Menorca: 216 km de costa, però amb una piscina cada deu habitants
Amb un total de 10.026 piscines, l’illa és el territori de l’Estat on més n’hi ha per persona
MaóMenorca és el territori on hi ha més piscines per habitant de l’estat espanyol, segons la Direcció General del Cadastre del Ministeri d’Hisenda. Només el darrer any se n’hi han construït 174, i s’ha arribat a comptar-ne 10.026. Així, de mitjana a l’illa hi ha una piscina per cada deu habitants, una xifra allunyada de la mitjana estatal, amb una piscina per cada 37 habitants. A més, Menorca supera la resta de les Illes Balears, ja que la mitjana a Mallorca és de 17,1 persones per piscina, i de 15 a Eivissa.
Per municipis, Sant Lluís disposa d’una piscina per cada 3,3 habitants, es Mercadal en té una per cada 5,3 persones, i en tercer lloc hi ha Alaior, amb una piscina per cada 6,6 residents. En canvi, el municipi que registra la mitjana més ampla és Ferreries, amb una piscina per cada 20,6 habitants. De tota manera, allà on hi ha construïdes més piscines és Ciutadella, amb 2.797, seguit de Sant Lluís (2.096) i Maó (1.501).
La tipologia de l’illa, amb més cases unifamiliars que pisos, és l’explicació més raonable a aquesta proporció entre piscines i habitants. El president del Col·legi d’Arquitectes de Menorca, Enric Taltavull, assegura que no està sorprès per l’estadística i ho atribueix a la “immensa” quantitat d’habitatges unifamiliars, especialment a zones turístiques de platja “no només de segones residències de menorquins, perquè la majoria són propietat de turistes estatals o estrangers”.
Taltavull remarca que el tipus de promoció existent a les zones turístiques de les altres illes Balears no és el mateix que el de Menorca, “on hi ha una proliferació d’unifamiliars, a diferència del model de recintes d’apartaments que hi ha a Mallorca i Eivissa”. El president del Col·legi d’Arquitectes relativitza les dades: “Menorca té una densitat de població baixa i, si ho comparam amb la població local, el percentatge és més elevat que si hi sumam els propietaris eventuals d’habitatges”.
En tot cas, la línia ascendent d’instal·lació de piscines continuarà a Menorca, segons Taltavull, qui no considera que la situació sigui prou “crítica” per haver de prohibir-ne la construcció. “Hi ha mecanismes fiscals que són útils per regular el consum d’aigua i desincentivar la instal·lació de piscines, com les tarifes del Govern balear en funció del metro cúbic d’aigua”, observa.
El fre del PTI
La revisió del Pla Territorial Insular (PTI) efectuada per l’anterior equip de govern del Consell de Menorca va posar fre a la proliferació de piscines en sòl rústic. Les situades en entorns urbans són competència urbanística de cada ajuntament. El PTI limita per als nous projectes de transformació a una sola piscina per finca, amb un màxim de 35 metres quadrats de làmina d’aigua i de 60 metres cúbics de capacitat. Aquesta modificació en el document regulador marca un abans i un després, perquè anteriorment no existia cap limitació respecte de les dimensions.
A més, queden fora de tota possibilitat de construir noves piscines les situades en àrees de gran nivell de protecció. El PTI inclou una disposició addicional per a les grans piscines projectades a zones urbanes que, amb independència de la classificació del sòl, i que suposin un gran nivell de consum d’aigua, necessitarien l’autorització prèvia de Recursos Hídrics del Govern balear.
El cert és que l’augment de piscines coincideix amb els avisos d’ajuntaments per fer un ús racional de l’aigua i el debat sobre la falta de recursos hídrics. Cal remarcar que les 174 piscines construïdes l’últim any són les declarades, però tot indica que podrien ser més. En aquest sentit, el coordinador del GOB Menorca, Tòfol Mascaró, recorda que els aqüífers estan molt baixos, que no s’estan trobant solucions i que l’ombra de les restriccions planeja sobretot en els mesos d’estiu. Mascaró és crític amb el nombre de piscines registrades. “Alguna cosa no funciona”, diu, i exigeix una regulació per minimitzar les pèrdues d’aigua. Entre les solucions que proposa el coordinador de l’entitat ecologista és cobrir la piscina en els moments que no s’utilitza. També considera que les administracions responsables haurien d’endurir les normatives restrictives: “Demanar a la ciutadania que prengui consciència del problema està molt bé, però calen normes que donin exemple. En canvi, tenim el cas recent de Torre Vella, on s’han construït set piscines en connivència amb el Consorci de Disciplina Urbanística en Sòl Rústic i l’Ajuntament d’Alaior”, recorda. Mascaró defensa la construcció de piscines municipals, com és la intenció dels ajuntaments d’Alaior i Maó, “pel seu servei social i els beneficis que té per a la salut”.