Menorca queda sense pisos de lloguer per a tot l’any

CiutadellaEls menorquins gairebé no poden llogar un pis per a tot l’any. Qui se separa ha de tornar a casa dels pares perquè no hi ha oferta, i els comptadíssims habitatges que es treuen al mercat tenen preus abusius. Ha passat agost i al portal Idealista tan sols es publiciten 13 pisos o apartaments que es lloguin tot l’any a Menorca. A Ciutadella només se’n troba un: 650 euros per un estudi de 45 metres quadrats. A Maó n’hi ha cinc i el més barat puja a 1.100 euros. La resta són lloguers d’hivern, d’octubre a maig, que deixen les mans lliures als propietaris per poder fer-ne negoci des de Sant Joan fins a acabar l’estiu. I encara uns pocs es lloguen només per 11 mesos. Segons algunes veus del sector, per evitar-se les obligacions de la Llei d’arrendaments urbans i poder exigir la fiança al llogater. Segons les immobiliàries, perquè així el propietari pot fer ús de l’habitatge almenys unes setmanes durant la temporada.

27.109 usuaris estan inscrits al grup ‘Lloguers particulars de Menorca tot l’any’ que hi ha al Facebook. És un més dels moviments que organitzen els mateixos afectats per tal de trobar l’agulla al paller que no es veu al mercat tradicional. Llogar directament als turistes dona molts més doblers.

El pes de l’habitatge vacacional

Segons dades del Ministeri, a Ciutadella el lloguer turístic suposa a l’hivern el 7,5% del parc total d’habitatges i al Mercadal, el 9,4%, però és a Sant Lluís on aquesta activitat té més pes: l’11% de les cases es lloguen a turistes. Les xifres són encara majors en plena temporada.

El Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana conclou que el lloguer turístic, en especial l’il·legal, té un “impacte molt significatiu” en la manca d’oferta residencial. Per això, el grup de treball del Ministeri, del qual forma part com a assessor l’exdirector general d’Habitatge del Govern balear Eduard Robsy, proposa crear un registre únic de lloguers de curta durada que inclogui tant els turístics com els temporals i així eviti que els propietaris donin durant l’any els dos usos a un mateix pis. Robsy explica que el registre d’oferta legal que es crearà a Espanya “serà de consulta obligatòria per a les plataformes, fet que hauria d’impedir que es publiquin anuncis d’oferta il·legal. És un pas significatiu”.

El Consell de Menorca, que té la competència en ordenació turística, ha augmentat la plantilla d’inspectors i ha contractat una empresa per identificar l’oferta il·legal. També ha fet acords amb plataformes com Booking per implicar-les a perseguir l’oferta fora de mercat. A manca de saber els resultats de la temporada, però, les dades que s’ofereixen des de fora de l’Administració són preocupants. El GOB alerta que a Menorca hi ha prop de 9.000 habitatges vacacionals il·legals i el grup de hacktivistes insidemenorca.com ha detectat que 1.610 dels 4.173 anuncis publicats per Airbnb corresponen a pisos i apartaments sense llicència.

Robsy troba fonamental “posar fi a l’actual sensació d’impunitat que hi ha entre els infractors. La gent se la juga perquè, al final, sembla que mai passa res, i els ingressos, òbviament, es multipliquen”. Els darrers canvis aprovats pel govern del PP al Consell “tampoc no ajuden a combatre-ho”, opina Robsy. De fet, s’ha modificat el PTI (Pla Territorial Insular) per ampliar les zones aptes on poder dur a terme el lloguer turístic, que s’ha estès també al rústic.

L’Associació de Veïns del centre històric de Ciutadella, la zona de Menorca més tensada, ha al·legat contra el Decret de simplificació administrativa per tal de limitar l’ús turístic dels habitatges. Però la patronal del lloguer turístic, Viturme, nega que la seva activitat provoqui directament la manca d’oferta residencial. “El turisme no és el problema”, diu el president de l’associació, Javier Pons.

També les immobiliàries ho neguen. El director comercial de Bonnín Sansó, José Pons, en culpa directament l’Administració per no donar prou seguretat jurídica als propietaris que acostumaven a llogar tot l’any als residents. “Els darrers canvis legislatius els han perjudicat especialment. No és estrany que ara no estiguin llogant les seves cases”, diu. I apunta a “les males experiències amb llogaters anteriors”, els sobrecostos imposats per l’Administració i la inseguretat jurídica com a factors desencadenants. “Ara han de posar alarmes o contractar assegurances davant eventuals impagaments, cosa que no passava abans”, adverteix Pons, que nota símptomes de “cansament i incertesa” entre la majoria dels propietaris. “I no es tracta de grans inversors sinó de petites economies domèstiques. Així que cada vegada més opten per deixar les cases tancades i sense treure-les al mercat per por”, afegeix.

El director comercial de la principal immobiliària de Menorca creu que tampoc l’Administració no fa els esforços necessaris per incrementar el parc d’habitatges. “Només si creix l’oferta baixaran els preus”, sentencia. Però avisa de “la mala notícia que suposa que el gran promotor sigui l’Administració. L’Ibavi ha de promoure habitatge social, però s’han de donar també facilitats a la iniciativa privada”. La principal, que s’agiliti la concessió de llicències, ja que la “lentitud” dels ajuntaments allarga tant els tràmits que “qualsevol plurifamiliar es demora prop de tres o quatre anys, i aquest termini és financerament inassumible per a qualsevol promotor”.

Més demanda

Però n’hi ha més. “El perfil ha canviat. Ara hi ha molts més demandants de lloguer que fa 10 o 12 anys. L’augment de la immigració, l’arribada de més professors i funcionaris i, especialment, les separacions estan propiciant que creixi la necessitat de lloguer residencial, però el mercat no hi està preparat”. A les reticències dels propietaris s’afegeix la manca de noves promocions. “L’oferta s’ha tornat tan minsa que s’han disparat els preus. Abans el llogater podia triar i endur-se un xalet amb piscina a Cala Llonga per 750 euros. Però ara és el propietari qui escull el llogater; millor dit, la seva companyia d’assegurances, que requereix tantes garanties que el preu acaba costant el doble”, diu Pons.

El pitjor, comenta, és que “el problema té mala ferida, i s’agreuja encara més pel factor insular. Cada vegada hi ha més gent honrada i honesta que té seriosos problemes per accedir a un lloguer. Són molts els que se separen i han de tornar a viure amb els seus pares perquè no troben pis. És dramàtic”.

Pons lamenta que la classe política “només proposi mesures a curt termini, tot i que fan falta decisions valentes, però els és més còmode donar-ne la culpa al turisme, als bancs i als fons voltor. Es vincula erròniament el problema al lloguer turístic o de temporada, i així es deixen de prendre mesures. És un problema social molt greu”.

Pisos buits

La Conselleria d’Habitatge i Territori del Govern atribueix la manca de lloguers a Menorca a “la pressió del mercat turístic, que està destinant a ús vacacional els pisos que s’haurien de dedicar a l’ús residencial”. L’Executiu autonòmic culpa la nova llei estatal de generar inseguretat jurídica als propietaris, que per aquest motiu “no treuen al mercat residencial les seves cases, tot i que moltes estan buides”.

Per fer-hi front, el departament dirigit pel conseller José Luis Mateo anuncia que posarà en marxa aquesta tardor el programa Lloguer Segur per treure al mercat pisos buits de petits propietaris particulars, als quals garantirà el pagament del lloguer i la seva devolució en bones condicions. A canvi, l’import de la mensualitat haurà de ser fins a un 30% més baix que el preu de mercat i s’haurà d’oferir per un mínim de cinc anys. El programa, diu la Conselleria, se centra a recuperar pisos que estiguin buits per així augmentar-ne l’oferta a preus assequibles i evitar que es destinin al lloguer turístic. El Govern pagarà el lloguer als propietaris a uns preus acordats amb els agents immobiliaris i administradors de finques, sempre que estiguin adaptats a la realitat de cada illa.

Així mateix, el Govern recorda que l’Ibavi té en marxa o acordades actualment fins a nou noves promocions d’habitatge social a Menorca, que suposaran la creació de 123 nous pisos.