"El Mediterrani que coneixien els nostres avis se n’està anant"

Barcelona"El Mediterrani que coneixien els nostres pares i els nostres avis se n’està anant". Així ha reflexionat el geòleg marí Miquel Canals sobre el procés de tropicalització de la mar Mediterrània. Al parer de la biòloga marina Cèlia Marrasé, malgrat els efectes de l'escalfament global i l'impacte de la contaminació, "la natura sempre se'n sortirà". "Si fa més calor, unes espècies marxaran i en vindran altres, s’adaptaran... Però hauríem de pensar que l'home està dins de l’ecosistema, i això val més pensar-ho amb temps. Està més en perill l’espècie humana que la vida al planeta", ha afegit Marrasé.

Els dos experts han coincidit aquest dimarts en el debat Som a temps de salvar el Mediterrani?, que ha moderat la periodista de l'ARA Sònia Sánchez i que forma part del cicle que organitzen l'Institut d'Estudis Catalans i l'ARA. En la conversa, Canals i Marrasé han exposat dades que demostren l'escalfament de la Mediterrània –amb un pic de 2,4 graus l'estiu de l'any passat– i la relació d'aquest augment de temperatura amb la concentració de CO₂. "El que cal, a part d'anar cap a les energies renovables, és conscienciar-nos que hem de reduir consum d’energia", ha instat Marrasé.

Pel que fa a l'efecte d'aquest escalfament en la biodiversitat marina, Canals ha exposat que l'augment de la temperatura de l'aigua modifica la distribució de les espècies i també causa episodis de mortalitat en massa. "Això està associat a la tropicalització de la Mediterrània, hi arriben espècies que abans no hi entraven perquè l'aigua no estava en el seu marge de tolerància", ha explicat el geòleg marí, que ha afegit que moltes d'aquestes espècies entren pel canal de Suez, però també arriben per l'estret de Gibraltar. Mentrestant, les espècies autòctones queden "en una mena de cul-de-sac, una trampa sense sortida" i també hi ha un procés de "desborealització": "les espècies que venen del tròpic s’estan imposant i les que són d’afinitat boreal es van rarificant fins que desapareixen", ha explicat Canals. En aquest punt, Marrasé ha apuntat: "Aquestes migracions es produeixen en els éssers vius i també en els homes. Part de les migracions que tenim de sud a nord és gent que fuig de la sequera. Si continuem així, és possible que els nostres descendents estiguin migrant pel mateix".

Frenar l'escalfament

La biòloga marina considera que la clau per frenar l'escalfament del Mediterrani és rebaixar les emissions a partir de reduir la despesa energètica. "No es tracta del plàstic o el paper, tot el que sigui d’un sol ús s’hauria d’evitar", ha dit en animar a reutilitzar per evitar generar deixalles i emissions. També s'ha referit a la sobrepesca, que creu que s'hauria de "racionalitzar".

En canvi, davant la possibilitat de prohibir la pesca d'arrossegament, Canals ha advocat per la "llibertat per a tothom" i ha defensat el "component social i de tradició" de la pesca al Mediterrani. Ara bé, ha afegit que "al Mediterrani i altres llocs del món ja s’han traspassat llindars d'explotació de l'estoc pesquer", i ha dit que no és partidari de prohibir aquest tipus de pesca, però sí de restringir-la en algunes àrees per protegir la biodiversitat.

L'impacte de les dessaladores

Durant el debat també s'ha plantejat els residus que generen les plantes dessaladores, les salmorres. "La majoria de plantes el que fan és abocar-ho al mar amb la idea que, com que el mar és gran i els corrents s’ho emporten tot, s’anirà dissolent i no tindrà cap impacte. Això està per veure", ha advertit Canals, que ha afegit que no és la seva àrea d'especialització, però ha mostrat dubtes que aquests abocaments siguin verdaderament innocus. Sobre aquest tema, Marrasé ha valorat que cal ponderar la necessitat d'accés a l'aigua potable amb els residus que poden suposar les dessaladores. Per a ella, la clau és que "gastem més aigua de la que podríem gastar, com passa amb l'energia", i ha cridat a reduir-ne el consum.