Medi Ambient estreny els parcs solars: ni impacte visual ni social

PalmaPrimer els sòls urbans, els urbanitzables, els industrials i els degradats, abans de tocar el sòl rústic per posar-hi un parc solar. Aquest és el criteri que ha fixat la Comissió Balear de Medi Ambient al Consell de Mallorca, responsable de fer una zonificació d’on es podran instal·lar i on no els grans parcs fotovoltaics, després que el sector agrari hagi manifestat un profund descontentament pels projectes que estan en marxa. L’informe –tècnicament s’anomena document d’abast– era imprescindible perquè la institució insular pugui elaborar el mapa que delimitarà les àrees sensibles on no es podran instal·lar parcs solars –avui dia ja ocupen importants zones rurals de les Balears, i encara n’hi ha una seixantena en tramitació.

“S’han de prioritzar les àrees sense valor ecològic, sòls urbans, urbanitzables, zones industrials, àrees de transició i sòls degradats, i descartar zones inundables, de la Xarxa Natura 2000 (ZEC, ZEPA i LIC), espais naturals, sòl rústic protegit, àrees amb valor patrimonial i àrees crítiques per a les espècies en perill o d’especial protecció”, assenyala l’informe, al qual ha pogut tenir accés l’ARA Balears i que es va enviar al Consell fa dues setmanes.

D’aquesta manera, l’Executiu ha accelerat els tràmits que havia de fer perquè el departament de Territori no pugui allargar excessivament l’elaboració d’aquest mapa, la zonificació que totes les parts implicades esperen: els promotors, perquè són conscients que quedarà limitada la seva capacitat de posar en marxa parcs fotovoltaics; i el sector agrari, perquè els darrers anys ha vist com algunes finques deixaven de conrear-se per cercar una rendibilitat econòmica més gran llogant els terrenys a promotors, principalment grans empreses i fons d’inversió.

Amb aquest document d’abast, el Govern trasllada la pressió social sobre com i on han d’anar els parcs solars al Consell de Mallorca, que ja no podrà argumentar que li falten elements per tal de definir i marcar les zones preferents on instal·lar els macroparcs i aquelles on no es pot fer. Fonts de la Conselleria de Medi Ambient admeten que no s’ha fet una referència expressa al sòl rústic general, “perquè seria impossible fer-la”. “Seria com dir que no se’n pot fer cap”, afegeixen. Però Medi Ambient sí que es posiciona amb els sòls rústics protegits, com les àrees d’interès paisatgístic (ARIP) o les que tenen valor per a les aus i la fauna en general, i demana que s’excloguin. També hi ha un element social que, tot i ser subjectiu, no és irrellevant:“S’haurien d’analitzar i excloure les àrees que provoquin rebuig per part de la població local i les seves institucions”, afirma clarament el document d’abast.

Medi Ambient va més enllà i també té en compte les “conques visuals”, és a dir, la quantitat de població afectada per l’impacte visual dels parcs fotovoltaics –fa referència tant a residents com a visitants– dins els paràmetres que haurà de considerar el Consell si vol superar el tràmit de l’Estudi Ambiental Estratègic (AEA) amb la seva zonificació.

Igualment, els corredors ecològics que hi ha al llarg de l’illa són intocables per a la Comissió Balear de Medi Ambient –un punt d’especial rellevància és el sòl rústic que toca la serra de Tramuntana–, que a l’informe enumera aproximadament una trentena de topònims on no aprova la instal·lació de cap classe de parc solar, sigui quina sigui la ubicació urbanística.

El Consell no dona detalls

A hores d’ara, el departament de Territori del Consell no ha volgut anticipar cap detall de la futura zonificació i s’ha limitat a assegurar en repetides ocasions que hi està “fent feina”. La consellera insular, Maria Antònia Garcies, va respondre en més d’una ocasió que no disposava encara d’aquest document d’abast de MediAmbient i que, per tant, era impossible zonificar. “Ara ja no hi ha excuses”, afirma un enginyer agrònom, crític amb l’allau de projectes que ja han autoritzat les administracions competents, i que demana no ser identificat. “De totes maneres, dubt molt que ho tinguin fet aquest mandat. Saben que fer un mapa implica concretar les coses i, en el moment en el qual ens trobam, ja no voldran polèmiques; per tant, tot el que encara entri es farà com fins ara, sense gaires filtres”, afirma.

Ecologistes i pagesos han coincidit els darrers mesos a criticar amargament la permissivitat del Govern en la instal·lació de macroparcs solars, per la transformació territorial que promouen, i perquè contradiu totes les afirmacions dels mateixos agents públics que afirmen donar suport al camp. En aquests moments es tramiten més d’una trentena de grans parcs solars, i una quantitat similar ja han rebut les autoritzacions, tot i que encara no s’han començat a construir. Fins ara, bona part de les crítiques es dirigeixen a Agricultura, per haver informat favorablement en el cas d’instal·lacions que alteren la producció agrícola, per molt que teòricament les empreses hagin d’assegurar en els seus projectes que substituiran els arbres arrabassats. “Ni es fa ni tampoc ho controla ningú”, afirma aquest enginyer.

El document d’abast de Medi Ambient posa en qüestió part de la política territorial i energètica que l’Executiu ha duit a terme els darrers anys. Recorda que la Llei de canvi climàtic del 2019 obliga a establir una sèrie de prioritats en matèria energètica, i deixa ben clar que comença pel “decreixement de la demanda energètica” i el foment de l’estalvi. La norma incideix en l’eficiència energètica i, finalment, parla de la generació amb energies renovables. Així, Medi Ambient recorda que primer és reduir abans que sacrificar el camp.