La memòria històrica i la perspectiva de gènere entren als currículums educatius

Palma“Estam davant un canvi molt profund de tot allò que s’ensenya i volem que s’aprengui als centres”. Així va presentar divendres el director general de Planificació, Ordenació i Centres, Antoni Morante, els nous currículums que es començaran a implementar al setembre i s’adapten a la nova llei educativa espanyola (LOMLOE). El 50% dels continguts els ha d’elaborar cada comunitat autònoma i a les Balears més de cinquanta docents han treballat en el disseny i adaptació a la realitat illenca. El curs que ve s’implantaran a tots els cursos d’Educació Infantil i als cursos senars de Primària, l’ESO, Batxillerat i Formació Professional. El 2023-2024 s’incorporaran a la resta de cursos.

Algunes de les principals novetats quant al contingut és la incorporació transversal de la perspectiva de gènere en totes les assignatures. A més, Educació ha incorporat una optativa a l’ESO en Igualtat de Gènere. Les altres assignatures optatives autonòmiques noves a Secundària són Recursos Digitals, Consum Responsable, Cooperació i Serveis a la Comunitat i Introducció a la Filosofia. D’altra banda, és destacable el fet que s’hi inclogui la memòria democràtica. Es farà “de manera específica a l’assignatura d’Història d’Espanya i també apareix en tots els aprenentatges de l’àmbit social”, va detallar en roda de premsa el professor Toni Salvà, que ha assessorat la Conselleria en matèria curricular.

D’altra banda, Educació recupera l’assignatura d’Història i Cultura de les Illes Balears, que s’implementarà com a optativa a primer de Batxillerat. La llei Wert (LOMQE) va eliminar la matèria a Secundària impulsada durant el Govern de Francesc Antich, amb Damià Pons com a conseller d’Educació. En aquesta etapa, també s’oferiran les optatives de Tècniques Experimentals, Psicologia, Ampliació de Matemàtiques i Programació i Tractament de dades. Així mateix, els alumnes hauran de fer al llarg dels dos cursos un treball de recerca, que comptarà un 10% de la nota. A més, cal recordar que hi haurà una nova branca de Batxillerat “General”, i la d’Arts es dividirà en dues modalitats: Arts Plàstiques, Imatge i Disseny o Música i Arts Escèniques. Totes les modalitats es podran cursar en tres anys.

Competències i aprenentatge transversal

Els nous currículums porten un canvi molt important al sistema educatiu, perquè volen facilitar un ensenyament basat no tant a memoritzar continguts i replicar-los en exàmens, sinó que l’alumnat adquireixi les diferents competències que li han de servir per a la vida. L’objectiu és aconseguir un sistema “realment inclusiu, que s’adapti a cada alumne perquè pugui assolir els objectius”, va remarcar Antoni Morante. En aquest plantejament, la tasca dels docents “és acompanyar els alumnes dissenyant situacions d’aprenentatge perquè aquests puguin corregir els seus errors”, va exposar Salvà.

Per arribar a aquest aprenentatge per competències, una fita rellevant que es marca la Conselleria –i també l’Estat– és començar a deixar enrere l’ensenyament compartimentat per temes o disciplines i anar cap a un model basat en àrees o àmbits de coneixement amplis, en què s’aprenen diferents àrees del currículum a la vegada. Per exemple, plantejar als alumnes que treballin projectes que integrin diferents competències (digital, social, científica, social, creativa...). En concret, el decret de currículums permetrà estructurar per àrees en lloc de per matèries fins a 3r de l’ESO. No només això, sinó que, segons Morante, ho fomentaran. “Ho promourem, donant més hores per a l’organització als centres que optin per aquest model, i també valoram dotar-los de suport específic”, va avançar. El director general va assegurar que és la manera de fer feina “desitjable”, però que no es pot imposar, sinó que cada centre ha d’anar adaptant-s’hi al seu ritme i en funció del punt en què està.

Revolució en l’avaluació

Un altre canvi estructural és l’avaluació. Les típiques notes numèriques per qualificar l’alumnat només es posaran a Batxillerat. En la resta d’etapes, serà una avaluació “qualitativa i no quantitativa”, va detallar Biel Colom, funcionari del Servei d’Ordenació i Centres. Es farà a través d’informes descriptius, cosa que “evitarà burocràcia i donarà informació més detallada a les famílies”. Com ja ha passat enguany, tenir matèries suspeses no serà l’únic factor que determini passar de curs, i repetir serà totalment excepcional. D’aquesta manera, en lloc de tornar a cursar tots els continguts, l’estudiant treballarà en el següent aquells coneixements o competències que no ha adquirit, amb el suport adequat si fa falta. “És més quirúrgic”, va precisar Salvà. A segon de Batxillerat, els estudiants es podran titular amb una matèria suspesa, “però sempre serà per decisió de l’equip docent i amb condicions”.

Un eix fonamental per a aquest model és que els centres tinguin més autonomia per treballar, cosa que també vol potenciar la llei educativa balear. Així, a partir d’ara, i depenent del projecte pedagògic, els centres podran escollir els criteris d’avaluació del curs, distribuir part de l’horari lectiu, acabar de completar el currículum, organitzar programes de reforç i impartir la “codocència” en algunes àrees. És a dir, que diversos professors treballen en un mateix espai.