Els menjadors escolars de les Balears són els més cars de l'Estat

PalmaEls menjadors dels centres educatius públics de les Illes Balears són els més cars de tot l'Estat. Segons les dades de l'informe presentat aquest dijous pel Centre d'Estudis Rurals i d'Agricultura Internacional (Cerai), l'Associació de la Producció Agrària Ecològica de Mallorca (Apaema), FAPA Mallorca i Justícia Alimentària, el preu mitjà dels menús d'aquests serveis a l'Arxipèlag arriba als 7 euros diaris.

En aquest sentit, s'ha detallat que el més barat costa 4,70 per àpat, mentre que el més car s'enfila fins als 8,20 euros. Una altra de les xifres a destacar d'aquest estudi és que el percentatge d'estudiants que fan servir el servei de menjador és del 20% -13.000 usuaris-, enfront del 44% que ho fan a la resta de l'Estat. Del total d'estudiants que utilitzen el servei, un 87% rep l'ajuda per fer front al preu. Pel que fa a l'oferta disponible, en tenen el 63% dels CEIP d'Eivissa; el 67% de Menorca i el 91% dels de Mallorca.

Sis empreses gestionen el 81% dels menjadors escolars

En el marc de la presentació, també s'ha informat que dels menjadors escolars de les Illes, el 87,7% -164- es gestionen mitjançant licitació de contracte de servei, mentre el 12,3% restant -23- estableixen convenis amb associacions de famílies (15), ajuntaments de Mallorca (7) i amb el Consell de Formentera (1). Per altra banda, de les 24 empreses que ofereixen el servei, únicament sis concentren el 81% dels menjadors escolars. A Mallorca, només quatre empreses gestionen el 70% dels menjadors. Davant aquest fet, els representants de les diferents organitzacions han considerat que l'alta concentració en poques empreses "limita la incorporació d'aliments locals i ecològics als menús, a causa del model de compra d'aquestes companyies per abastir el seu volum de negoci i a la falta de capacitat dels productors locals i ecològics per atendre grans comandes".

Els portaveus han informat que en les darreres licitacions que ha fet l'Administració Pública, a l'hora de valorar les ofertes, "hi ha un augment del pes que se li dona al preu dels menús, enfront del que es dona a l'ús de producte ecològic i a altres criteris de qualitat", un fet que han considerat "un retrocés". Davant aquesta situació, Maria Antònia Aloy, tècnica d'Apaema, ha explicat que una fórmula per introduir producte ecològic als menús sense haver de repercutir-ho en el preu consisteix a "reduir la quantitat de proteïna animal, i substituir-la per verdura i proteïna vegetal."

Aloy també ha assenyalat que el sector productiu de Mallorca "és conscient que ha de fer front a diversos reptes per poder ser productor dels menjadors escolars", entre els quals hi ha el de produir més varietat de productes ecològics. "El sector ecològic de Mallorca, per exemple, no té pastanaga i patata durant tot l'any", ha dit Aloy.

Un pla pilot exitós a Menorca

Per la seva banda, la coordinadora de Justícia Alimentària de les Balears, Núria Llabrés, ha explicat el projecte pilot desenvolupat a Menorca. 23 centres educatius de l'illa han introduït productes locals i ecològics sense apujar el preu. Al començament, ha dit Llabrés, els menjadors no arribaven al 20% d'aliments de proximitat, amb un 0,5% de producte ecològic. Si més no, en acabar el pla, van aconseguir arribar al 65% de producte local i al 22% de producte ecològic.

Un altre element que s'ha posat sobre la taula és la integració dels menjadors en el projecte educatiu del centre, "una qüestió que l'Administració estableix com a requisit", han dit els portaveus de les organitzacions. Malgrat tot, el 52,2% dels centres manifesta que a la pràctica no és així, o el menjador és un servei extern que ofereixen les famílies pel seu compte. L'informe també mostra com dels 92 centres educatius consultats, 12 d'ells tenen menys de 20 usuaris i 10 més de 150. La majoria, el 39,1%, atenen entre 20 i 49 alumnes.