Urbanisme

La meitat de l'habitatge públic que s'ha fet a les Balears els darrers 20 anys es destina a lloguer

L'Estat posa en valor aquesta fórmula perquè els pisos queden en mans de l'administració, però suspèn les Illes per construir-ne pocs

Pisos de l'Ibavi a sa Pobla
30/01/2025
2 min
Regala aquest article

PalmaLes Balears tenen un suspens baix en política d'habitatge social. El darrer recull de dades de l'Estat torna a posar damunt la taula que les Illes no aposten per la construcció de pisos protegits, amb menys de 1.000 unitats des de 2011. Si Espanya és dels pitjors estats de la Unió Europea en política d'habitatge públic, les Balears són de les comunitats amb uns registres més minsos.

Ara bé, les dades de la Direcció General d'Habitatge i Sòl confirmen que la fórmula del lloguer, considerada pels experts la més convenient, arriba al 51% a les Balears respecte del total d'habitatges que s'han fet els darrers 20 anys (2005-2025). Destaca en aquest sentit la tasca del govern de Francina Armengol, que va impulsar decididament aquest sistema.

Segons un informe del Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana publicat recentment, l'opció del lloguer permet mantenir la propietat i el servei públic d'un pis protegit, ja que els habitatges que se posen a nom de beneficiaris "passen a adquirir la condició d'habitatges lliures en el mercat, sense subjecció a cap límit de preu i perden el caràcter social amb el qual varen ser promoguts", assenyala el document de l'Estat.

La feina de les Illes en aquest aspecte destaca entre les xifres estatals, on el règim de lloguer és poc significatiu. "Cal posar en relleu que la promoció d'habitatge social destinat al lloguer ha estat molt limitada a Espanya al llarg de les últimes quatre dècades, amb un nombre i percentatge extraordinàriament reduïts", confirma l'informe ministerial, que també destaca una lleugera millora a partir de 2019.

De tota manera, la legislació sobre habitatge social, recorden els experts, intenta de cada vegada més que els habitatges protegits, encara que siguin en règim de propietat per part d'un beneficiari, no es puguin alliberar ni entrar a formar part del mercat. Si bé la fórmula òptima és l'habitatge de lloguer, perquè quan la família té una situació econòmica més favorable i desitja sortir d'aquell pis, ho pot fer i donar l'opció que un altre que ho necessiti més es beneficiï del recurs públic, fent la inversió molt més rendible en termes socials.

Suspens global

Les Balears són la comunitat que més percentatge de lloguer ha impulsat els darrers anys, però, en canvi, suspenen quan es mira el global de les seves polítiques en matèria d'habitatge. Durant aquest segle, el percentatge de pisos protegits –en qualsevol dels règims– que s'han entregat a les Illes no ha superat el 3,5% del total de les obres acabades.

En un context de dèficit històric d'habitatge públic tant en l'àmbit espanyol com en el balear, l'informe de l'Estat critica que hi hagi uns registres tan pobres. "Cal incrementar el parc d'habitatge social a totes les comunitats i ciutats autònomes, per contribuir a equilibrar el mercat i servir d'instrument de suport a les persones i col·lectius amb majors dificultats d'accés a l'habitatge", afirmen els experts que l'han elaborat. De fet, Espanya està a punt de superar el primer quart de segle XXI i només disposa de 318.000 habitatges socials, que ofereixen cobertura a "un 1,72% dels 18,5 milions de llars que habiten a Espanya segons les dades del darrer cens", confirma el document públic.

stats