Menorca clama pel cribratge de càncer de còlon

MaóIndignació a Menorca per l’anunci que ha fet aquesta setmana la Conselleria de Salut del Govern balear sobre la campanya de cribratge de càncer de còlon, que deixa l’illa fora del programa per la manca de dos especialistes digestòlegs. És dona la circumstància que el Consell de Menorca aprovà per unanimitat una proposta el passat mes de juliol, en la qual s’instava la Conselleria de Salut a reprendre l’activitat normal del programa de detecció precoç a Menorca, amb els protocols, recursos i professionals necessaris per garantir l’equitat d’accés real a tota la ciutadania. De la mateixa manera, es demanaven campanyes d’informació i conscienciació sobre la importància de participar en el programa de cribratge. 

A les Balears, el càncer de còlon és el segon càncer amb major taxa de mortalitat. Els programes de cribratge permeten evitar o detectar de manera precoç la malaltia i, si això es produeix, en el 90% dels casos es pot curar. La mitjana de casos detectats cada any a la Comunitat és de 850, i perden la vida entre 300 i 400 persones, segons xifres donades per la consellera de Salut, Patricia Gómez. El programa va dirigit a persones d’entre 50 i 69 anys i la població diana a Menorca se situa en 22.600 habitants.

La notícia ha aixecat polseguera entre la societat menorquina i els partits polítics que representen els ciutadans. La consellera insular de Benestar Social i Família, Bàrbara Torrent (PSOE), confia que Salut activi aviat el programa: “Reivindicam la posada en funcionament del programa com abans millor, som conscients que per la nostra condició d’illa tenim dificultats per cobrir certes especialitats i per això hem instat la Conselleria que trobi els dos digestòlegs necessaris al Mateu Orfila”. 

D’altra banda, la portaveu d’Unides Podem (UP), Cristina Gómez, entén que aquest programa ha posat damunt la taula un problema endèmic de Menorca: la manca de cobertura de places a l’hospital Mateu Orfila. Gómez alerta que la manca de digestòlegs està causant una important llista d’espera i unes condicions de feina inadequades per als professionals: “Si ara mateix no som capaços de donar un servei òptim, creim que si hi afegim un cribratge serà impossible dur-lo a terme sense la incorporació de més personal”. 

L’exclusió de Menorca del programa prendrà protagonisme les pròximes setmanes en el Parlament amb les preguntes que formularan els diferents grups a Salut. La diputada de Més per Menorca Patricia Font ha assegurat que estan “sorpresos i decebuts” i exigiran explicacions a Patricia Gómez: “La justificació de la manca de personal no ens acaba de convèncer, i volem saber en què es fonamenta aquesta discriminació”. 

En la mateixa línia hi trobam els partits de l’oposició. La consellera del PP, Carmen Reynés, considera que el Govern balear ha demostrat “incapacitat” per posar en marxa mesures que ajudin a fidelitzar especialistes a l’illa: “Fa anys que estam demanant accions concretes i aquest programa és prioritari, a més de suposar que el 90% de les persones a qui es detecti un càncer podran curar-se”. També ha lamentat que l’acord unànime del Consell de Menorca hagi acabat en res: “L’equip de govern ha demostrat que no reivindica els problemes reals dels menorquins i és injust que el fet de viure a una illa o una altra impliqui tenir més possibilitats de sobreviure al càncer de còlon o menys”. 

Per últim, el portaveu de Ciutadans (Cs), Eugenio Ayuso, explica que hi ha motius per sentir-se “marginats i humiliats” per part del Govern balear. La formació taronja parla de discriminació: “És inconcebible que siguem l’única illa on no es tingui previst un sistema de cribratge massiu, quan els mateixos especialistes han dit que la detecció precoç eleva les possibilitats de recuperació”. I afegeix: “Resulta injusta i insolidària amb aquests malalts la manca d’especialistes, i a l’àmbit institucional una passa enrere que després de la unanimitat aconseguida al Consell ens hagin ignorat des de l’Executiu autonòmic”.

Prop d’un 30% d’especialistes es jubilaran 

Dels quatre digestòlegs que tenia en plantilla Menorca, un va abandonar la plaça per incorporar-se a un nou projecte a França, i també hi ha hagut una jubilació. No és un cas aïllat, la dificultat per incorporar especialistes ha estat denunciada en diverses ocasions pel Sindicat Mèdic de les Balears (Simebal). El portaveu a l’illa, Claudio Triay, adverteix que el problema s’agreujarà els pròxims anys: “Calculam que es jubilaran entre un 20% i un 30% dels professionals que actualment estan exercint, i cal afegir que molts metges espanyols se n’estan anant a l’estranger perquè les condicions són millors que aquí”. 

Des de Simebal insisteixen en la necessitat de captar i fidelitzar professionals sanitaris: “Estam avisant des de fa temps que s’ha d’incentivar l’arribada d’especialistes a Menorca perquè no podrem cobrir totes les plantilles”. I apunta als polítics: “Menorca està en inferioritat respecte de les altres illes i consideram que els nostres representants públics s’ho han de prendre seriosament”. 

Triay va més enllà i assegura que si no hi ha una reacció urgent a curt termini la situació sanitària a l’illa podria ser insostenible: “Els polítics han de fer una passa endavant i equiparar el plus d’insularitat com a les Canàries. No seria la solució única, però com a mínim milloraria un poc les condicions”. Per tot, Simebal lamenta que no s’abordi un problema fins que aquest esclata i insta l’estament polític a treballar a resoldre-ho per evitar que la manca d’especialistes afecti els pacients menorquins. Recorden que el programa de detecció precoç de càncer de còlon salva vides i estalvia doblers per la despesa que suposa el tractament d’un càncer més avançat.