Menorca encara les festes sense ‘jaleos’ ni aglomeracions
Tots els municipis evitaran els actes massius, però sense renunciar a celebrar el patró per vies alternatives
MaóCiutadella és l’únic dels vuit municipis menorquins que ja ha suspès les festes patronals a conseqüència de la crisi sanitària. Evitar aglomeracions i reduir l’impacte social i econòmic d’una hipotètica remuntada de contagis és la prioritat de les corporacions locals. Per aquest motiu, els batles de Menorca es debaten entre cancel·lar totalment les festes i renunciar als actes més massius i dur a terme altres activitats que serveixin per commemorar el patró, tenint en compte les exigències sanitàries del moment. Sigui com sigui, tot indica que no es veuran jaleos de cavalls o pregons convencionals ni altres actes multitudinaris. Hi haurà propostes alternatives, enginyoses, però sempre defugint les concentracions de gent i prioritzant la seguretat sanitària.
L’Ajuntament del Mercadal farà pública els pròxims dies la decisió sobre les festes de Sant Martí, programades per als dies 18 i 19 de juliol. “Veig molt difícil organitzar unes festes com les que fèiem fins ara. Encara que millori la situació sanitària, és complicat que es pugui acceptar una aglomeració de gent com la de les festes menorquines. Prendrem una determinació definitiva abans de final de mes”, assenyala el batle del municipi, Francesc Ametller. Ametller vol prendre mesures en les activitats més multitudinàries. “El pregó de festes reuneix 1.500 persones; el tradicional sopar de veïns,1.200, però fins i tot cal adaptar el mercat agroalimentari d’estiu” -el més concorregut de l’illa, i una important font d’ingressos per al poble.
El batle també té clar que la responsabilitat dels ciutadans hi jugarà un paper fonamental. “Els veïns seran els primers que exigiran que davant la seva casa no es produeixin aglomeracions perquè se sentiran perjudicats”, diu. Així, Sant Martí i les festes de Sant Antoni a Fornells tindran el seu espai: “No les esborrarem del mapa, farem una festa adaptada, probablement sense jaleos, un primer toc de flabiol atípic, però estudiarem fer concerts en diverses ubicacions i el sopar de veïns per carrers, o fins i tot cada família a la seva llar, i l’ajuntament duria a domicili la beguda i les postres”.
L’Ajuntament d’Alaior -el tercer municipi més poblat de Menorca- treballa en la mateixa línia. Les festes de Sant Llorenç, previstes per als dies 8 i 9 d’agost, prescindiran dels jaleos de cavalls i els actes massius. El batle, José Luis Benejam, explica que el Consistori treballa en diferents escenaris, en funció de les normatives que vagi dictant Madrid. Per a Benejam, és “impossible” dur a terme els actes d’altres anys. “No tindria cap sentit ni seria responsable per part nostra permetre aglomeracions. A més, estic convençut que el govern espanyol aprovarà decrets per prohibir concentracions de persones a determinades hores del dia”, afegeix. Alaior es diferencia dels altres municipis perquè, a banda del pregó, el sopar de veïns, els concerts i el jaleo, s’hi fa la rua de carrosses, confeccionades des de fa mesos per grups d’amics. Aquest esdeveniment també requerirà una revisió, segons apunta Benejam: “Intentarem salvar-les, estudiant el terreny i intentant que les carrosses puguin ser observades des de la distància”.
Maó es planteja la cancel·lació total
Francesc Ametller va demanar a la Junta de Batles un posicionament unitari entre tots els municipis, però la petició del Mercadal va topar amb la negativa del batle de Maó, Hèctor Pons, partidari de seguir atentament les evolucions del covid-19 i decidir més endavant. “La realitat del Mercadal no serà la mateixa que la de Maó, perquè no sabem quin escenari tindrem del 6 al 9 de setembre”, afirma Pons. En qualsevol cas, el batle de Maó accepta les restriccions que establirà el govern espanyol per prevenir els contagis. “És evident que no seran unes festes patronals normals, però això no vol dir que no es puguin adaptar a les noves circumstàncies”, assegura.
Pons “entendria” la supressió dels actes més massificats de les festes de Gràcia, però també posa alternatives damunt la taula: “Tal vegada podríem allargar la colcada (la comitiva de caixers que participen en les festes) i que passi per més carrers, permetre la sortida dels gegants al carrer o celebrar la missa de caixers, sempre que es pugui mantenir la distància de seguretat”.
Per últim, Hèctor Pons recorda que molta gent està pendent de la decisió que prengui el Consistori per raons econòmiques. “Des de l’empresa que edita el programa de festes, passant pels comerços i els bars fins a l’obrador que elabora ensaïmades. Tot això també hi és, les festes generen un considerable impacte que es veuria minvat. Quan arribi el moment, anunciarem si adaptam el programa a la situació causada pel coronavirus o simplement deim que no hi ha festes”, assenyala.
Les decisions que prenguin les respectives corporacions locals es basaran en l’opinió de la Junta de Seguretat, formada per responsables municipals, cossos de seguretat, la Delegació del govern espanyol a les Balears, la Direcció General d’Emergències i Protecció Civil. A hores d’ara totes les parts donen per fet que Menorca viurà un estiu sense cavalls i aglomeracions, però en falta l’anunci oficial. Els criteris sanitaris comanden i després de l’esforç col·lectiu que ha suposat la reducció dels contagis de covid-19 a l’illa, els sectors implicats considerarien una greu irresponsabilitat oblidar-se de la pandèmia.
