Menorca es frega les mans amb l’esclat del turisme cultural

MaóMenorca es troba en un dels millors moments culturals de la seva història quant a espais i equipaments, aquesta és la percepció immensament majoritària. Les obertures els últims anys de Galeries Cayón, Hauser & Wirth i Lô Art Contemporani han donat un impuls a les opcions culturals dels visitants, cosa que ha afavorit l’arribada d’un turisme interessat per l’art actual. El teatre Principal de Maó, el Museu de Menorca, el Teatre del Born de Ciutadella i els diferents festivals musicals estiuencs completen una oferta –de la qual gaudeixen residents i visitants– que encara es veurà més reforçada quan es faci efectiva la resposta a la declaració de la Menorca Talaiòtica com a Patrimoni Mundial per la Unesco.

Tot i que el creixement del turisme a causa del producte cultural es manifesta en la majoria dels mercats, és el britànic el que experimenta l’augment més significatiu, ja que se situa en un 21%, 13 punts més que el 2022. Així ho posa de manifest un estudi elaborat per la consultora especialitzada Mabrian, que ha analitzat els comentaris a les xarxes socials dels visitants procedents del Regne Unit fins a l’octubre de 2023. El mateix estudi indica que, entre els principals atractius turístics de l’illa, ara destaquen la catedral de Ciutadella i el centre d’art Hauser & Wirth a l’illa del Rei.

El president del Consell de Menorca, que també ho és de la Fundació Foment del Turisme de Menorca (FFTM), Adolfo Vilafranca, creu que les dades de Mabrian són molt significatives: “Apostam per promocionar aquest tipus d’oferta que permet visitar l’illa fora dels mesos de temporada alta”. Cal remarcar, però, que Hauser & Wirth a final d’octubre va tancar les portes i no les tornarà a obrir fins a la primavera del 2024, coincidint precisament amb la temporada alta. En tot cas, en la mateixa línia del president del Consell s’expressa la directora insular de Promoció Turística, Begoña Mercadal, qui destaca l’aportació definitiva que suposarà la Menorca Talaiòtica. “És una finestra al món excepcional per a la preservació i el coneixement de les cultures antigues i el nostre llegat arqueològic, un atractiu que es pot visitar durant tot l’any. Som un museu a l’aire lliure”, assenyala Mercadal.

Motius del creixement

Entre els motius que expliquen el creixement, cal remarcar l’augment de les connexions aèries amb països com el Regne Unit i França. Aquest últim no arriba a les xifres dels britànics, però també s’inclina per un turisme cultural fora dels mesos de més densitat de visitants. A més, el francès és una tipologia de turista que aposta per la gastronomia menorquina. “És un client exigent, interessat en el producte local i amb un poder adquisitiu superior a d’altres. La gastronomia, per a ells, és el complement ideal a una jornada de platja i visita cultural”, comenta el president de l’associació d’Hostaleria de la CAEB, José Bosch.

Un altre aspecte a tenir en compte és el canvi de tendència en la visita dels turistes. El sol i platja ha baixat un 3% respecte del 2022, una xifra que no és elevada, però que pot confirmar un perfil de turista que valora cada cop més poder fer altres activitats, com gaudir d’un bon concert, visitar jaciments talaiòtics o les galeries d’art.

L’exdirector general de Cultura del Govern balear (2015-2017), el menorquí Jaume Gomila, analitza el creixement de l’interès pel turisme cultural. Gomila és gestor cultural i una de les persones clau en l’elecció de Menorca com a Regió Gastronòmica Europea. “El turisme cultural comporta un augment de l’oferta i la demanda, tot i que cal tenir present que el paradigma cultural ha estat superat pel turisme creatiu”, assenyala. Per a ell, el turisme creatiu implica “la recuperació de la noció del que significa ser turista”. I afegeix: “Un viatger a la recerca de descobriments, de més coneixement i de la seva condició vital i humana. Promoure el turisme creatiu significa posar en contacte els visitants i els habitants per viure conjuntament una experiència memorable”. Una altra característica específica del turisme creatiu que el distingeix del cultural és que aquest té en compte el vector econòmic, mentre que el creatiu afegeix dos factors: l’ambiental i el social. “En un context d’emergència climàtica, si l’activitat turística es maximitza no té recorregut, s’ha de cercar la manera de minimitzar-la”, remarca Gomila.

La seva teoria es basa que el turisme és un flux migratori, i per la posició geogràfica de Menorca, l’illa forma part del grup de territoris omplerts. Però Gomila pensa que això no ha de ser un problema: “Es tracta que totes les persones que viuen a Menorca aportin la seva cultura, vinguin d’on vinguin. El turisme creatiu reivindica la diversitat cultural i l’intercanvi”.

A l’àmbit musical, els festivals del Llatzeret, el Menorca Music Festival, el festival de Jazz Obert, Es Claustre a Maó, el Cranc Illa de Menorca, els Fosquets de Líthica o els cicles de Joventuts Musicals de Maó i Ciutadella són alguns dels reclams turístics a l’actualitat. “L’activitat musical es concentra principalment en els mesos d’estiu, però hem notat que cada vegada hi assisteix més gent de fora gràcies a la presència d’artistes o grups estatals i internacionals”, recorden des de l’organització del Menorca Music Festival, que es fa al Mercadal.

En tot cas, el lloc que més visites ha rebut és la galeria d’art Hauser & Wirth. El seu projecte d’art contemporani ha batut aquest 2023 el rècord de visitants (es va inaugurar el 2021), amb un total de 64.000 persones, 8.000 visitants més que el 2022. Des de la direcció de la galeria, ubicada a l’illa del Rei del port de Maó, ho matisen: “És una bona dada, però s’ha de contextualitzar dins d’una temporada que ha estat més llarga que les anteriors, perquè l’any passat va obrir les portes a l’abril, quan el més habitual era al juny”.

A menor escala, però no menys important, la irrupció de Lô Art Contemporani ha reunit més de 4.000 visitants enguany. Des de l’Ajuntament d’Alaior consideren aquest espai un dels pols d’atracció turística més rellevants de Menorca, perquè s’hi poden trobar obres d’artistes com Joan Miró, Marina Abramovic, Miquel Barceló i Antoni Tàpies.

Tots aquests projectes es veuran reforçats per la Menorca Talaiòtica, que es considera que, com a mínim, farà augmentar el turisme cultural un 50%. És el percentatge que registren de mitjana els llocs incorporats a la llista que elabora la Unesco amb l’objectiu de distingir el seu valor universal excepcional. La presidenta de l’Ateneu de Maó, Margarita Orfila, admet que l’impacte repercutirà en l’economia insular. “Contribuirà a la desestacionalització. Hi ha persones que només viatgen per visitar llocs declarats Patrimoni Mundial i aprofiten per conèixer més possibilitats de la destinació”.