Menorca es debat entre la necessitat dels parcs eòlics marins i els dubtes per l’impacte en l’ecosistema

MaóHi ha disparitat d’opinions sobre l’impacte mediambiental que podria significar la instal·lació de parcs eòlics marins a Menorca. Tot i que encara no hi ha cap projecte en ferm per a l’illa, la inclusió de dues zones aptes per acollir aquestes infraestructures en el Pla d’ordenació de l’espai marítim, aprovades pel govern espanyol, ha despertat cert recel entre les entitats proteccionistes.

El més contundent és el president de l’associació Per la Mar Viva, Carlos Salord, qui ha qualificat d’“aberrant i atrocitat” la possibilitat que es facin aquestes instal·lacions. Per a Salord, es tracta de projectes amb un elevat impacte visual, un desproporcionat cost econòmic i generadors d’impacte ambiental: “Cal veure a quina profunditat es col·locarien les infraestructures i si afectarien la posidònia, però és evident que només el muntatge i la logística representen un impacte en l’ecosistema que desconeixem”. Per aquest motiu, el president de Per la Mar Viva reivindica l’eficiència de la generació d’energia a terra: “El cost dels parcs eòlics marins és mil vegades superior al de fer-ho a terra”. I afegeix que ells aposten “per incentivar econòmicament l’empresari i llogar els sostres de les naus industrials dels polígons per generar energia solar”.

Cal dir que, inicialment, el Ministeri per la Transició Energètica havia previst tres zones per a parcs eòlics a la costa menorquina, però la més grossa es va desestimar per l’afectació a les aus (tenia 426 quilòmetres quadrats i estava a 13 quilòmetres de l’illa). Les zones on s’autoritzen la instal·lació de parcs eòlics són la denominada LEBA2, situada al nord-est de Menorca (147 quilòmetres quadrats i a 4 quilòmetres de la costa), i la LEBA3, que s’ubica a 10 quilòmetres de la punta de la Mola (Maó) i té una superfície afectada de 77 quilòmetres quadrats.

Precisament, el coordinador del GOB Menorca, Tòfol Mascaró, ha alertat de les conseqüències d’un hipotètic projecte a la denominada LEBA2: “És una zona propícia per a la cria del catxalot, que és una espècie protegida, i sabem que els cetacis es guien molt pels sons dins la mar. No sabem si han fet la planificació sense tenir aquesta dada o és que consideren que les dues activitats són compatibles”.

El GOB no s’oposa a l’arribada de parcs eòlics marins, però en vol garanties. Mascaró recorda que es desconeix el nombre de molins de vent que s’instal·larien, tot i en que defensa la ubicació a la mar. “El vent és més constant, fort i aprofitable que en terra”, diu, i compara la infraestructura amb els fondejos d’embarcacions, amb l’argument que “són plataformes amb un vaixell enorme i un molí damunt. Creim que significarà un impacte en la fauna marina, per això tenim grans dubtes”.

Les entitats ecologistes menorquines seguiran de ben a prop el projecte Catwind a Roses (Catalunya), perquè consideren que és l’exportable a l’illa. Cal remarcar que el full de ruta per a la descarbonització Menorca 2030 no té en compte la figura dels parcs eòlics marins, cosa que obre un nou dubte respecte d’on es destinaria l’energia produïda a la costa menorquina.

Una visió més àmplia té un dels fundadors de Greenpeace a l’estat espanyol, el mallorquí Xavier Pastor. L’oceanògraf i biòleg considera que no hi haurà una afectació important i lamenta la reacció visceral que desperten tots els projectes vinculats a la generació d’energia renovable: “En el cas de Menorca no hi ha res dissenyat, només unes àrees delimitades per acollir parcs eòlics marins”. Pastor explica que, en estar lluny de la costa, no es veuen, s’evita l’impacte visual dels aerogeneradors. De tota manera, admet que “qualsevol projecte d’aquestes característiques tindrà un impacte, però aquest és mínim, ja que es tracta d’ancorar les turbines al fons, cosa que produeix un renou i unes vibracions que, en comparació amb la navegació comercial que passa per aquestes zones, poca influència tindria”. El que sí que demana Pastor és precaució a l’hora d’establir el cable que transporti l’energia fins a la costa: “No soc partidari que es destrueixi més la costa del que ja s’ha fet a les Balears, i cal trobar una ubicació amb el menor impacte possible”. El biòleg recorda el context d’emergència climàtica i la necessitat dels projectes eòlics i fotovoltaics. “D’on traurem l’energia si no acceptam aquestes oportunitats? De les energies nuclears a través d’un cable o de les centrals tèrmiques? S’ha de trobar un sistema i aquest és el més suau”, opina.

Estratègia Menorca 2030

El debat al nivell de l’administració se centra més a incorporar aquestes instal·lacions a l’Estratègia Menorca 2030. El conseller de Medi Ambient, Josep Juaneda, comenta que les al·legacions presentades pel Consell tenen l’objectiu de coordinar una única planificació. “Demanam coherència. El nostre full de ruta està dissenyat des de Menorca, és flexible i obert, i molt més atrevit quant a reptes a assolir”, afirma. El conseller coincideix amb el GOB en dubtar sobre si les condicions meteorològiques són les propícies per als parcs eòlics marins: “Tot i que els vents a la mar són més constants, l’entorn de Menorca no és el més idoni, per això preferim l’energia solar”. I entén que el possible impacte mediambiental s’ha de contrarestar amb els beneficis que comportaran les instal·lacions. “L’equilibri és la clau, s’ha d’avançar cap a les energies renovables sense malbaratar l’entorn, per aquest motiu és important el diàleg amb altres administracions”, diu el conseller. En aquest sentit, la institució insular posa com a exemple el parc fotovoltaic de Son Salomó (Ciutadella), on inicialment es consumia molt de territori i afectava el patrimoni etnològic de la zona i, després de molta feina i temps, s’ha aconseguit reduir-ne l’impacte.