Medi Ambient aposta per la conservació de 359 zones humides de les Balears amb un pla estratègic

PalmaAquest dijous s'ha presentat el primer document estratègic per a la conservació i restauració ambiental de les zones humides de les Illes Balears. El document ha estat elaborat per WWF per encàrrec de la Conselleria de Medi Ambient i ha comptat amb la col·laboració de diverses administracions, experts i entitats ecologistes. El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, i el director de conservació de WWF, Enrique Segovia, han destacat que es tracta del primer full de ruta en relació amb la conservació d'aquestes zones d'especial interès ambiental, pel que fa a possibles incendis, com a embornals de carboni o com a refugi de biodiversitat, entre d'altres.

"D’aquesta manera, donam seguiment a una sèrie de polítiques iniciades per aquest Govern que han cristal·litzat en l’aprovació del PORN de s’Albufera, la protecció del Trenc-Salobrar de Campos o el Pla de millora de la biodiversitat a les depuradores de l’Agència Balear de l’Aigua", ha assenyalat el conseller. Per la seva banda, Segovia ha assenyalat que les Illes Balears es col·loquen en posicions capdavanteres pel que fa a l’atenció a les zones humides, aprovant una estratègia integral inspirada en la recentment aprovada a escala estatal.

L’Estratègia identifica 359 zones humides de més de 0,1 hectàrees de les quals un 63,5% son artificials i es concentren majoritàriament en zones d’interior, però que són un important atractiu per a la fauna perquè escassegen les alternatives naturals. Els aiguamolls naturals, en canvi, que representen un 36,5%, es concentren a la costa i esdevenen ports de pas segur per a moltes aus migratòries i àrees de reproducció d’amfibis i insectes. El document s’articula en sis línies estratègiques que tenen com a principal objectiu evitar, aturar i invertir la pèrdua i degradació dels aiguamolls a les Illes Balears i contribuir a garantir el manteniment dels serveis ecosistèmics que ofereixen i dels hàbitats i espècies que sustenten afrontant-ne i promovent-ne la recuperació.

Entre les distintes tasques a executar, destaca completar la delimitació del Domini Públic Maritimoterrestre a diverses zones humides costeres com La Gola, a Pollença; el Torrent de Sant Jordi, a Son Servera; el Prat de Lluriac i Tirant, al Mercadal; o el Prat del Port d’Andratx. L’Estratègia, a més, aposta per la disminució significativa de la presència d’espècies invasores, així com per l’impuls de mesures que disminueixin la mortalitat de la fauna pròpia en aquests espais per ofegament.

Pel que fa a la qualitat de l’aigua que reben les zones humides, s’impulsarà la creació de zones humides noves que serveixin per a la gestió d’efluents industrials i de depuradores. A més, es promourà la instal·lació de sistemes de depuració complementaris que millorin els efluents de les depuradores que aboquin en zones humides amb, per exemple, la creació d’aiguamolls artificials que funcionin com a tractaments terciaris associats. En l’àmbit de la restauració, s’aposta per recuperar l’extensió i qualitat dels aiguamolls prioritzant l’aplicació de solucions basades en la natura per recuperar-ne la integritat i connectivitat ecològiques. Es fomentarà, també, la creació i millora de la capacitat de càrrega de biodiversitat.

Finalment, el conseller ha assenyalat que l’Estratègia fa una aposta clara per la cogovernança de les zones humides involucrant-hi no només les entitats ecologistes, sinó també el conjunt de la ciutadania i els agents socials. A més, ha fet una crida, en aquest sentit, a enfortir la cooperació institucional posant com a exemple la recuperació ambiental de les antigues basses de la depuradora de Ferreries que executarà l’Ajuntament, amb el suport del Consell de Menorca una vegada la conselleria ha executat la retirada i trasllat a la Península dels llots contaminats de l’antiga depuradora.