Menorca adapta el PTI a les urgències de la crisi sanitària

MaóEl Pla Territorial Insular (PTI) de Menorca és l’eina d’ordenació urbanística que regula tota activitat que té relació amb el desenvolupament sostenible i econòmic. La socialista Joana Barceló fou la impulsora el 2003 d’un document que protegeix el territori i que anteposa l’ecosistema a qualsevol intent d’especulació. L’equip de govern del Consell n’ha aprovat aquest mes la revisió, que s’adequa a les necessitats socials i econòmiques d’un context clarament marcat per la crisi sanitària del covid-19. Del PTI de Joana Barceló, l’actual conseller insular d’Economia i Territori, Miquel Company, en destaca que es tracta d’un full de ruta que “dibuixa un model que propicià la Menorca que coneixem i de la qual ens sentim orgullosos”.

La pandèmia ha posat de manifest la urgència d’aplicar models urbans i territorials sostenibles, posant especial atenció a la creació d’espais resilients. Així ho reconeix la presidenta del Consell de Menorca, Susana Mora: “S’ha demostrat que reforçar els sistemes de protecció dels espais naturals i rurals, per a la conservació de la diversitat biològica, és clau en la prevenció de riscos a gran escala, deixant clar que la correlació entre la crisi sanitària i l’ecològica és evident”. En la mateixa línia s’expressa el conseller Company: “Suposa un avanç en la planificació dels nostres recursos i la base per dur a terme projectes clau com l’aposta per les energies renovables, la garantia de l’accés a l’habitatge, l’impuls del sector primari i l’adaptació del model turístic”.

Els principis que han inspirat la revisió del PTI venen marcats pels continguts de la Nova Agenda Urbana i l’aplicació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. Aborda qüestions transversals com el model energètic, el model urbà, la conservació creativa dels espais d’alt valor ecològic, la potenciació d’una agricultura sostenible i de proximitat, el progrés en conservació patrimonial i paisatgística, una requalificació de l’oferta turística i la reducció de la pressió residencial i turística sobre sòl rústic.

Model energètic

Entre els aspectes més destacats que s’inclouen en la revisió del PTI hi ha la transformació del model energètic basada en la implantació de les renovables, amb l’objectiu d’aconseguir que sigui 100% renovable. El Consell ha zonificat espais per a la instal·lació d’infraestructures d’energia neta. De la mateixa manera, es millora la definició d’àrees de risc fent una diferenciació per nivells, amb el de repte d’afavorir la resiliència territorial i l’adaptació al canvi climàtic.

El PTI, en el seu conjunt, té molt present el patrimoni històric. “Hem creat les directrius de paisatge i els objectius de qualitat paisatgística per contribuir al desenvolupament social i econòmic, però amb un criteri harmoniós. Ens presentam davant la Unesco amb els deures fets: un dels requisits més importants de la candidatura Menorca Talaiòtica figura en el document”, apunta Company.

La protecció i classificació del sòl rústic és també un eix fonamental del document, per reduir-ne la pressió i valoritzar el patrimoni i l’activitat agrària. S’ha duit a terme la revisió dels usos del sòl rústic per ajustar-lo a la realitat i fer més sostenible el camp, així com l’activitat que s’hi pugui fer. Les figures de caràcter turístic que es tenen en compte són els agroturismes, amb un màxim de 24 places, i els hotels rurals, amb un màxim de 50. A més, el PTI inclou una nova figura, l’agroestança, amb un total de sis places. També s’hi incorpora la compatibilització d’usos d’agricultura i restauració vinculats a l’activitat agrària i es permet el canvi d’ús de les edificacions anteriors al 1989 que estiguin a 150 metres de l’edifici principal. Amb aquest canvi, Company diu que es pretén “guanyar en competitivitat, renda agrària i suport al producte local vinculat a la regió europea de la gastronomia”.

Accés a l’habitatge

En matèria d’habitatge, s’asseguren les reserves de sòl en àrees de nou creixement per al desenvolupament d’habitatge públic i la millora a l’accés a l’habitatge principal. A més, es farà viable l’execució de les àrees de reconversió amb criteris d’ordenació que en permetin el desenvolupament. Per últim, es defineixen les zones aptes per afavorir la vocació turística dels nuclis urbans i fer-les compatibles amb la preservació del medi natural i rural. La consellera insular d’Habitatge, Cristina Gómez, emfatitza el “nou model de ciutat”, que protegeix el resident i evita caure en la “perversió” del sistema.

El nou model a què fa referència Gómez neix amb un concepte clar: “Els habitatges d’interior dels pobles han de ser per a la gent que hi visqui, no hi haurà lloguer turístic”. La consellera considera que es tracta d’una passa endavant molt rellevant, que possibilita la solidesa d’una identitat pròpia, i afegeix: “No pot ser que els residents cerquin apartaments obsolets per gaudir d’una vida familiar allunyada dels municipis. A les zones turístiques s’hi ha de permetre tota mena d’aprofitament, però no als pobles. No pot haver-hi habitatges buits, mentre hi ha gent que no té casa o no pot pagar el preu del lloguer”.

L’únic creixement que preveu el PTI és a través de les denominades Àrees de Transició, i ho fa amb la idea de construir habitatge públic i equipaments vinculats. Per a Gómez, el fet que aquest sigui l’únic creixement és tota una declaració d’intencions i emfatitza la mesura: “Tenim una reserva que permet fins a 4.000 habitatges de protecció oficial. És un PTI que estableix unes bases que la pandèmia ens ha confirmat, i reclamam que els pobles de l’illa siguin més resilients, sostenibles i segurs”.

En definitiva, un seguit de propostes i fites que es recullen en més de 500 pàgines en les quals han participat tots els departaments del Consell. “Sabem que el pla no és 100% perfecte, cap no ho és, però estam convençuts que dona resposta a molts reptes que s’han fet evidents al llarg dels anys. A partir d’aquí necessitam la participació de tota la societat i els professionals per millorar aquest full de ruta per als pròxims deu anys”, conclou el conseller d’Economia i Territori.