El ‘Fortnite’, un membre més de la família

PalmaAmb més de 45 milions de seguidors, el Fortnite s’ha convertit en un fenomen de masses arreu del món. L’addicció a aquest videojoc ha disparat les alertes dels experts. “L’obsessió pel Fortnite pot acabar repercutint en les relacions socials i en la trajectòria escolar”, afirma la psicòloga de la UIB, Azucena Hernández. Guillem Costa, de 13 anys, n’és un jugador habitual. El jove explica que “el Fortnite és una mescla de joc de disparar amb armes i estratègia, amb un important component social. A més, no requereix coneixements avançats i les partides duren entre 20 i 30 minuts; i en morir, et pots unir a una altra partida i a una altra i a una altra. Sempre tens la necessitat de continuar jugant”. A l’altre costat es troba el testimoni de Maria, la mare d’un al·lot de 14 anys que afirma amb rotunditat que “el Fortnite és un integrant més de la nostra família. En aquests moments, aquest videojoc s’ha convertit en una prioritat en la vida del meu fill i ha fet que la relació amb el seu pare i amb mi es deteriori”.

Què el fa tan atractiu?

Els experts manifesten que són diverses les característiques que hi influeixen. La primera té a veure amb la disponibilitat. És un videojoc que es pot jugar des de qualsevol plataforma, ja sigui un mòbil, un ordinador o una videoconsola. El segon factor és el seu component social: el jugador pot compartir la seva actuació amb altres persones i interactuar-hi. El Fortnite dona la possibilitat de jugar en grups de quatre persones o per parelles. En aquest sentit, Hernández assenyala “el fet que molts joves sentin que formen part d’un grup, d’un equip. Des de la soledat, aquest joc fa que et sentis acompanyat”.

Per altra banda, la psicòloga de Projecte Home a les Balears, Joana Maria Solano, apunta dos aspectes més. Un d’ells és la gratuïtat del videojoc. Segons Solano, “és un joc accessible per a quasi tots els joves que tinguin qualsevol aparell electrònic. El fet que sigui gratuït provoca que el perfil de jugador sigui cada vegada més jove, entre els 6 i 17 anys”. Per últim, les dues psicòlogues, Solano i Hernández, fan referència a un quart punt: la capacitat de renovació constant del joc. “M’encanta perquè sempre t’ofereix coses diferents: noves armes, nous personatges, noves zones que et fan experimentar noves aventures”, assegura Joan Escandell, de 12 anys i jugador habitual de Fortnite.

Com afecta les relacions socials?

El testimoni d’una mare parla per si sol: “El meu fill té 10 anys i mai havia estat més de dues hores seguides davant la videoconsola. Amb el Fortnite és capaç d’estar-hi un cap de setmana sencer”, assegura desesperada. Els experts apunten que no fa falta arribar a l’addicció perquè es generi un problema. Solano ho explica de la manera següent: “Ús problemàtic és qualsevol interferència en la vida quotidiana, ja sigui en les relacions socials, personals o acadèmiques”.

D’aquesta manera, Hernández exposa que, per descomptat, l’obsessió pot acabar afectant diferents àmbits. “Si un jove juga fins a altes hores de la matinada, lògicament el seu rendiment escolar no serà el mateix, perquè les hores de descans no seran les adequades per a un rendiment òptim. Socialment, es veu reflectida quan es deixen de fer altres coses de la vida quotidiana per dedicar més temps al videojoc. I en l’àmbit familiar es percep quan els pares posen límits de temps al joc i els fills reaccionen de manera violenta, començant per estats de mal humor i acabant per insults i altres comportaments violents”, comenta la psicòloga.

Com es detecta si és addicció?

L’obsessió per aquest videojoc no sempre assoleix el patró d’addicció o malaltia, assenyala Solano. No obstant això, la psicòloga destaca que “sí que pot generar greus problemes”. Per part seva, Hernández afirma que hi ha criteris per avaluar si es pot considerar addicció. La psicòloga fa referència a l’abandonament de la rutina, és a dir, “quan el menor s’atura per complet de fer vida social i deixa a un costat la seva rutina habitual”, explica. Un altre indicador és la pèrdua de l’autocontrol: “Quan el meu fill sortia de la seva habitació, ja sabia si havia guanyat o perdut la partida. El seu comportament depenia de l’èxit que havia tingut en la partida”, declara la mare d’un nin de 10 anys.

La psicòloga de Projecte Home hi afegeix un tercer punt: el temps, el qual està associat a dues variables més. En primer lloc, l’autocontrol del temps que es preveu dedicar a jugar: “Quan la persona no és capaç de complir amb el temps que en un primer moment havia pensat estar-hi, és un problema”, afirma. I per altra banda, la pèrdua de control de les emocions, que de vegades “pot desencadenar comportaments i actituds violents”.

Recomanacions per als pares

La psicòloga de la UIB, Azucena Hernández, dona quatre consells. Primer, que els pares s’informin sobre el joc. El Fortnite no està recomanat per a menors de 12 anys. També recomana que els menors juguin en indrets de la casa on puguin ser vigilats pels pares, que han de supervisar les reaccions dels fills. La psicòloga també aconsella posar un rellotge devora l’aparell amb el qual juga el menor, amb l’objectiu que no perdi la consciència del temps i que tingui més control. Finalment, l’experta aconsella que els pares “pactin” amb els fills les condicions i que els ofereixin alternatives d’oci.