Menorca s’avança i aixeca la moratòria turística per continuar creixent

MaóAbans que aquest proper mes de maig comenci la temporada turística, Menorca aixecarà la moratòria que, des de fa dos anys, impedeix autoritzar cap nou establiment a les Illes. Menorca, únic territori de l’Arxipèlag protegit com a Reserva de la Biosfera, s’avançarà així a Mallorca i a les Pitiüses per permetre de bell nou el desplegament de la indústria turística i, en conseqüència, el creixement de l’oferta d’allotjament.

El Consell ho justifica amb el Pla Territorial Insular (PTI) a la mà. Vint anys després, el PTI de 2003 encara no ha assolit el seu sostre de places i, per tant, “queda marge per continuar creixent”, segons la consellera d’Ordenació Territorial i Turística, Núria Torrent. En concret, es poden crear encara 13.120 places residencials als nuclis urbans i altres 11.345 llits turístics a les urbanitzacions.

El Govern balear ja anuncià el mes d’octubre que Menorca havia demanat fer una excepció i derogar la moratòria abans de l’elaboració de la futura llei turística. “Ho farem com més aviat millor”, prometé fa uns mesos el president de Menorca, Adolfo Vilafranca, als hotelers de l’illa. La consellera ja hi ha posat data: “Serà quan tinguem l’estudi de capacitat de càrrega turística que hem encomanat, abans de la temporada”.

La mesura provoca el rebuig de l’esquerra a l’oposició, especialment de Més per Menorca, que tem que obrir de bell nou l’aixeta del creixement agreugi la massificació que ve patint l’illa en els mesos centrals de l’estiu. “Volem que el turisme sigui compatible amb el benestar dels residents i amb la preservació de l’entorn natural”, diu el nou coordinador dels econacionalistes, Josep Juaneda: “El turisme no pot créixer en quantitat fins a l’infinit”. Si encara hi ha sòl vacant a les urbanitzacions és, segons el PTI en vigor, perquè “s’ha produït un augment de la implantació irregular d’usos residencials al rústic, on s’ha traslladat una part de la pressió que és pròpia dels usos residencials i turístics”, manifesta Juaneda.

El resultat és que, en pocs anys, el lloguer turístic s’ha disparat, fins a tenir gairebé el mateix pes que el sector hoteler en la capacitat total d’allotjament de l’illa. De les 84.078 places turístiques legals que es comptabilitzen a Menorca, 31.591 són llits d’hotel i 30.318, places de lloguer vacacional. De fet, el nombre d’habitatges turístics ha crescut gairebé un 50% en els darrers vuit anys, en passar dels 3.896 als 5.759 en tota l’illa. Però no són els únics que es comercialitzen, especialment a les grans plataformes.

La patronal hotelera de Menorca (Ashome) no s’hi oposa, “al contrari”, a l’aixecament de la moratòria turística, però urgeix el Consell a “perseguir de veres l’oferta il·legal”. El president dels hotelers menorquins, Sebastià Triay, diu que el lloguer vacacional és la principal competència de l’oferta reglada d’allotjament i demana que s’inspeccionin tots els pisos “alegals i il·legals” que són ara al mercat.

“Molts habitatges es lloguen a turistes perquè encara no hi ha passat l’inspector, però, quan ho faci, l’oferta es reduirà considerablement”, diu Triay. “No paguen impostos ni ecotaxa, no hi ha dret”, es queixa. L’hoteler recorda que “no s’han consumit ni la meitat de les noves places previstes pel PTI de 2003”. Així que “hi ha marge per créixer”, però definint abans “el tipus de turisme que volem”. No obstant això, “el primer ha de ser posar fre a l’allotjament il·legal”.

Creixements urbanístics

El GOB, per contra, té molt clar que “Menorca no necessita nous creixements urbanístics”. El seu coordinador territorial, Miquel Camps, ho justifica: “Ja posam turistes en cases teòricament reservades a residents. Hi ha més de 7.000 cases que es lloguen de manera il·legal al mercat turístic”.

Els càlculs són clars. Amb els 98.335 habitants censats i les 84.078 places turístiques legals no surten els comptes per assolir el sostre de 238.892 persones que es van arribar a comptabilitzar a Menorca un sol dia del mes d’agost de l’estiu passat. La mitjana diària va ser de 227.348 persones, per les 215.567 de l’agost de 2022. “Hi ha almenys 45.000 persones que no sabem on dormen i que només ho poden fer en cases que no formen part de l’oferta reglada”, conclou Camps.

El coordinador territorial dels ecologistes remarca que “el fenomen sobrevingut del lloguer turístic” ha alterat les previsions contingudes al Pla Territorial de 2003, “que només controlava que les urbanitzacions no poguessin créixer en excés, i el que hem vist és que hi ha 70.000 turistes més allotjats, dels quals 30.000 ho fan a les 6.000 cases legalitzades. Però n’hi ha fins i tot unes quantes més que fugen del control de l’administració”. En aquest sentit, Camps desconfia que les mesures acordades amb les principals plataformes del lloguer turístic i la col·laboració de les policies locals ajudin a resoldre del tot el problema. “Quan Menorca posi cada any 400 sancions per lloguer il·legal començarem a anar bé, però mentre l’activitat inspectora sigui tan minsa com l’any passat, no hi ha res a fer”, diu.

A més, Miquel Camps desmunta dues de les màximes de l’actual govern del Consell: “Ni el PTI marca un sostre de places turístiques, ni la Llei de turisme fica cap tipus de bossa per limitar la creació de més llits”. Encara més, l’única excepció de la Llei la fa a Menorca, on per crear més places no s’exigeix treure cap llit obsolet del mercat. Per evitar-ho, els ecologistes demanen que, en endavant, “sigui obligatori eliminar dues places antigues per cada plaça nova que es vulgui crear”. Avisa que, en cas contrari, “es poden produir creixements brutals, com ara el que estam veient a Ciutadella, on no només s’expulsa la població resident del centre històric, sinó que, també, es preveu augmentar tant la població en un futur immediat que el 2031 farà falta emprar el 100% de la dessalinitzadora i dels pous existents per tal d’abastir tothom”.

Ciutadella ja és, amb diferència, el municipi més poblat de Menorca, amb 31.443 habitants, i també el que més places turístiques té: 33.669, el 40% del total. El GOB hi ha al·legat en contra i l’aprovació definitiva del nou Pla General resta pendent. “El camí de pretendre resoldre una demanda turística exagerada a partir d’incrementar més l’oferta és el camí que fa anys van agafar Mallorca i Eivissa. I Menorca no ha de cometre els mateixos errors”, incideixen des del GOB.

Però Menorca, tot i ser Reserva de la Biosfera i Patrimoni Mundial, segueix el camí invers al de les altres Illes. I no només pel que fa a l’aixecament avançat de la moratòria turística. La limitació a l’entrada de vehicles posada en marxa el 2019 a Formentera serà seguida ara a Eivissa, on governa també el Partit Popular. Però, a Menorca, el president Adolfo Vilafranca troba que “hi ha coses més urgents a fer” i que abans s’ha d’estudiar la capacitat màxima de càrrega turística i “verificar” els estudis heretats de l’esquerra, que calculen que sobren un 30% dels cotxes que circulen per la carretera general en plena temporada. “És certament paradoxal que Eivissa tingui més interès que Menorca a aplicar polítiques d’aquest estil”, recrimina el coordinador del GOB. “Eivissa voldria tenir una llei com la que té Menorca per poder regular la vinguda de vehicles, però el Consell no ho aprofita”. Així que Menorca tornarà a encarar l’estiu sense cap restricció.