Menorca necessita 50 milions per acabar la carretera general

MaóLa carretera general de Menorca està en obres des de fa deu anys. El Consell s’hi ha gastat més de 40 milions d’euros dels 63 que va rebre de Madrid a través del conveni de carreteres signat el 2007, però només ha aconseguit enllestir un dels tres trams previstos: el de Ciutadella a Ferreries. Quasi 20 milions s’han perdut pel camí, al bell mig d’una lluita política i social que ha tingut aturades les obres durant vuit anys en el tram entre Maó i Alaior, abandonat a una situació de perillosa temporalitat.

La polseguera aixecada per les quatre infraestructures a doble nivell que el govern del PP plantejà inicialment en els 11 quilòmetres que separen Maó d’Alaior motivà una de les mobilitzacions més importants que es recorden a Menorca en la darrera dècada. Massives protestes als carrers, a la carretera i a la mateixa sala de plens del Consell despertaren per moments la memòria de les mobilitzacions que el GOB i altres entitats protagonitzaren als primers vuitanta en defensa del territori.

Pressió social i política

Amb llargues caminades per la vorera de la carretera, moviments com ‘Així no’ i lemes del tipus ‘Qui estima Menorca no la destrueix’ s’aconseguiren aturar les obres. La pressió social i política, i el desacord del Consell amb el sobrecost que reclamaven les constructores Dragados i Antonio Gomila, deixaren esquelets visibles per tota la carretera. Ponts a mig construir, a l’espera d’una decisió política que el tomb electoral de 2015 deixà en mans de l’esquerra.

El PSOE, el PSM i Podem anul·laren en pocs mesos les ‘macrorotondes’, el projecte del general de la general, en al·lusió al militar retirat Luis Alejandre, que el PP havia fitxat perquè gestionàs l’àrea de Mobilitat. El nou govern tripartit rescindí el contracte i indemnitzà les constructores, promogué la reforma del tram entre Ciutadella i Ferreries i començà a plantejar-se què fer amb els ponts previstos i mig construïts a la sortida d’Alaior.

Però els seus vuit anys de govern en comú sols serviren per enllestir la millora de l’accés a Alaior i acabar un dels ponts que l’anterior govern del PP havia començat a aixecar davant el nucli de l’Argentina. Tot i considerar-lo excessiu i sobredimensionat, no es trobà encaix legal per esbucar-lo i s’executà el doble nivell que tant s’havia qüestionat.

Amb l’altra pont més conflictiu, el de Rafal Rubí, no es va fer el mateix. Més per Menorca, que gestionava alhora Carreteres i Cultura al Consell, no estava disposat a cedir. I més quan Icomos, l’organisme vinculat a la Unesco que havia de valorar la candidatura de la Menorca Talaiòtica a Patrimoni Mundial, va advertir que l’obra viària podia afectar el paisatge visual de les navetes prehistòriques de Rafal Rubí i, per tant, fer perillar el reconeixement internacional. S’encarregaren diferents informes, que perllongaren la inacció fins que, de nou, les eleccions de 2023 capgiraren el color polític dels governants i el sentit de les decisions.

El PP torna ara a tenir el futur de la carretera a les seves mans. I el primer acord que ha pres ha estat preservar el pont de Rafal Rubí, una vegada comprovat que igualment no ha afectat la declaració de Menorca Talaiòtica com a Patrimoni de la Humanitat. El setembre, el president Adolfo Vilafranca anà a Riad, la capital de l’Aràbia Saudita, a recollir-ne la inscripció. I, de tornada a l’illa, plantejà “seguir la recomanació dels tècnics i demanar un informe d’impacte que no posi en risc el reconeixement”. Vilafranca entén que “ambdós objectius són compatibles i no excloents” i que, segons el parer dels tècnics, “el pont de Rafal Rubí és necessari per a la seguretat viària”.

En aquest punt, entre els quilòmetres 5,6 i 7,7, s’hi invertiran 4,1 milions d’euros. I la solució, a doble nivell, “respectarà tots els condicionants mediambientals, patrimonials i paisatgístics”. Ho anuncia el conseller de Mobilitat, Juan Manuel Delgado, qui també té a punt per licitar l’altra obra pendent entre Maó i Alaior. Es tracta de la millora de la intersecció amb el jaciment de Talatí, entre els punts quilomètrics 3,1 i 5,6, que ja disposarà a finals de febrer d’un projecte definit i l’impacte ambiental superat. Costarà sis milions d’euros.

Totes dues obres, que sumen 10,1 milions, s’han inclòs en els pressupostos de la institució. S’afegeixen als més de vuit milions i mig que ja s’han invertit els darrers deu anys per executar tan sols un 30% de l’obra prevista. Així que el projecte entre Maó i Alaior acabarà costant el doble.

Si el Consell avança ara els doblers és perquè ja no té els compromesos per Madrid. El conveni de carreteres, retocat el 2009, 2011 i 2014 es va extingir el 2020 i s’hi han deixat d’emprar 20 milions.

El president Adolfo Vilafranca ha escrit al ministre Óscar Puente per demanar l’impuls d’un nou conveni que permeti acabar la carretera troncal de Menorca. El mateix ha fet el conseller Delgado amb el director general Juan Pedro Fernández.

Queda més de mitja carretera per reformar i, segons les estimacions del titular de Mobilitat, manquen uns 50 milions d’euros per enllestir totes les obres. Els 10 milions ja projectats de Maó a Alaior i els prop de 40, expropiacions incloses, que calcula que costarà reformar els 17 quilòmetres entre Alaior, es Mercadal i Ferreries.

“És una manca de respecte als menorquins que, mentre decidia què fer entre Maó i Alaior, l’esquerra deixàs perdre 20 milions que ben bé haurien servit per començar a actuar en el tram intermedi de la carretera”, lamenta el conseller Delgado. Enginyer de professió, promet dissenyar el futur de la carretera “sense cap politització com la que des de 2015 ha paralitzat l’obra. Donaré absoluta llibertat als tècnics contractistes perquè, sense cap directriu política, marquin com evitar els girs a l’esquerra, els canvis de rasant i altres aspectes perquè Menorca disposi d’una carretera moderna, còmoda i segura”.

Delgado diu que “hi ha tres camins: o desdoblar-la bestialment, o reformar-la per reduir-ne la perillositat, o simplement no fer res. Però estic convençut que també l’esquerra apostaria per l’opció d’enmig, la del sentit comú, ja que és també la que ha posat en pràctica”. El conseller tira en cara a l’esquerra que, “tot i la seva politització del model de carretera plantejat pel PP entre 2011 i 2015, hagi fet intervencions més importants, com ara la intersecció a doble nivell d’Alaior, la ‘megarotonda’ de Ferreries o la mateixa variant, que suposà l’excavació d’un túnel en plena ANEI”.

El president Vilafranca també passa comptes: “L’esquerra ha fet cinc ponts a la carretera. I no n’ha esbucat cap, perquè s’ha demostrat que eren necessaris. El temps –diu– ens ha acabat donant la raó”.