Menorca promou la protecció de 172 casetes de vorera amenaçades per Costes
L’associació en defensa de la seva preservació avança la catalogació d’aquestes construccions, testimonis encara vius d’una cultura popular centenària
PalmaDesprés de tres anys de lluita als despatxos polítics, Menorca ha iniciat el camí per inventariar i protegir les casetes de vorera, les tradicionals edificacions construïdes vora la mar a principis del segle XX i que acostumaven a emprar-se com a refugis de pescadors i per anar a vega amb família o amics. Algunes encara conserven aquest ús.
L’associació constituïda la passada tardor per garantir-ne la preservació ja ha donat la primera passa. S’ha avançat a l’Administració i ha fet arribar a set dels vuit ajuntaments de l’illa, tots menys el Migjorn Gran, el llistat de les 172 casetes de vorera de les quals té constància amb l’objectiu que siguin catalogades pels diferents municipis. Es vol evitar així que Costes les esbuqui, com passà per darrer cop el 2022 amb dues casetes que no reberen l’autorització pertinent per part del Ministeri de Transició Ecològica. Es negà a prorrogar-los la concessió al domini públic per haver-se reconvertit en habitatges, un ús que no és permès al litoral. Per contra, sí que allargà l’autorització d’altres, amb títols concessionals anteriors a la Llei de costes de 1988, que encara s’empren per guardar barques o hi mantenen alguna activitat vinculada a la pesca o el marisqueig.
L’alarma saltà un poc abans, el 2021, quan Costes notificà als concessionaris de les casetes de vorera de la Cala Sant Esteve que revocava la pròrroga i ordenava la demolició de les construccions. Aquest fet mobilitzà el llavors conseller de Cultura Miquel Àngel Maria, preocupat pel que entenia que era “una amenaça en tota regla contra el patrimoni històric i etnològic de Menorca”. Ràpidament, els diputats i senadors feren arribar iniciatives al govern de l’Estat perquè aturàs el procediment i fos conscient de la necessitat de preservar aquestes construccions pròpies de la cultura popular de l’illa.
El naixement de l’associació ciutadana i el compromís de la Conselleria de la Mar de promoure una reglamentació específica per a la seva protecció han acabat definint el camí a seguir. I han evitat també que part d’aquestes edificacions fossin esbucades. El Parlament balear aprovà una Proposició No de Llei que garanteix la seva protecció i seguretat jurídica i que ha empès el conseller de la Mar, Juan Manuel Lafuente, a comprometre’s a materialitzar l’acord. Aquesta setmana, tots els grups polítics representats al Consell de Menorca han refermat el seu compromís envers aquest objectiu. Una proposta de Més, esmenada pel PP des del Govern, insta el Consell a revisar i actualitzar el catàleg abans de setembre, de tal manera que tots els ajuntaments l’hagin aprovat ja abans d’acabar l’any.
L’acord unànime de la corporació insta també el govern de l’Estat a modificar la Llei de costes per tal de preservar les casetes de vorera que estiguin catalogades amb qualsevol de les figures que preveu la Llei de patrimoni històric de les Balears de 1998. “A partir d’aquí, es tractarà de redactar una llei autonòmica que no contradigui la de Costes”, raona el secretari de l’associació Casetes de Vorera de Menorca, Gonçal Seguí, “satisfet” amb el recent acord polític que permet tirar endavant amb la iniciativa.
Esbucaments aturats
Per aquesta inquietud i consciència, el Consell Insular i l’Ajuntament de Maó, per exemple, han pogut aturar, previ informe de Patrimoni, l’esbucament de dues casetes que Autoritat Portuària (APB) tenia previst al port de Maó. Es tracta de ‘na Nena’, catalogada a la Cala del Fonduco, i que era propietat de l’empresari Santiago Pons Quintana a la zona de La Solana, l’única d’aquest tram de costa a l’altra banda del port on hi ha un mariscador que se’n vol fer càrrec. Les obres de demolició i restitució ja s’havien adjudicat, però encara no s’havien executat. Així i tot, APB continuarà endavant amb els treballs, pressupostats en 599.802 euros més IVA, que sí que inclouen l’esbucament d’altres set construccions a la zona de domini públic. Són tres edificis a La Solana en estat de runes, inclosa l’antiga seu de la Comandància de Marina, i quatre casetes a Cala Figuera, fruit del procés d’expropiació forçosa impulsat en aquell indret per tal d’urbanitzar-lo i donar cabuda a 140 nous amarraments.
Gonçal Seguí crida l’atenció sobre el cas de ‘na Nena’, damunt el paper propietat de l’Ajuntament però, segons el Registre, de titularitat de fins a quatre persones diferents. El seu estat de conservació és dolent, però té el nivell mitjà de protecció suficient per ser catalogada i no veure’s esfondrada, com plantejava tot d’una el municipi. Com que està protegida, només es permet conservar, restaurar i recuperar els elements originals característics d’aquest tipus de construccions.
La recerca feta per l’associació ha permès detectar més casetes de les que constaven fins ara als inventaris municipals. Un cas especialment significatiu és el de Ciutadella on, segons Gonçal Seguí, “la batlessa no creia que hi hagués més que unes poques casetes quan, a l’hora de la veritat, n’hem comptabilitzades 18”. Algunes d’aquestes encara són emprades per famílies i grups d’amics el cap de setmana de Cincogema, un llarg pont festiu a Ciutadella que s’aprofita per fer trobades i dinars en grup per viure l’ambient previ a l’estiu i a les festes de Sant Joan. Asseguts a la vora del mar, no hi falten guitarra en mà, ni els cants populars i mariners, ni el gin, ni el flabiol que ben prest convidarà a festa per tota la ciutat.
Les casetes de vorera i la tradició d’anar a vega formen part del que sempre ha caracteritzat la cultura popular de Menorca. Sa balada d’en Lucas, la cançó composta per José Luis Ortega Monasterio (1918-2004) que s’ha convertit gairebé en l’himne de l’illa, ho deixa ben clar: “Jo tenia una caseta vora el mar/ Jo tenia un jardí florit i un cel de pau/ Jo tenia una barca/ i unes xarxes a la platja …”.