Menorca regula la il·luminació nocturna per protegir la destinació Starlight

MaóMenorca continua treballant sigil·losament per enfortir un dels eixos turístics dels darrers anys: l’observació del cel nocturn. L’illa forma part de la xarxa de destinacions de la Fundació Starlight des de l’any 2019 després d’un estudi del cel nocturn i diverses auditories que van confirmar l’existència de zones de màxima foscor idònies per a l’observació d’estrelles.

La certificació implica un seguit de mesures per a la protecció del cel i la difusió de l’astronomia. Els paràmetres que determinen la qualitat del cel nocturn inclouen la baixa contaminació lumínica, la nitidesa de l’atmosfera, la transparència, el nivell d’extinció de la llum de les estrelles quan creuen l’atmosfera, la cobertura de niguls que permeti l’observació d’estrelles i les infraestructures disponibles, així com les activitats turístiques relacionades amb el cel i la seva integració en la natura. L’empresa encarregada d’avaluar el firmament a Menorca, Lumínica Ambiental, especifica algunes ubicacions òptimes per a l’observació d’estrelles: Macarella i el tram de la costa que va des de Cavalleria (es Mercadal) fins a la Vall (Ciutadella).

El fet de ser una detinació Starlight permet a Menorca atreure un tipus de turisme molt sostenible i vinculat a la condició de la Reserva de la Biosfera, el qual, a més, és un turisme desestacionalitzador, atès que l’observació d’estrelles no es limita només als mesos de densitat turística elevada.

El Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) recull aquesta setmana la Llei de protecció del medi nocturn a les Balears, que s’aprovà al ple del Consell de Menorca dia 21 de juny. L’objectiu d’aquesta normativa és regular a l’illa les instal·lacions i els aparells d’enllumenament exterior i interior, pel que fa a la contaminació lumínica que poden generar i l’eficiència energètica.

Capdavanters

El conseller de Medi Ambient i Reserva de la Biosfera de Menorca, Josep Juaneda, ha destacat la importància del reglament i del fet que l’illa lideri aquest eix estratègic: “Som, una vegada més, capdavanters en l’aplicació de la normativa per protegir el nostre entorn”. I afegeix: “En una matèria tan sensible com la contaminació lumínica, l’illa referma el seu compromís pel que fa a la lluita contra el canvi climàtic, a través de la reducció del consum d’energia per l’enllumenat”.

La certificació de la Fundació Starlight suposà un punt d’inflexió a les polítiques d’illa en aquest àmbit. Per aquest motiu, i per assegurar que Menorca necessita la màxima protecció ambiental durant el dia i a la nit, i la necessitat de visibilitzar i preservar la qualitat del cel nocturn com a patrimoni natural, cultural i científic, es va apostar per desenvolupar un marc legislatiu.

Entre les principals mesures que introdueix el reglament, cal remarcar la creació d’un mapa de zonificació, que s’haurà d’aprovar en menys d’un any i en consens amb els ajuntaments. Aquest mapa se separarà en quatre zones i una subzona, anomenades “oasis de foscor”, que es determinaran en funció de la seva vulnerabilitat a la contaminació lumínica i el grau de protecció. D’aquesta manera, quedarà prohibida la il·luminació artificial de platges, cales i costes, excepte les integrades funcionalment dins els nuclis de població. A més, queda prohibida la il·luminació amb finalitats estètiques d’espais naturals que ja estan protegits mediambientalment, segons explica Juaneda: “La majoria de supòsits no es produeixen a Menorca, ja que no tenim platges il·luminades ni jaciments patrimonials, però cal que consti normativament per protegir legalment aquestes pràctiques, que no serien recomanables per mantenir l’etiqueta de destinació Starlight”.

D’altra banda, la normativa preveu la creació d’un servei de prevenció i control de la contaminació lumínica, que haurà d’estar constituït i dotat dels recursos humans i tècnics necessaris en un termini màxim de vuit mesos perquè sigui operatiu. El servei estarà format per un tècnic especialitzat i un administratiu a temps parcial, i dependrà del Departament de Medi Ambient i Reserva de Biosfera del Consell.

El marc jurídic estableix els nivells d’il·luminació i les característiques específiques de les instal·lacions, i estipula els nivells màxims de llum per a cadascun dels usos, com l’enllumenat viari, l’ornamental o l’exterior industrial, entre d’altres. Al mateix temps, es regulen els valors màxims de luminància mitjana i la llum intrusa. En aquest sentit, s’estableix la possibilitat d’adequar els nivells d’il·luminació a les necessitats de l’època de l’any en funció de l’afluència de visitants, i s’inclouen condicions especials per a períodes i festivitats com Nadal i les festes patronals.

Com succeeix en gairebé totes les normatives que promou el Consell, el paper dels ajuntaments és clau. Aquesta ocasió no és una excepció i cada consistori haurà d’elaborar un pla d’adequació del seu enllumenat públic, que tindrà com a repte reduir el consum energètic i la contaminació lumínica. El pla preveurà les previsions sobre l’enllumenat ornamental, esportiu, informatiu i la senyalització, a més d’incloure una planificació de les actuacions, un ordre de prioritats i el calendari d’execució.

El Consell, mitjançant el servei de prevenció i control, elaborarà un mapa de brillantor del fons del cel, per tal de disposar de la fotografia actual de la contaminació lumínica i documentar la certificació Starlight. Tot plegat, apunta Juaneda, per assolir uns beneficis i un impacte positiu per al conjunt de l’illa, s’ha de “dotar Menorca d’un instrument per consolidar l’aposta per l’eficiència energètica i la reducció de la petjada de carboni, i consolidar una alternativa de negoci derivada d’un producte turístic de qualitat emergent, l’agroturisme”.