Menorca perd en set mesos més de 18 tones de fruita i verdura

MAÓMenorca perd en set mesos més de devuit tones de fruita i verdura, segons un treball inèdit que s'està duent a terme sobre pèrdues alimentàries d'horticultura a l'illa i un receptari de cuina de conservació.

Atendre el problema del malbaratament alimentari és un dels elements protagonistes dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'Organització de les Nacions Unides (ONU), que 193 països van adoptar el setembre de 2015 per transformar el món, i precisament, una de les causes principals de pèrdues d'aliments és la imposició d'estàndards de qualitat sobre els productes agroalimentaris, independentment de la seva comestibilitat. De fet, al voltant del 14% dels aliments en tot el món es perd des de la seva producció abans d'arribar al nivell minorista, amb unes pèrdues generalment més elevades en les fruites i hortalisses. En l'àmbit mundial, el malbaratament alimentari es creu que és d'una tercera part dels aliments que es produeixen. Això a Menorca suposaria 12.000 tones d'aliments cada any, però, per tal d'intentar reduir aquest excedent alimentari, l'associació Leader ha volgut finançar un treball per obtenir informació real, que ha liderat la nutricionista Noemí Garcia amb la col·laboració del gastrònom Pep Pelfort i la consultora Anna Pasquina.

Tal com explica el gerent de l'associació Leader, Gonçal Seguí, el projecte 'Lluita contra el malbaratament alimentari, una acció cooperativista', finançat amb fons Feader en el marc del Programa de Desenvolupament Rural de les Illes Balears que va començar al gener d'enguany i s'acabarà al desembre, s'ha estat fent amb un recull de dades a partir d'un mostreig format per una desena de productors d'horta de Menorca, que en total ocupen una extensió aproximada de tretze hectàrees i que de manera voluntària subministren setmanalment o mensualment informació sobre les pèrdues que es produeixen en fruita i verdura.

L'objectiu ha estat aconseguir dades de les pèrdues alimentàries que es produeixen al llarg de l'any en aquests productes i analitzar-les per tal d'establir eines i estratègies per fer front a aquest malbaratament alimentari i poder donar compte d'aquest problema a la societat i a les administracions públiques.

El treball encara no ha finalitzat, però les dades aconseguides després dels primers set mesos superen les devuit tones de pèrdua alimentària. A final d'any es presentaran les dades definitives d'aquest treball, que, segons els autors, hauria de poder servir per establir les bases per fer un treball més exhaustiu, ja que el recull que s'ha fet no deixa de ser limitat, però, en qualsevol cas, serveix per poder accentuar forats de coneixement, poc valorats, però d'una gran importància per l'impacte social que se'n deriva.

Pel que fa a les causes d'aquestes pèrdues, els autors del treball han explicat que poden ser diverses, des de climàtiques (recentment hem viscut un episodi de tempestes i calamarsada que ha malmès una part important de les collites) fins a una mala planificació o fins i tot per plagues. Tot i això, una de les causes recurrents que mencionen els productors és l'incompliment dels estàndards de qualitat imposats socialment sobre la forma, la mida, el pes i el color de les fruites i verdures, que provoca que les collites es considerin lletges i s'acabin perdent tot i ser encara aprofitables.

Cuina de Conservació

Una de les accions paral·leles a aquest treball de recopilació de dades de malbaratament al camp de Menorca i previst dins aquest projecte de 'Lluita contra el Malbaratament Alimentari' ha consistit en l'edició en paper i en digital d'un receptari de cuina de conservació amb la intenció d'aprofitar i conservar aliments excedents en funció de la temporada de producció d'horta de Menorca i com a eina per lluitar contra el malbaratament alimentari.

En el llibret de Cuina de Conservació, del qual s'han imprès 1.000 exemplars que es distribuiran gratuïtament a centres educatius i espais comercials, es descriu un mètode de conservació clàssic i casolà adequat per a aquell producte escollit i es presenta la recepta específica que ajudaria a conservar el producte en el moment de màxim excedent per ser consumit en una altra època de l'any.