Menorca no té himne ni capital
El joc d’equilibris per mantenir la bipolaritat Maó-Ciutadella ha fet que no es desenterri el debat sobre la capitalitat de l’illa. Mentrestant, músics i experts qüestionen que soni ‘Un senyor damunt un ruc’ com a himne oficiós als esdeveniments esportius
CiutadellaAra fa un any, els esportistes menorquins desfilaren a la inauguració dels Island Games (IGA), a l’illa normanda de Guernsey, cantant Un senyor damunt un ruc. És la sintonia que sonà també en les cerimònies d’atorgament dels set ors que aconseguí la delegació de Menorca en aquestes olimpíades que es fan cada dos anys entre territoris illencs de tot el món. Així passa, de fet, des de 2007, quan Menorca debutà als IGA que es feien a l’illa grega de Rodes i el Consell decidí adoptar la cançó popular del senyor que cau de l’ase cada vegada que un esportista menorquí s’imposàs en alguna prova de la competició. El Consell es va trobar que s’havia d’associar internacionalment Menorca amb una música i que no hi havia cap himne oficial que representàs l’illa. Un buit que encara manté avui dia, tot i que cada any, especialment quan hi ha canvis de govern a l’Ajuntament de Ciutadella, l’himne passa a ser motiu de controvèrsia política a Menorca.
Durant la Processó dels Tres Tocs, l’acte que cada Sant Antoni rememora l’entrada triomfal del rei Alfons III (i de les tropes de la corona catalanoaragonesa) a Ciutadella després de consumar-se la conquesta de Menorca, la Banda de Música que acompanya el seguici d’autoritats toca l’himne nacional (la Marxa Reial) tres cops. I quan governa l’esquerra i el suprimeix, com ha tornat a passar ara, l’agrupació musical ha de recórrer a una peça neutra per suplir la simfonia espanyolista que s’imposa quan és el PP qui ostenta el govern municipal.
Només seu administrativa
Cada 17 de gener, Diada del Poble de Menorca, es constata amb claredat que l’illa té patró, Sant Antoni, però no té himne ni tampoc capital. L’antiga, eclesiàstica i musulmana (Medina Minurka), era a Ciutadella fins al 1722 quan, en la primera etapa de dominació britànica de Menorca, els anglesos traslladaren la capital a Maó. Actualment, però, Maó és la seu administrativa, on hi ha el Consell, l’aeroport, l’hospital i els organismes oficials, i Ciutadella té la seu episcopal, el principal port comercial i el 40% de les places turístiques. Però a Menorca no hi ha capital oficial i aquest fet va motivar, precisament, que s’aprovàs al Parlament una llei que reconeix el dret de l’illa a rebre 5 milions d’euros anuals a favor de la Reserva de la Biosfera en compensació per la Llei de capitalitat, que sí que es reconeix a Palma i Eivissa.
El necessari joc d’equilibris per mantenir la bipolaritat Maó-Ciutadella ha ajudat a no desenterrar el debat sobre una eventual declaració de capitalitat a Menorca. Un debat que va ser ben viu quan es decidí la ubicació de l’aeroport i de la seu del Consell insular. Fins i tot, conta Carlos Torrent, col·laborador en diversos mitjans de premsa a l’illa, que escrigué múltiples telegrames al subsecretari del Ministeri de Transports de l’època perquè no es posàs a l’aeròdrom menorquí el nom d’“Aeropuerto de Mahón”. “Els menorquins, tots plegats”, li digué, també en castellà. I l’aeroport s’acabà dient “de Menorca”.
La controvèrsia ressorgí el 1985, quan es posà el nom de “Queso Mahón” al formatge amb Denominació d’Origen (DO) de Menorca. El fet que la gran majoria de les finques productores es trobin al terme de Ciutadella va empènyer una posterior modificació fins que el 1998 es deixà el nom de la DO com a “Queso Mahón-Menorca”.
A l’hora de revisar el seu Pla general, el 2005, l’Ajuntament de Maó hi inclogué un paràgraf en què defensava que “és la ciutat capital de l’illa de Menorca”, un fet que “s’expressa en múltiples facetes i de la fesomia de la ciutat. La més significativa és que Maó acumula serveis i condicions de rang singular”: el port, l’aeroport, l’hospital, la seu del Consell, la Base Naval, la central d’Endesa i els dipòsits de combustible de Cala Figuera. Però el mateix text també assumí que “Maó comparteix rellevància des de molts punts de vista amb Ciutadella” i, finalment, el llavors batle, Artur Bagur, optà per no fer-ne qüestió política. Ni el Consell ni cap institució aliena a l’Ajuntament no han oficialitzat mai la seva suposada capitalitat.
Des de llavors, la polèmica sobre on ha de ser la capital no ha tornat a guaitar a l’illa. No obstant això, de manera recurrent sí que es produeixen fets que evidencien l’absència d’un himne oficial.
‘Un senyor damunt un ruc’
El 2010, l’Obra Cultural Balear (OCB) dugué a terme la seva primera Nit de la Cultura a Menorca. Reconegué la trajectòria de l’Institut Menorquí d’Estudis (IME) i del teatre Principal de Maó, però es trobà amb un problema: no podia fer sonar La Balanguera, perquè és l’himne de Mallorca, però no de la resta de les Illes, i tampoc no tenia cap himne oficial de Menorca per contraposar-hi. El llavors conseller de Cultura, Joan Lluís Torres, resolgué el dilema. “No sonarà La Balanguera, perquè no és una cançó menorquina, però tampoc Un senyor damunt un ruc, perquè no és seriosa”. L’alternativa va ser Escolta es vent, de Tòfol Mus i música d’Ortega Monasterio, que ja havien interpretat els noms més destacats de la lírica menorquina, des de Simón Orfila fins a Lluís Sintes i Joan Pons. “Mira el cel i escolta es vent/ que de Menorca t’arriba/ Te dirà que tu ets sa vida/ i des meu cor s’aliment”.
Uns anys més tard, grups de jubilats s’uniren per demanar formalment a les institucions de l’illa que s’acollís com a oficial l’Himne a Menorca que Deseado Mercadal havia escrit amb la intenció que fos la cançó que simbolitzàs la identitat menorquina: “Menorca, Menorca meva/ Illeta, illeta d’or/ Menorca tan sospirada/ que n’ets d’aimada/ dins el meu cor”. El musicòleg Bep Cardona, membre del grup de recerca de l’IME, creu que assumir l’Himne a Menorca com a propi “podria ser una opció vàlida”, però aposta més per Escolta es vent, la primera cançó en català que fou premiada el 1966 al Festival de la Canción Menorquina de Alayor, perquè creu que “identifica bé el sentiment dels menorquins, a una punta i l’altra de l’illa”. A més, sosté Cardona, “Escolta es vent és la cançó de Menorca que més s’ha gravat i ja acumula una seixantena de versions”.
El membre de l’IME entén que “Un senyor damunt un ruc és una cançó popular que també ens identifica molt”, però recorda que tampoc no és exclusiva de Menorca. “Hi ha territoris de Catalunya on també la canten, i amb algunes diferències. A la Vall d’Aran, per exemple, es diu ‘Un rector damunt un ruc’ i qui cau de l’ase és un capellà”. En qualsevol cas, Cardona entén que no seria “adequat” considerar-lo himne. De fet, apunta, el 1992 una extensa delegació de Menorca visità Sant Agustí de la Florida per rememorar les arrels comunes dels menorquins que hi van emigrar al segle XVIII. Van ser rebuts amb una versió swing d’Un senyor damunt un ruc, que Diego Monjo havia arranjat.
També Joan Mesquida, director de la reconeguda Banda de Música de Ciutadella, rebutja l’opció d’Un senyor damunt un ruc. “És lamentable que soni als jocs IGA, i és un fet que el Consell s’hauria de replantejar”, assegura. Mesquida, que l’any que ve complirà 25 anys al capdavant de la banda que sona el jaleo a les festes de Sant Joan, entén que cap de les cançons ja existents no podria ser adoptada com a himne, “perquè requereix una adaptació musical i una lletra concretes, que evoquin sentiments i provoquin una èpica. Ha de ser una marxa que et ressoni a l’ànima i a les arrels”. En aquest sentit, Escolta es vent i la Balada d’en Lucas “estan bé, però no tenen a veure amb el que hauria de ser un himne. En tot cas, hauria de sortir d’un encàrrec professional i d’una composició específica”, opina.
Josep Portella, que va ser diputat i conseller de Cultura, no troba que a Menorca faci falta cap himne i ironitza amb el fet que “s’empri institucionalment com a himne oficiós una cançoneta tan poc seriosa com Un senyor damunt un ruc, “com es podria haver emprat Na Dolores tenia un novio, només perquè és la cançó que ens sabem tots”.
Cap dels temes que més ressonen a les festes patronals –i que tots els illencs coneixen– tampoc no és original de Menorca. El jaleo és l’adaptació d’una jota aragonesa del segle XIX i la resta de composicions, des del Maniquí que acompanya el lliurament de canyes verdes als caixers fins al Comodín, El gato montés i Paquito el chocolatero són pasdobles de la cultura espanyola.
Almenys la meitat dels municipis de Menorca sí que tenen himne oficiós, que sol sonar i ser cantat pels veïns en el decurs de les festes patronals. El cas més conegut és l’Es Mahón, que el batle i el pregoner interpreten cada 6 de setembre des de la balconada consistorial en l’acte que obre les festes de la Mare de Déu de Gràcia. La seva lletra converteix Maó en “una ciutat culta i galant”, amb “comoditats d’una ciutat gran, comerços de gran importància, jutjat de primera instància i una bella electricitat”, en al·lusió a la central d’Endesa al port.
El baríton Lluís Sintes situa l’origen de la cançó a l’any 1904, quan el rei Alfons XIII visità l’illa i es preparà un tema en honor seu que fos menys solemne i més animat que el Te Deum. S’escrigué en castellà, perquè així el monarca pogués entendre els encants de la ciutat que estava visitant. La interpretació va agradar tant a la població que va ser acollida com a pròpia de la festa. El Consorcio la versionà i, segons ha descobert ara el cantant asturià Rodrigo Cuevas, Avilés l’adaptà també com a himne, tot canviant el nom de la ciutat a la lletra.
També Ferreries té himne des de 1908, que el poble canta el dia de Sant Bartomeu, tot i que mai no ha estat aprovat institucionalment pel Consistori. A Llucmaçanes, pedania de Maó, sona per Sant Gaietà l’himne que el 1995 gravaren Juanjo Orfila, Carlos Mercadal i Tete Orfila per encàrrec de l’Associació de Veïns. I a l’altra pedania, Sant Climent, es canta el Som Sant Climent musicat per Adolf Sintes.
Es Castell també canta el seu Som, Som des Castell el dia del jaleo de Sant Jaume. Carlos Guillén Gueñitu, que el 1994 en gravà la darrera adaptació, recorda que llavors ja es cantava quan el caixer fadrí recollia la bandera o el batle lliurava el bastó de comandament.
L’Ajuntament d’Alaior també promogué el 2019 un concurs per a la creació d’un himne propi. L’objectiu era que pogués promoure el municipi en tots els àmbits. La iniciativa finalment quedà aparcada.
