Memòria de Mallorca presenta una demanda per suspendre la derogació de la Llei de memòria
Aquest és un pas previ a la presentació de recursos administratius i judicials
PalmaMemòria de Mallorca ha presentat aquest dimecres una demanda a la Conselleria de Presidència i Administracions Públiques per a la suspensió de la derogació de Llei de memòria i reconeixements democràtics. Aquest és un pas previ a la presentació de recursos administratius i judicials, si escau. Segons han anunciat, davant la possible derogació d'aquesta llei, han començat a "escalfar motors" per posar en marxa possibles procediments i actuacions per "defensar els drets de les víctimes i de la ciutadania en general".
Per a Memòria de Mallorca, l'eliminació de la llei suposaria suprimir drets i, per això, ha presentat la demanda per registre, que en reclama, en cas que s'hagi iniciat el procediment per derogació, la paralització urgent i immediata abans que es puguin vulnerar els drets de les víctimes del franquisme i dels seus familiars.
Des de l'inici de la legislatura, el Govern ha fet públic que derogarà la Llei 2/2018, del 13 d'abril, de memòria i reconeixements democràtics de les Balears, però no s'ha informat sobre el procediment de derogació de la norma, han advertit. L'associació s'ha mostrat sorpresa que encara no s'hagi comunicat cap pas i, per això, ha sol·licitat a la Conselleria qualsevol documentació o expedient relacionat amb el procediment administratiu de la possible derogació de la llei, així com informes jurídics i la motivació.
En el seu escrit, recorden que aquesta normativa autonòmica va ser aprovada per unanimitat de l'arc parlamentari autonòmic, a excepció de l'abstenció de diversos articles, i que, entre altres coses, atorga drets a les víctimes, i als col·lectius de víctimes de les Illes Balears, ocasionades arran del cop d'estat de 1936 en línia amb el dret estatal i internacional, el Conveni de Ginebra, entre altres normatives. A més, recorden que aquesta norma, conjuntament amb la Llei 10/2016, de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme, fou avalada públicament per Fabián Fabioli, el relator especial de les Nacions Unides, per a la Veritat, la Justícia, la Reparació i les Garanties de No Repetició.