Menorca celebra la Diada amb la dona com a protagonista

MaóLa societat menorquina viu amb intensitat la Diada de Menorca amb la celebració, dia 17, de Sant Antoni. El programa d’actes és extens i a tots els municipis de l’illa es duran a terme diferents activitats per commemorar el patró de Menorca. Enguany, el Consell Insular ha decidit dedicar la Diada a les dones oblidades de la història menorquina, tot i que una de les assenyalades per la institució és la ciutadellenca Joana de Vigo i Esquella, aristòcrata, enciclopedista i traductora. Precisament, una obra traduïda per De Vigo, Ifigènia a Tàurida, serà representada dissabte que ve, dia 19, al teatre Principal de Maó.

La Diada de Menorca té sempre uns actes que marquen la festivitat. Un és la conferència institucional a la seu del Consell a Maó, que amb el títol Creadores silenciades: la recuperació d’una veu ignorada. Per una educació amb perspectiva de gènere, serà a càrrec de l’actriu i filòloga Enka Alonso. D’altra banda, també dia 17, el teatre Principal de Maó s’engalana per acollir el Concert de la Diada. Enguany és un homenatge amb motiu dels 40 anys del primer disc del grup menorquí dels anys 70 Traginada. L’èxit de convocatòria ha superat amb escreix les previsions i el departament de Cultura del Consell, amb la col·laboració de tots els artistes que hi participen i la gerència del teatre, han programat un segon concert. Per cert, el preu de l’entrada és d’un euro, a benefici del Fons Menorquí de Cooperació.

Solidari amb els refugiats

La Diada va viure ahir un acte innovador a Menorca. El Consell Insular, en col·laboració amb altres entitats com Amics del Museu de Menorca, el Fons Menorquí de Cooperació i Amnistia Internacional, s’ha afegit a la iniciativa ‘Torres de Mallorca. Un cant pels drets humans’ amb l’encesa de talaiots. L’objectiu d’aquest acte simbòlic és sensibilitzar la ciutadania sobre el drama que pateixen a la Mediterrània les persones refugiades i difondre el patrimoni monumental de l’illa.

Així, els senyals de fum i llum es varen fer ahir visibles sobre els talaiots de la part de Llevant, una recreació del que podria haver estat la comunicació visual entre assentaments talaiòtics en una època en la qual els moviments de població d’un lloc a un altre eren habituals. L’encesa de talaiots és una iniciativa del Consell de Mallorca des de l’any 2017. Ahir es va viure amb emoció l’activitat que, a més, va tenir lloc de manera simultània a Mallorca, Eivissa, Formentera, l’illa grega de Quios i alguns punts del nord d’Àfrica. L’encesa de bengales es va realitzar amb fum al migdia i llum a l’horabaixa.

Exposició de la Diada

La jornada d’ahir també va deixar un altre acte que simbolitza el tret de sortida a Sant Antoni. El Museu de Menorca acull l’exposició institucional Arqueologia urbana. 20 anys entre veïns, màquines i manobres, un espai que mostra els materials arqueològics més interessants que han proporcionat les excavacions preventives durant els darrers 20 anys. Les excavacions preventives són aquelles que es porten a terme com a conseqüència d’una obra que afecta un jaciment arqueològic. A Menorca, la major part de la informació històrica obtinguda a partir d’aquestes troballes no s’ha donat a conèixer a la ciutadania, ja que les intervencions s’efectuen sobretot en entorns urbans. La mostra es podrà veure fins al 5 de maig al Museu de Menorca, a Maó, i del 16 d’agost al 9 de novembre a la sala El Roser de Ciutadella. Paral·lelament, s’han programat una sèrie d’activitats amb el repte de complementar l’exposició, com tallers familiars, conferències i visites guiades. Destaquen les excursions a tots els municipis de Menorca per detallar les intervencions arqueològiques que s’hi han realitzat. Completen l’acció un petit cicle de conferències sobre arqueologia urbana; Son Espases de Palma, el Born de Barcelona i el teatre romà de Cartagena. Ressalta també la taula rodona Amb ulls d’arqueòloga, que tindrà lloc el Dia de la dona.

Processó dels Tres Tocs

Sant Antoni és una festivitat molt seguida a l’illa. És tradicional compartir a la vigília del gran dia una estona amb veïns, amics o familiars, al voltant d’una graella improvisada. Les torrades de sobrassada i botifarró són l’aperitiu de la reivindicació de la identitat menorquina. Aquestes torrades s’efectuaran a tots els pobles.

Però si hi ha un acte multitudinari a l’illa per la Diada, aquest és la processó dels Tres Tocs, que té lloc a Ciutadella. Milers de menorquins procedents de diversos municipis es concentren a la capital de Ponent per viure-hi una solemne processó que simbolitza l’entrada de les tropes del rei Alfons el Liberal a Ciutadella, capital de la Menorca àrab el 1287. Després d’una missa a la Catedral, a les portes es configura una comitiva d’autoritats polítiques i eclesiàstiques. Tres regidors nomenats per l’Ajuntament munten als cavalls i el de més edat rep el penó perquè el dugui durant tot el trajecte. La processó, durant la qual es passeja la imatge de sant Antoni amb un porcellet als peus, segueix un recorregut fins que arriba on hi havia la porta d’entrada a la ciutat, la plaça de les Palmeres. En aquest punt es reprodueix la cerimònia central de la processó: es fan els tres tocs amb l’asta del penó del rei sobre una rajola amb la Tau del sant, ritual que executa el regidor més jove de la Corporació. A continuació, es torna a la Catedral per posar el punt final a la processó.

La celebració no acaba i, posteriorment, l’activitat es trasllada a la plaça de Sant Antoni per visitar el mercat de taronges, dàtils i garballons, una planta coneguda com a palmito, l’única palmera autòctona de les Illes Balears. En aquest mercat, els visitants aprofiten per adquirir productes de temporada i de la terra.