Menorca: 30 anys de Reserva de la Biosfera amb reptes pendents
Resoldre la gestió de l’aigua, regular els usos nàutics i la neteja del litoral són alguns dels dèficits que denuncien les entitats ecologistes
MaóMenorca dedicarà la conferència institucional del pròxim 17 de gener, Diada del Poble de Menorca, al trentè aniversari de la declaració de Reserva de la Biosfera per part de la Unesco. Això, en un any, aquest 2023, durant el primer trimestre del qual s’aprovarà al Parlament la llei de Reserva de la Biosfera, que permetrà al Consell de Menorca tenir més autonomia i recursos per gestionar tot allò que té a veure amb el desenvolupament econòmic relacionat amb la preservació del medi natural.
S’ha de recordar que abans de la declaració Menorca era un exemple d’aplicació inconscient d’aquest model: una illa amb un elevat nivell de vida, que explotava el territori seguint uns usos i costums tradicionals respectuosos amb el medi ambient, així com amb un desenvolupament turístic intens concentrat a determinades zones. Va ser a partir dels anys 80 quan començaren a produir-se importants canvis i es detectaren problemàtiques que obligaren a replantejar el model de desenvolupament. Per aquest motiu, la declaració de Reserva de la Biosfera significà un estímul per promoure polítiques encaminades a aconseguir un equilibri entre els avenços socials, econòmics i mediambientals.
Entre les fites assolides en aquests 30 anys, cal remarcar la creació del Consorci de Residus i Energia (1996), la Llei del Camí de Cavalls (2000), el Pla Territorial Insular (PTI, 2003), la Xarxa Mundial de Reserves de Biosfera Illes i Zones Costaneres (2004) i la creació de l’Agència Menorca Reserva de Biofera (2008) i de la Xarxa Mundial de Reserves de Biosfera Illes i Zones Costaneres (2012), entre d’altres.
En línies generals, Menorca ha crescut en harmonia amb la declaració durant les últimes tres dècades, tot i que també hi ha reptes damunt la taula que necessiten solucions urgents per part de les administracions. El conseller insular de Medi Ambient i Reserva de la Biosfera, Josep Juaneda, vincula la commemoració del trentè aniversari amb el vintè del PTI i el seu nou model, i l’aprovació parlamentària de la nova llei: “Menorca es caracteritza per la coherència de model territorial i social, per això són importants els plans i les normes que ho garanteixen”. En aquest sentit, el PTI és considerat l’eina clau per ajudar a comprendre l’equilibri i la sostenibilitat del creixement urbanístic. Es té clar que l’èxit més gros és poder desenvolupar una economia a l’illa, de la mà de la preservació del territori i la cultura. La presa de consciència de la societat menorquina en la necessitat de fer compatibles aquests paràmetres ha esdevingut essencial. De tota manera, el conseller Juaneda admet que Menorca es troba en un punt d’inflexió, sobretot per continuar treballant en aquesta direcció: “Cal contnuar amb una economia diversificada, que permeti als ciutadans fer un projecte de vida aquí i de qualitat”.
Els deures a fer
Des de l’any 2019 està en marxa el Pla d’acció de la Reserva de la Biosfera, un document transversal que inclou accions per part d’entitats, diferents departaments del Consell i altres administracions públiques. Pel que fa als reptes de futur, Josep Juaneda creu que, tot i que s’està avançant en matèria d’energies renovables, cal agilitzar la implantació de fonts netes, però la prioritat passa pels recursos hídrics: “El tema de l’aigua és el més preocupant, perquè les infraestructures estan obsoletes i s’ha de revisar el model d’ús”. I afegeix que “en els pressupostos de 2023 hi haurà cinc milions d’euros per fer les inversions corresponents, tot i que a escala particular i col·lectiva hem de disminuir el consum d’aigua i les fugues i apostar per la reutilització”.
Una problemàtica similar succeïa amb el tractament dels residus, però en aquest cas ja existeix un model. En aquest sentit, Juaneda emfatitza el model de recollida porta a porta, que separa de manera eficient els residus. “En els pròxims mesos començarem en alguns barris de Maó i es Castell, de manera progressiva i sabedors que els canvis com aquest necessiten un temps d’adaptació”, afirma. Amb aquest model, la intenció és disminuir els residus que acaben a l’abocador, el volum que s’incinera i créixer en la reutilització. Finalment, el conseller posa el focus en el sector primari: “La pesca i la pagesia toquen totes les tecles: economia, sostenibilitat, forma de vida i cultura. Estem fent canvis al model del camp de Menorca per tal que les famílies que cuiden el territori i generen producte puguin viure amb dignitat”.
Les entitats ecologistes de Menorca, que celebren el trentè aniversari, recorden positivament l’ordenament urbanístic del 2003 i mesures com la congelació de noves urbanitzacions o la prohibició en sòl rústic. El responsable del GOB, Miquel Camps, valora que “són accions decisives per conservar el paisatge de Menorca”. Aquesta feina, unida a la incorporació de la reserva marina que cal desenvolupar en els pròxims anys fa, a judici de Camps, que l’illa estigui preparada per afrontar les exigències energètiques del futur.
Malgrat els avenços, el GOB denuncia la falta d’un Pla Insular de la Costa (PIC) que reguli la capacitat i els usos nàutics, un problema que s’ha accentuat els últims estius amb la sobresaturació d’embarcacions a diferents punts del litoral menorquí. “Ho ha de fer el Consell i agrupar totes les administracions implicades. S’ha convertit en un problema de seguretat i és necessari”, diu Camps. Pel que fa a la massificació turística, avisa d’una nova dificultat arran de l’aparició de les plataformes digitals: “Hi ha 40.000 persones més a l’estiu en places no declarades i això agreuja la gestió en matèria de residus i aigua”.
El president de Per la Mar Viva, Carlos Salord, creu que la mancança més rellevant d’ençà de la declaració és el descontrol en la contractació del servei de neteja de platges. Afirma que el Consell no fa el seguiment que toca i que no s’està complint el contracte. Acusa la institució insular de negligència: “Entenem que l’empresa que ha renovat el contracte hauria de rebre una sanció i, en canvi, se li donen 150.000 euros més cada any per fer el servei, cosa que eleva la partida a 1,1 milions d’euros anuals”. Salord recorda que Menorca també és Reserva de la Biosfera Marina i en reclama una gestió: “És un bon moment per posar en marxa un sistema propi de neteja del litoral, en lloc del servei deficient que ofereix el Govern balear”.
