Menorca demana cambrers, fusters i treballadors del calçat

PalmaLa Formació Professional (FP) ha guanyat 3.000 alumnes a les Illes i en té 3.600 més en llista d’espera. L’Administració cada vegada n’especialitza més l’oferta, però les necessitats del mercat són ben mundanes. A Menorca, per exemple, fan falta fusters, sabaters i cambrers. Ho confirma la secretària general de PIME, María García, qui alerta de la “manca de vocacions i relleu generacional” en el mercat laboral de l’illa.

En temporada alta no hi ha prou personal qualificat en el sector turístic, i és comú veure hotels i restaurants demanant cambrers que hi vulguin treballar. Però les majors mancances copegen la indústria i els oficis més tradicionals. “Les fusteries tanquen perquè molts fills no volen continuar amb el negoci i tampoc no es troba personal qualificat a les empreses de calçat”, avisa García, que crida l’atenció sobre aquest fet, ja que el calçat era un dels sectors tradicionals que donaven feina i sustentaven l’economia menorquina abans del monocultiu turístic. “No es perd per manca d’oferta formativa, perquè hi és, es perd per interès”, remarca.

Un lloc de feina millor

Basta donar una ullada als 45 llocs de feina que actualment s’ofereixen a Menorca a través dels anuncis del Servei d’Ocupació de les Illes Balears (SOIB) per adonar-se’n. Acaba de començar la temporada i n’hi ha vuit que cerquen un cuiner o cambrer, set que demanen fusters, pintors o fontaners, i cinc que cerquen manobres i personal per a la construcció. Però gairebé un terç de les empreses no demanen que els candidats acreditin cap nivell d’estudis o formació.

De fet, dels prop de 2.000 aturats que té inscrits Menorca en començar oficialment la temporada, gairebé 1.500 provenen del sector turístic; 200, de la construcció i 100, de la indústria. Per què, idò, no s’apunten a les ofertes de feina i comencen a treballar? La xifra de demandants, uns 8.800, multiplica per quatre la d’aturats, el que vol dir que almenys 7.000 persones que ja treballen cerquen un lloc de feina millor.

L’informe Infoempleo Adecco diu que un 37% de les ofertes de feina que es publiquen a Espanya sí que exigeix un títol de Formació Professional. Conscients de la demanda, els sectors públic i privat no aturen de voler fer créixer l’oferta. Així, per exemple, l’Escola de Turisme Felipe Moreno impartirà a Menorca a partir del proper curs el cicle formatiu de grau mitjà d’auxiliar d’infermeria, ja que ha constatat que els estudis sanitaris són ara els que registren més demanda. De fet, l’institut Cap de Llevant de Maó va haver de deixar l’any passat 50 alumnes fora del curs de tècnic de cures auxiliars d’infermeria per manca de places.

La polèmica del futur centre d’FP

En aquest context, Maó i es Castell es disputen el futur Centre Integrat de Formació Professional de Llevant que el Govern ha promogut des que fa cinc anys es compraren els antics quarters militars del Castell. 23 caps d’estudi i de departament de sis instituts de l’illa insisteixen a la Conselleria perquè construeixi el futur centre a la zona de Bintalfa, a Maó, per així concentrar en un sol edifici l’oferta d’FP que ara s’imparteix en quatre centres diferents. Però l’anterior Govern i l’actual mantenen la ubicació inicial del Castell, que lluita per garantir-se aquesta infraestructura i els més de 800 alumnes que s’hi matricularan per combatre, així, la dinàmica de continuar convertint-se en el poble dormitori de Maó.

A l’altra punta de l’illa, a Ciutadella, el Govern anuncia la imminent licitació de les obres per transformar l’antiga terminal portuària en un Centre Integral de Formació Professional en Hostaleria, la promesa Escola d’Hostaleria de Menorca que es promou des de fa vuit anys i que encara no ha vist moure ni la primera pedra. El Govern anuncia, però, que s’hi oferiran graus superiors, com el de direcció hotelera, perquè els alumnes no hagin de sortir de l’illa per formar-se. Mentrestant, tota l’oferta pública de serveis es concentra a l’institut Maria Àngels Cardona de Ciutadella.