Megadiversió al megaparadís

PalmaJa ens havia quedat clar que el 2022 havia de superar el 2019 en tot el que tingués a veure amb el turisme: hem de batre tots els rècords, a pesar que ens haguéssim passat el 2020, i bona part del 2021, repetint que la pandèmia havia estat “un avís” (ho dèiem així) que ens deia que havíem de canviar la nostra relació amb la naturalesa en general i amb Mallorca en particular. Hem arribat a parlar de decreixement, i en el seu moment –en ple confinament– vàrem fer llargues consideracions sobre com n’era, de bonic, veure el passeig de Mallorca envaït per unes ànneres que hi passejaven sense que ningú els fes els comptes.

Idò bé: els desitjos de transformació generats per la pandèmia no els vam acomplir ni d’enfora, de manera que, en justa correspondència, ara sí que estam acomplint els nous objectius marcats per a l’actual temporada turística, i de quina manera. És com allò dels bons propòsits per Cap d’Any: aquell que no aconsegueix deixar de fumar a començaments de gener no tan sols no ho deixa, sinó que, a finals de mes, ja fuma el doble. Els embossos de trànsit a Mallorca s’han presentat abans que mai i més espessos que mai, els turistes també i són més i van més espessos (de quantitat, però també d’ingesta etílica) i, en general, tot Mallorca es ressenteix d’una pèrdua de qualitat de vida atroç. Si no en teniu prou amb l’espectacle de degradació general, encara hi heu d’afegir aquells que, als qui criticam aquest estat de coses, ens acusen de ser uns egoistes que voldríem l’illa per a nosaltres solets.

El que segurament no ens esperàvem era veure publicitat de la degradació a les instal·lacions de l’aeroport, que, com ja sabem tots, és el punt realment important de Mallorca, el seu nucli neuronal. Qui arribi en un vol a Son Sant Joan podrà veure, aferrades a les columnes de formigó de la zona de recollida d’equipatges, unes imatges que fan propaganda de Megapark, la macrodiscoteca a l’aire lliure que hi ha a l’Arenal (perdó, a la Platja de Palma) i que és reconeixeble pel seu disseny estrafolari i per ser el punt de trobada del turisme alemany de borratxera, que també havia de desaparèixer (durant la pandèmia es van arribar a tancar els locals del carrer de Punta Balena, de Magaluf), però que enguany ha tornat amb tanta o més força que la que havia tingut en els seus moments millors, que són els pitjors per a qualsevol que encara tingui l’aspiració, evidentment vana, de viure en un país civilitzat. Es troba, la discoteca, a uns dos-cents metres del carrer del Pare Bartomeu Salvà, més conegut popularment com a carrer “del Jamón” (però del Pernil o del Cuixot també ho podem dir), i es produeix un trànsit continu de grups de joves i no tan joves que van i tornen d’un lloc a l’altre en estat creixent d’embriaguesa, des de les primeres hores de l’horabaixa fins a les menudes de la matinada.

Temps de mentida i d’impostura

La publicitat als pilars de la zona d’equipatges és digna d’algun premi, perquè sintonitza a la perfecció amb els temps de mentida i d’impostura que vivim. Pels anuncis, presenta el que en realitat és una meca del turisme porqueria com si fos una espècie de centre de trobada dels amics de la pau mundial i de la bona convivència. Són fotos de mida molt gran de joves, molt majoritàriament homes, tots blancs, tots clarament teutons (els mallorquins hi brillen per la seva absència, naturalment, però alerta!: tampoc s’hi veu ningú que pugui passar per espanyol, tal vegada Vox o el PP haurien de prendre cartes aquí) i tots amb cara de faltar-los un bull, encara que les pretensions siguin que sembli que tenen un posat amistós. Alguns apareixen tots sols i d’altres en petits grups, sempre amb grans somriures o en actitud de festa, i a cadascun d’aquests retrats, a dalt, hi ha un escut amb el logotip de Megapark envoltat per una llegenda en anglès que diu: “United party people. One place, one family, one world” (“Gent de la festa unida. Un lloc, una família, un món”). Quasi l’haurien poguda fer servir Greta Thunberg i els xavals del moviment Fridays For Future. Al millorament del món des del Megapark, a ritme de techno dolent i animats per les pastilles de colors.

Davant de tanta bondat irradiada des del Megapark, i com que el seu propietari és el filantrop i mecenes Bartomeu Cursach, tindríem un suggeriment a fer-li. Quan acabin de fer-li aquest merescut homenatge que li reten a l’Audiència Provincial de Palma, seria bo que el distingit empresari visitàs Kíiv, o alguna de les ciutats d’Ucraïna devastades per la guerra, per dur-hi un missatge d’esperança. Així, un altre dels millors mallorquins de la història faria una contribució a la vida col·lectiva d’Occident que estaria a l’altura de la generositat que defineix el nostre caràcter col·lectiu. I, a més, no creiem que el turisme rus s’hagués d’enfadar massa.

Mentrestant, poden seure vostès en alguna de les terrasses a prop del Megapark on la United Party People s’atura a reposar forces. Veure desfilar cap a les seves taules les incomptables safates de gerres de cervesa, acompanyades d’alguna pizza o de qualque salsitxota per fer paret, mentre canten cançons de taverna amb una corona de cartró daurat al cap, és reconfortant. S’hi pot afegir després (parlam de les tres o les quatre de l’horabaixa, amb el sol caient a plom) algun individu que canta proferint grans crits a través d’un megàfon, mentre els que ja van més gats que ell es dirigeixen, agafats pel coll els uns dels altres, cap a la discoteca, on ja tenen les portes obertes. Aleshores no queda altre remei que donar la raó al publicista: un lloc, una família, un món.