Un estiu amb tres generacions de meduses

BarcelonaSón un malson per als banyistes, però el Mediterrani també és el seu hàbitat i any rere any el colonitzen amb més força. Els mesos d'estiu és habitual veure grups nombrosos de meduses ben a prop de les platges i aquesta imatge, lluny de desaparèixer, serà cada estiu més habitual si els mesos de calor –com ja està passant– s'allarguen tant en el calendari. Les espècies de meduses costaneres més comunes es comporten diferent amb l'evidència de la crisi climàtica, acceleren el seu metabolisme i la reproducció. "Al maig ja teníem les meduses costaneres que tocarien al juliol; però aquella primera generació ja ha mort i ara veiem la segona, i encara n'hi haurà una tercera aquest any, i això abans no passava", explica molt gràficament el professor d'investigació de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) Josep-Maria Gili.

El clima més càlid fa que l'estació típica de les meduses costaneres –com la Rhizostoma pulmo o l'Aurelia– ja no sigui de juny a setembre estrictament, sinó que comenci abans i duri fins ben entrada la tardor. I com més progenitors hi hagi al mar, més meduses joves i més larves i, per tant, "un major potencial de meduses al litoral", argumenta l'expert. A banda, a les aigües mediterrànies també hi arriben nombrosos exemplars típics de mar obert, meduses oceàniques que troben en els anys càlids unes condicions a l'aigua (més temperatura i més salinitat) que els són favorables per sobreviure-hi.

Quan la primavera és plujosa i, per tant, arriba força aigua dolça al mar, aquesta està més fresca i té menys salinitat, però si l'any és sec com l'actual i calorós a l'estiu, les condicions de l'aigua del litoral són més similars a les de mar obert i, en conseqüència, és més probable l'arribada de meduses oceàniques, sovint arrossegades pels corrents marins. De fet, una de les espècies més habituals que s'observa en grans grups a la costa és la Pelagia noctiluca, típica de les aigües obertes.

La proliferació d'exemplars també s'explica per la desaparició dels depredadors naturals en un Mediterrani "sobreexplotat", alerta Gili. Peixos, petits crustacis o tortugues que s'alimenten de meduses són espècies cada cop més amenaçades per la combinació fatídica de les condicions climàtiques i, especialment, per la sobrepesca. "Si tens una població de mil peixos i per causes externes en perds un 10%, la resta pot intentar adaptar-se i sobreviure, però si la població és de només 100 exemplars i en perds el 10%, els efectes sobre els qui sobreviuen són més grans i la supervivència més difícil", apunta l'investigador de l'ICM-CSIC.

L'única recepta davant la pèrdua de biodiversitat que, de retruc, pot afavorir un mar cada cop més infestat de meduses són "mesures dràstiques" que estan a l'abast de les administracions, apunta Gili. Reduir determinats tipus de pesca que destrossen els fons marins, un major control de la pesca furtiva o mesures que ataquin molt més fermament l'escalfament global serien un bon punt de partida: "Hi ha moltes coses que podem fer". Mentrestant, aconsella l'expert, cal assumir que l'augment de la presència de meduses serà "una realitat amb la qual haurem de conviure ens agradi o no".

De fet, la situació és preocupant a tot el Mediterrani amb diferents nivells de gravetat. A Israel, per exemple, s'han vist imatges d'un mar infestat de meduses que fins i tot han fet malbé infraestructures de captació d'aigua del mar. "També a Tarragona, fa anys vam tenir un problema amb un tap de meduses en una instal·lació industrial tèrmica", apunta Gili.

Un problema ecològic

El Mediterrani a 30 graus com s'ha arribat a veure aquest estiu pot semblar a curt termini un clima propici per a alguns tipus de meduses, però a la llarga les situacions extremes es tornen fatals per als ecosistemes marins. Per començar, les onades de calor poden ser mortíferes per a les espècies de meduses litorals, apunta Gili. L'investigador recorda la imatge dantesca que es va viure al Mar Menor l'estiu passat i d'altres recents, amb la mortalitat de milers de peixos i crustacis fruit de la combinació d'un increment de la temperatura de l'aigua i un excés de contaminació provinent dels fertilitzants de l'agricultura intensiva. "No va sobreviure res, i ara fins i tot les meduses es troben a faltar allà, potser quan tornin serà un senyal que el mar comença a recuperar-se", lamenta l'expert.

Les dades sobre les poblacions de meduses al mediterrani són avui una incògnita, perquè el programa europeu que en feia un monitoratge més fidel va quedar aparcat i sense fons fa tres anys. "El perill, a més a més, no acaba quan moren, perquè el moc que segreguen i que genera la urticària pot seguir a l'aigua, i per això molts banyistes noten picors tot i no veure-les", apunta Gili.

Un punt a favor del Mediterrani és que, de moment, no hi han arribat les espècies més perilloses, com la caravel·la portuguesa (Physalia physalis) que obliga amb la seva presència massiva a tancar platges senceres en altres indrets. Segons Gili, les administracions aquí tenen eines a l'abast per gestionar la situació i poder conviure amb menor risc amb la realitat d'un litoral amb cada cop més meduses.