pradas i Argüeso –encara sense data– esquitxi el cap del Consell. I, per acabar, qui potser està menys interessat en deixar el càrrec és el mateix Mazón, ja que així manté la condició d'aforat. A més, si arriba al 13 de juliol complirà 24 mesos al càrrec i es garantirà dos anys de sou d'expresident –75.000 euros anuals–, que seran quinze si esgota la legislatura. Molt pocs incentius per dimitir, més enllà de l'assumpció dels errors en la gestió.

L'intent de rellevar Mazón que Feijóo va acabar aturant