“Quan se l'endugueren els falangistes, el meu pare ens deia bona nit perquè no s’imaginava el que li passaria”, explica la filla del darrer batle republicà de Montuïri Francisca Mas Mesquida. Amb 92 anys, encara recorda amb claredat l’últim cop que veuria son pare, Joan Mas Verd, de malnom Collet, militant d’Esquerra Republicana Balear i batle des de les eleccions de 1931 fins a 136, quan fou denunciat i detingut per un escamot de falangistes de la localitat. Provenia d’una família de pagesos, a més, ell també ho era. Estava casat i tenia 37 anys.
“No es pot oblidar mai, era una persona molt bona que va fer l’escola del poble i el cementiri”, recorda l’anciana, que es mostrà molt contenta amb la iniciativa Stolpersteine. Divendres, durant la presentació del projecte al Consell de Mallorca, va arribar a dir emocionada que “ara em puc morir”.
Segons Francisca Mas, uns companys de Palma avisaren el seu pare que havien de marxar del poble i de Mallorca, però ell es negà, atès que “no havia fet res dolent a ningú i per aquesta raó es va voler quedar”, afirma la filla. Tot i això, les circumstàncies el feren canviar d’opinió i es va amagar a les cases de la Font Bosseta, a foravila.
Joan Mas pogué tornar a la casa del poble, can Collet, però un temps després, el 3 de setembre, el trobaren. “Vingueren i no el vàrem tornar a veure mai més”, asseguren Francisca i la seva germana Maria de 84 anys.
El mateix vespre que el varen detenir a ell i a altres companys, el dia tres, tots foren assassinats a Son Pardo. La roba de les víctimes pogué ser recollida al cementiri de Palma. Segons expliquen els seus familiars, fins que no es varen construir els nous nínxols, podien anar al punt on els havien indicat que Joan estava enterrat, entre el forat 8 i 9 d’una de les fosses de Palma.
Per a Francisca, tot el que passà amb el cop d’Estat, es resumeix en “quatre ricots que volien ser els amos de tot, i per això varen fer desastres”.
El talp de la Indioteria
Juana María Dolores Mora arribà a la presentació de la iniciativa impulsada per Memòria de Mallorca amb el suport de la institució insular, però no com a familiar d’un dels batles homenatjats.
El seu padrí, Bartolomé Mora Frasquet, era amic de Jaume Garcia Obrador, que fou president de la Diputació republicana i un dels que tindran una de les pedres de la memòria en record seu. Quan esclatà la guerra, el germà de la padrina de Juana va amagar Garcia. Durant la contesa, romandria allí, però fou traslladat amb els pares de la cunyada a una casa de la Indioteria. “Poc després fou descobert i el varen dur a presó, on poc més tard el condemnarien a mort”, assegura Mora. Garcia no va deixar descendència.
L’altra història, la familiar, no acaba aquí. El germà del pare de Juana “va acabar lluitant contra els nazis a França, fins que l’agafaren i fou un dels pocs supervivents de Mauthausen”.