MaóEl darrer estudi de la Fundació ONCE afirma que el 72% de les persones amb discapacitat viatja un mínim de dues vegades a l’any, prefereix l’estat espanyol com a destinació (60%) i deixa un 30% més de doblers que els ciutadans sense necessitats especials: això és una mitjana per persona i viatge de 813,65 euros davant els 637,60 euros dels turistes sense diversitat funcional. L’any passat, 19.806 passatgers varen sol·licitar a Aena l’assistència per mobilitat reduïda.
La Fundació Foment del Turisme de Menorca (FFTM) i la Fundació per a Persones amb Discapacitat han intensificat els darrers anys l’aposta perquè l’illa sigui una destinació de turisme adaptat. La realitat, però, és que actualment només hi ha deu platges catalogades com a accessibles, que tenen servei de socorrisme, passarel·les d’accés, cadires amfíbies, banys adaptats i altres serveis: la Platja Gran i Santandria (Ciutadella), Cala Galdana (Ferreries), Sant Tomàs (es Migjorn), Son Bou i Cala en Porter (Alaior), Binibèquer i Punta Prima (Sant Lluís), Arenal d’en Castell (es Mercadal) i la platja del Grau (Maó).
Els darrers anys, la FFTM ha dut a terme diverses accions per millorar l’accessibilitat i l’atenció a les persones que necessiten aquests serveis especials. La incorporació d’informació a la pàgina web (www.menorca.es), la previsió d’introduir un mapa tàctil, amb representacions gràfiques en relleu, sistema Braille i referències en tipografia clara per a persones amb discapacitat visual o amb baixa visió són només algunes iniciatives que demostren la voluntat de facilitar les coses a aquests turistes. També s’ha fet una diagnosi per conèixer el grau d’accessibilitat d’espais públics d’interès turístic, en la qual se n’han avaluat un total de 46. Entre els més valorats per la seva adaptació cal destacar el Museu de Menorca, el teatre Principal de Maó, el Teatre del Born, la sala Albert Camus, la farmàcia Llabrés i la galeria d’art Hauser & Wirth.
El Camí de Cavalls, a causa de l’orografia, de pendents i terreny rocós, és el lloc turístic de més difícil accés. Amb uns 185 km, només té alguns trams curts o zones concretes, com l’Albufera del Grau, on les passarel·les permeten el gaudi del camí a tothom. Per altra banda, l’accés a monuments i poblats talaiòtics és una assignatura pendent, perquè per les seves característiques físiques costen d’adaptar o no es pot fer sense modificar-los. El Pla de Gestió de Menorca Talaiòtica té propostes a desenvolupar. De moment, el més avançat és Torre d’en Galmés, perquè té el centre d’interpretació accessible, fins i tot amb plafons en Braille per a invidents. Segons fonts del departament de Patrimoni del Consell, l’Agència Menorca Talaiòtica anirà fent accions als jaciments públics perquè de cada vegada sigui més fàcil accedir-hi.
Els ports de Maó i de Ciutadella, dos llocs especialment turístics a l’estiu, presenten diferències rellevants: mentre que el de Maó té accés directe a través d’una baixada amb voreres amples i dos ascensors que connecten el nucli urbà amb el passeig, Ciutadella només té un accés per davallar en condicions, tot i que hi ha dubtes de si una persona en cadira de rodes podria pujar-lo sense ajuda. Els altres accessos no són accessibles pels pendents pronunciats. Per municipis, les vies i avingudes principals generalment disposen de voreres amples, però la majoria dels carrers a totes les ciutats i pobles de Menorca són estrets i no permeten la mobilitat a persones amb dificultats.
Accessibilitat comunicativa
La responsable del Servei d’Atenció a Persones Sordes, Olga López, considera que el decret d’accessibilitat del Govern balear ha ajudat en la part de normativa. Així i tot, precisa que cal diferenciar entre l’accessibilitat arquitectònica i la comunicativa: “implica persones sordes, amb dificultats visuals i amb discapacitat intel·lectual o trastorns de comportament”. Pel que fa al sector privat, López reconeix que falta conscienciació: “A poc a poc s’està treballant en aquest tema i els hotels sí que fan petites adaptacions dins la disponibilitat que tenen”. Adverteix que “mentre que l’accessibilitat arquitectònica implica grans obres i un elevat pressupost, la comunicació és més senzilla, com per exemple canviar cartelleria o modificar-ne les lletres tipogràfiques per fer-la més visible”.
Els esforços del Consell de Menorca no es tradueixen en interès per part de patronals com la Confederació Espanyola de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica (Concemfe), que cada any ofereix paquets vacacionals a aquest col·lectiu. L’any passat varen donar servei a més de 1.800 persones noves –el programa no permet repetir– i la idea és augmentar aquest estiu. El primer torn a les Balears arribarà a mitjan maig a Mallorca, però Menorca no figura com a possible destinació, segons explica la responsable d’accessibilitat, Ruth Hernández. “Una de les coses que fem prèviament és comprovar l’accessibilitat de l’entorn, i amb Menorca no s’ha fet”, confessa. Això sí, Hernández destaca que el turisme de persones amb discapacitats és un segment a l’alça: “Com a persones de ple dret, mouen l’economia com ho fan les altres i viuen les vacances com la resta”.
El Club Nàutic Fornells, exemple de turisme actiu
El projecte del Club Nàutic Fornells, l’entitat situada a ses Salines, es va iniciar l’any 2009. Tenen una dotzena de caiacs adaptats i un parell d’embarcacions que es dirigeixen amb un comandament manual com si es tractàs d’un videojoc. L’accés amb la cadira de rodes es fa a través d’unes plataformes que arriben fins al pantalà. Un monitor acompanya la persona que fa l’activitat i un altre vigila des d’una barca de seguretat.
El president de l’entitat, Joan Camps, explica que cada any atenen una quarantena de persones que gaudeixen de l’esport actiu a la badia de Fornells i el grau de satisfacció de l’usuari i del mateix club és extraordinari. Tant és així que han viscut algunes escenes emocionants: “Va venir un jove anglès que feia mig any que no parlava i quan va ser dins de l’embarcació va fer un crit de l’alegria. Vàrem acabar tots plorant”, conta.
Camps insisteix en la necessitat d’adaptar totes les instal·lacions a les persones amb diversitat funcional, perquè “tothom ha de venir a navegar”. Des de l’obtenció de la concessió, es va tenir clara aquesta idea que, segons afirma, ha estat possible gràcies a les facilitats de les administracions en matèria d’autoritzacions. El president del Nàutic Fornells considera que la inversió duta a terme no s’ha d’entendre com a negoci. “En el cas d’aquestes persones no consideram l’aspecte econòmic, ja que és un servei afegit que donam, deficitari, però que deixa una satisfacció infinitament superior. El negoci del club està en els amarraments”, argumenta.
