Els mena, en risc de caure en el crim i el treball irregular

PalmaEl dia que va deixar ca seva no va dir res a la família. Abou Camara tenia 16 anys quan va marxar de Bamako (Mali). Fa tres anys que la pastera on viatjava va arribar a la costa d’Almeria. “A bord erem 30 africans, entre els quals hi havia una dona i un nadó”, recorda. Mira a terra i, sense aixecar la mirada, diu que no oblida la por que va viure les més de 24 hores que va passar a la barca: “Al camí vaig ser conscient que n’hi havia que moririen a la mar”. L’arribada de menors estrangers no acompanyats (mena) a les Balears, augmenta. L’any 2016 en varen venir 36, segons les dades de l’associació d’educadors de carrer Grec; el 2017 varen ser 42, i el 2018, 60. Ara hi ha 76 menors en diferents centres d’acollida de les Illes Balears. Després del periple del viatge no troben tampoc una vida fàcil, però millora durant una temporada. Però la seva situació torna a empitjorar quan fan els 18 anys: si no tenen la documentació en regla, perden la protecció de l’Administració.

A la dificultat d’aconseguir els papers s’hi afegeix el repte de trobar un lloc on viure i una feina. Alguns ja són al límit. És el cas de Camara, que fins ara ha disposat d’un lloc on viure, alimentació, formació i educadors que se’n preocupen. Però té 19 anys i ja ha rebut tres pròrrogues per quedar al centre. La darrera acaba el 12 de juny. Si abans no arriba el seu passaport, pot acabar dormint al carrer. Després d’anys de protecció i atenció, la Llei d’estrangeria pot condemnar els mena, quan deixen de ser menors, a l’exclusió. “Ens trobam amb persones que compleixen 18 anys i no poden treballar. Si tenen documentació encara poden viure d’ajudes. Però, si no, els estan llançant a la delinqüència o a la feina en B”, critica Laura Martínez, coordinadora del Norai, un centre de primera acollida de mena.

Tot i que a les Balears el sistema de protecció s’allarga fins als 25 anys, necessiten papers per mantenir-s’hi. Aconseguir-los pot ser una odissea. Camara ha anat tres vegades a Madrid i encara espera. L’ambaixada de Mali és, juntament amb la d’Algèria, una de les més complicades per fer els tràmits, per la convulsa situació política i social que viu el país, segons expliquen els educadors del Grec. Tenir un passaport els permet obrir un compte corrent i poder rebre la renda d’emancipació de la Conselleria de Serveis Socials, a la qual tenen dret els exmena, i que és de prop de 430 euros al mes, uns doblers que els han de servir per llogar una habitació i guanyar certa autonomia econòmica. “El problema és que fa un parell d’anys que no hi ha cap lloc on viure per menys de 250 o 300 euros, explica Tomeu Ramon, un educador del Grec. “Abans quedaven al centre sis mesos i marxaven del pis. Ara, hi queden un any o més perquè no tenen alternatives. Tenim deu al·lots en llista d’espera”, explica.

A les Balears hi ha 13 centres on poden viure temporalment. El Norai és l’únic centre d’acollida exclusiu per a mena des de fa menys d’un any. En els altres 12 centres els mena conviuen, per exemple, amb joves que han patit maltractaments i estan sota la protecció de l’Administració. El desembre passat, el Norai va arribar al límit de la seva capacitat, amb les 23 places ocupades. “I aquesta situació es va allargar tres mesos”, explica Martínez, per a qui el context actual genera malestar als professionals i perjudica les perspectives de futur dels joves . “És difícil motivar-los, els genera molta frustració i ansietat complir els 18 anys en aquesta situació”, explica.

Les claus de l’èxit

Els marroquins Yassis Oulad, que va marxar de Tetuan quan tenia 15 anys, i Ayoub El Harrichi, qui va deixar la Nador natal i va arribar tot sol amagat en un camió quan en tenia 17, tenen passaport i el mostren orgullosos. També l’algerià Rabia Medjbar. Però ells i tots els que han estat menors no acompanyats es veuen obligats a aconseguir un contracte laboral de 12 mesos, segons marca la Llei d’estrangeria, com a requisit per regularitzar la seva situació. “Demanar això, amb la gran estacionalitat que tenim a les Balears, és demanar un impossible”, diu Martínez. Trobar feina, però, no és l’única fita per assolir una autonomia plena una vegada compleixen 18 anys. Un altre dels 13 centres de les Balears que acull mena és al petit poble de Santa Margalida. Es va posar en funcionament just quan el Norai va registrar de manera sobtada més entrades del que era habitual. Ara hi viuen cinc menors estrangers, compartint sostre amb altres menors nascuts a les Balears, també tutelats per l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS).

Segons la directora dels centres d’acollida de l’IMAS, Margalida Forns, el de Santa Margalida és un cas d’èxit. Un coordinador del centre, que prefereix que no es publiqui el seu nom, qualifica de “molt positiva” la ubicació del centre en un poble petit, on els al·lots “es poden moure lliurement i amb tota confiança”. Adverteix, però, que el triomf passa també per practicar el català i el castellà “com més hores millor”, i per oferir-los una bona orientació: “Passam moltes hores amb ells, orientant-los o animant-los a fer esport o altres activitats de profit”, explica. Afegeix que una bona feina d’integració social passa per “supervisar els al·lots, preocupar-se’n, tenir-ne cura i, en definitiva, funcionar com una família”.

Per a la vicepresidenta de l’IMAS, Catalina Mas, també és important el factor de la convivència entre menors estrangers i autòctons per tal d’evitar l’aïllament lingüístic i cultural. Un dels problemes dels mena que es posaren recentment sobre la taula és que la Fiscalia de Menors tarda sovint mesos -a vegades, més de sis- a determinar l’edat dels joves en cas que hagin arribat sense documentació: “El problema és que fins fa dos o tres anys pràcticament no arribaven menors estrangers no acompanyats, de manera que les institucions encara estant cercant la fórmula”, diu Mas. No obstant això, remarca que “no es poden fer diferències entre uns i els altres” a l’hora de tutelar-los, més enllà d’oferir-los un projecte d’emancipació, ja que no tenen ni tindran la família al seu costat, almenys en un futur proper. Mas remarca que el Consell de Mallorca no fa diferències i assenyala que la tutela dels menors nascuts aquí i nascuts fora té exactament el mateix cost mensual, de prop de 3.000 euros.

XENOFÒBIA

Margalida forns: "És injust vincular els Mena amb la criminalitat, com fan alguns mitjans"

“És molt injust vincular els mena amb la criminalitat, com fan alguns mitjans”, lamenta la coordinadora dels centres d’acollida de l’IMAS, Margalida Forns. La mateixa reflexió fa la vicepresidenta de la institució insular, Caterina Mas: “Hi ha qui els acusa d’introduir el consum de droga, robar...” i ho desmenteix amb vehemència, destacant que “la majoria dels menors conflictius han nascut aquí”. Margalida Jordà, la portaveu de l’associació Naüm, critica alguns mitjans que han fet d’altaveu de les suposades queixes dels veïns del centre Norai: “Allò que no deien és que les crítiques provenen, sobretot, dels residents d’un luxós lloguer vacacional ubicat just al davant”.