Medicament contra el covid: l'esperança de la píndola de Pfizer i el fiasco del plasma

BarcelonaFàrmacs que evitin que els contagiats de covid emmalalteixin o que els salvin la vida un cop arriben a l’hospital. Després d'aconseguir un arsenal de vacunes per minimitzar l'impacte del virus, la comunitat científica concentra ara els seus esforços en trobar medicaments específics contra ell. Els tractaments són una de les peces clau per fer front a la pandèmia però fins ara poques propostes han demostrat prou eficàcia per rebre el vistiplau de les agències reguladores. De fet, moltes s’han anat descartant perquè amb el seu ús no s'observava cap benefici en el pacient. La bona notícia és que també hi ha fàrmacs prometedors en procés de revisió, com la píndola de Pfizer, o autoritzats i d'ús habitual als hospitals com la dexametasona.

Encara que les vacunes funcionen molt bé per evitar les complicacions greus i la mort, les últimes onades han deixat xifres de contagi rècord i com més incidència hi ha, augmenta el risc que les persones vulnerables emmalalteixin. “Ens calen medicaments per poder minimitzar la càrrega hospitalària. Sobretot que siguin orals, perquè la gent de risc se'ls pugui prendre a casa en fases primerenques de la infecció, quan saben que estan infectats o tenen els primers símptomes. I com més barats i més fàcils de produir siguin, millor”, resumeix a l'ARA la immunòloga de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), Adelaida Sarukhan. L'experta matisa que no caldria recomanar-los a tothom que s'infecti, sinó als que realment tenen risc de patir el covid greu. A més, haurien d'anar acompanyats de diagnòstics molt precoços –cal receptar-los en els primers dies de la infecció– perquè despleguin la seva màxima eficàcia.

Entre els principals fàrmacs que es creu que poden evitar l'hospitalització i, per tant, que serien útils contra la variant òmicron, el Paxlovid és, per ara, el tractament més encoratjador. Si es pren en els primers cinc dies des que es tenen símptomes, l'antiviral de Pfizer evita la replicació del virus i té una eficàcia del 89% davant del risc d'acabar hospitalitzat o morir. Les dades són sòlides i tant l'Agència Europea de Medicaments (EMA) com la FDA, el regulador nord-americà, l'han avalat com a medicament d'ús d'emergència. "El seu principal problema és que la capacitat de producció és baixa i els Estats Units ja n'acaparen les existències", avisa l'experta. Pfizer ha signat un acord amb Medicines Patent Pool, una organització vinculada a les Nacions Unides, per permetre la fabricació de genèrics en 95 països d'ingressos baixos.

Però no només calen medicaments que evitin la malaltia, sinó que també són necessaris bons tractaments per als contagiats que arriben greus a l'hospital. "Quan els malalts tenen risc d'acabar a la unitat de cures intensives (UCI), de res els serveixen medicaments per evitar la replicació del virus, sinó que necessiten que es freni la resposta inflamatòria excessiva, que és el que causa les pneumònies greus i els pot matar", explica Sarukhan. De moment, l’únic amb una clara capacitat de disminuir la mortalitat per covid és la dexametasona, un corticosteroide i antiinflamatori que s'ha fet servir àmpliament als hospitals catalans per tractar malalts intubats o amb oxigen suplementari. Si a més es combina amb un anticòs monoclonal destinat a l'artritis reumatoide, el tocilizumab, la mortalitat es redueix un terç i cau a la meitat en el cas dels més greus.

Opcions recomanades

L'EMA també recomana l'ús de la píndola antiviral i oral de les farmacèutiques Merck i Ridgeback, el molnupiravir, que es pren dues vegades al dia durant cinc dies i és més barata i fàcil de produir que el Paxlovid. Ara bé, la seva eficàcia és força menor: si bé en un primer moment els estudis apuntaven que era capaç de reduir l'hospitalització a la meitat, les conclusions finals ho redueixen fins al 30%.

Com a fàrmac que evita la replicació del virus també hi ha l'anticòs monoclonal sotrovimab (comercialitzat amb el nom de Xevudy per GlaxoSmithKline), que és una proteïna artificial que s'adhereix al virus perquè deixi d'infectar les cèl·lules i s'estima que podria reduir el risc d'hospitalització en un 79% dels casos. Ara bé, no funciona amb malalts que ja requereixen ventilació mecànica i s'ha d'administrar per via intravenosa, és a dir, en un centre sanitari. "La resta d'anticossos monoclonals que s'havien proposat van néixer obsolets per la variant òmicron", puntualitza Sarukhan, que afegeix que també són una alternativa molt cara i difícil de produir.

Europa està revisant altres tractaments, com el medicament immunosupressor anakinra (comercialitzat per Swedish Orphan Biovitrum amb el nom de Kineret), que ja recomana després d'haver demostrat que pot reduir la inflamació associada al covid i evitar la temuda insuficiència respiratòria greu. També s'ha acceptat l'ús del remdesivir (un antiviral comercialitzat per Gilead) just després del diagnòstic perquè reduiria un 87% el risc d’hospitalització i mort en pacients vulnerables. Fins ara estava aprovat a Europa per als pacients amb pneumònia que sí que necessitaven oxigen, si bé en fases tardanes Sarukhan dubta de la seva capacitat per reduir la mortalitat. "L'únic que es veia era que escurçava una mica l’estada a l’hospital", diu.

Opcions descartades

Per què s'ha trigat tan poc a disposar d'un ventall de vacunes i amb els tractaments costa tant prémer la tecla adequada? Sarukhan subratlla que la comunitat científica ha generat molta informació sobre els coronavirus i les tecnologies d'ARN missatger (Pfizer i Moderna) i de vectors virals no replicants (AstraZeneca), cosa que ha agilitzat molt la cursa per aconseguir dosis amb alta eficàcia. Pel que fa als medicaments, o bé s'han hagut de desenvolupar tractaments des de zero o s'han assajat molts fàrmacs aprovats per a altres malalties que finalment han demostrat ser poc o gens eficaços. "S'ha perdut molt de temps fent estudis petits, nacionals i fragmentats, poc rigorosos i poc controlats. I això és una lliçó de cara al futur", afirma.

D'exemples de tractaments descartats n'hi ha diversos, però Sarukhan destaca la ivermectina (un antiparasitari aprovat per la sarna), que inicialment es pensava que podria reduir la càrrega viral dels pacients de covid però que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va desaconsellar perquè els estudis eren "poc fiables". Tampoc ha passat el filtre la hidroxicloroquina, un medicament per al tractament del lupus que el coronavirus va popularitzar els primers mesos de pandèmia per l’assaig clínic liderat per l'infectòleg Oriol Mitjà i del qual es van suspendre tots els estudis per la notificació d'efectes adversos greus. I la combinació dels antivirals lopinavir i ritonavir no produeix cap perjudici però tampoc cap benefici en el pacient.

També hi ha el fiasco d’una de les grans esperances a l’inici de la pandèmia, la transfusió de plasma convalescent, un caldo d’anticossos proporcionats per donants que han passat la infecció recentment. La teràpia, liderada a Espanya per Grifols, es basa en la idea d'estimular la defensa dels organismes més deficients amb anticossos produïts pels sistemes amb una resposta immunitària brillant. Amb tot, l’OMS en desaconsella l'ús perquè no augmenta la supervivència ni redueix la necessitat de ventilació mecànica.