Menorca multiplicarà per 20 la producció d’energia els dos propers anys
L’impuls a nous projectes de construcció de parcs fotovoltaics avançarà la previsió de descarbonitzar l’illa abans del 2030
MaóMenorca avança per convertir-se en un referent de la generació d’energies netes. A l’impuls que ha donat el Govern balear –gràcies a haver declarat com a projecte estratègic el parc solar de Qualitas, a Maó–, cal sumar-hi l’inici de les obres d’ampliació del parc de Son Salomó II (Ciutadella), així com el vistiplau de la Comissió balear de Medi Ambient al projecte de Llinàritx Nou i Binisseguí (es Mercadal). Menorca disposa de tres parcs en funcionament –l’eòlic de Milà i els solars de Son Salomó I i Binissafúller–, que junts generen una potència de 8,4 megawatts. Amb els projectes en fase de construcció i els que s’activaran pròximament, l’illa produirà 170 megawatts, 20 vegades més que la generació d’energia actual.
L’estratègia Menorca 2030 té com a objectiu situar l’illa com un referent de la Unió Europea. El document pretén ser un pla integral de descarbonització que mobilitzi finançament, suport tècnic i canvis normatius. I estableix un calendari que estipula que per a l’any 2030 el 85% de l’energia provingui de fonts renovables. Abans, per al 2025, el repte és arribar al 35%, un propòsit que, segons reconeix el conseller insular de Medi Ambient i Reserva de la Biosfera, Josep Juaneda, es complirà abans del que pensaven: “La previsió per al 2025 és que hi hagi instal·lats 160 megawatts en els diferents parcs fotovoltaics, una fita a la qual arribarem amb els projectes autoritzats, que sumaran un total de 170 megawatts”. Així mateix, afegeix: “No estaran tots connectats, però confiam que el 2024 tots aquests megawatts ho estiguin”.
L’avenç envers la generació d’energia renovable s’entén des de la implicació i la conscienciació ciutadana. La societat menorquina, a escala particular, d’empreses i institucional, aposta per aquesta via davant l’emergència climàtica i la conjuntura econòmica. És l’estratègia 2030 la que garanteix el futur i l’equilibri entre el consum de recursos i la qualitat de vida de la població. En aquest sentit, Juaneda explica que Menorca podria tancar aquest any amb 12 megawatts d’autoconsum, el 15% del consum del conjunt de les Balears, i el pla de descarbonització preveia 15 megawatts l’any 2025: “Menorca és capdavantera en l’autoconsum, un pilar fonamental que respon al model local d’energia que volem per a l’illa: poc consum del territori i aprofitament de les infraestructures actuals”.
A més, la màxima institució insular treballa en un projecte que està pendent de rebre suport per part del govern espanyol i que consisteix a crear un mercat local d’energia amb la inclusió d’agregadors. És a dir, es podrien connectar totes les plaques d’autoconsum amb la instal·lació de diferents bateries, per tal d’equilibrar la xarxa en els moments en què no hi ha tanta injecció d’energia solar. Tot això requereix que Menorca sigui declarada com a excepció i el Consell entén –i així ho ha traslladat a l’executiu central– que, com a Reserva de la Biosfera, compleix aquest paràmetre.
Pel que fa a altres projectes, hi ha previst: un parc fotovoltaic de 2,5 megawatts a Alaior i un altre a ses Vinyes I i II (es Mercadal) de gairebé 5 megawatts; el Menorca Renovable II, de pràcticament 60 megawatts (el més gros de les Balears); el Menorca Renovable III al Mercadal, de 25 megawatts, i el de Trepuconet, d’1,5 megawatts i que té la finalitat de socialitzar l’energia. “Haurem d’estar atents a partir de l’any 2025, perquè cal apostar per la mobilitat col·lectiva a fi de reduir l’emissió de gasos d’efecte hivernacle”, apunta Juaneda.
Un model plenament consolidat
El responsable de l’Ordenació Territorial del GOB Menorca, Miquel Camps, destaca la previsió a llarg termini que s’ha fet des del Consell Insular, especialment a través del PTI, que situa els parcs a prop dels nuclis de població, entesos com a centres de consum, i apostant més per zones perifèriques que no per naturals. “A diferència de bona part d’altres territoris grossos que tenim a prop, Menorca ha fet els deures”, subratlla. I ho argumenta: “Del 2008 ençà hem estat analitzant aquest tema a l’illa, coincidint amb els primers projectes que varen sortir, i ja es va treballar per decidir zonificar aquestes instal·lacions i establir uns requisits de construcció”. El dirigent de l’entitat ecologista emfatitza els criteris de l’administració menorquina pel que fa a permetre aquestes infraestructures, però amb criteris reversibles: “Si cal ocupar sòl rústic, que ho facin, tot i que amb unes condicions que permetin desmuntar-ho d’aquí a trenta anys i restituir la tanca tal com era abans”.
El model de Menorca està plenament consolidat i el GOB no el veu conflictiu, perquè entén l’ocupació per unes dècades i davant una necessitat energètica. També remarquen que la normativa per a la construcció de les instal·lacions destinades a energies netes és acceptable. Així, no es permet demolir parets ni eliminar vegetació boscosa que ja té uns anys, els edificis han de ser desmuntables i no es poden posar els fonaments en terra. De tota manera, Camps és conscient que els parcs fotovoltaics no deixen de ser un negoci i els inversors tenen una expectativa empresarial. Per aquest motiu, el responsable ecologista espera que s’activi un seguiment per comprovar el correcte desenvolupament dels parcs solars a Menorca. “Algú haurà de controlar que les condicions es vagin aplicant, malgrat que són fàcils de detectar. Cal confiar que els promotors no vulguin saltar-se la normativa”, precisa.
Finalment, Camps és menys optimista respecte de la instal·lació de parcs eòlics: “Són més problemàtics perquè no els pots amagar, són estructures molt altes que des de l’illa es veurien per diferents bandes”, afirma. L’alternativa a aquests espais serien els parcs eòlics marins, tot i que per al dirigent del GOB l’illa no és el lloc adequat ja que, en tractar-se de parcs de grans dimensions i generar molta electricitat, no es podria aprofitar tota: “No té sentit fer grans parcs eòlics per enviar energia a Menorca i d’aquí a Mallorca i de l’illa veïna a la Península, perquè en cada trasllat se’n perd molta”. De fet, la idea dels promotors és situar aquests parcs eòlics marins a prop dels grans nuclis de consum de la Península.
